El diari de la Carmeta, presentació

NOTA:

Carmeta és un personatge de ficció, és la protagonista de la propera producció teatral dels grups Pass-ho-bé Teatre i Vespres Literaris. Per això, els Diaris de la Carmeta són una invenció sobre una època i un lloc molt reals.

---

Fa uns dies vagava pels carrerons del Barri Gòtic quan em vaig apropar a la Llibreria Farré –sempre ho faig quan surto a passejar per aquest barri- a tafanejar una mica buscant algun llibre rar i de bon preu, -és possible aquest binomi?-. Amagat en mig d’un vell volum de les “Selecciones del Reader’s Digest” i un receptari de l’illa de Mallorca, vaig trobar el que semblava ser un dietari. Mogut per la curiositat - quí no ha tingut alguna vegada la temptació de llegir un diari personal?- vaig fullejar l'atrotinat volum. A la tapa i escrit amb una esmerada cal·ligrafia, tan sols es llegia un nom: Carmeta, i a sota unes lletres daurades que deien: “Mi Diario”.

La primera anotació comença el dia 25 de juliol de 1992, dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona; Carmeta narra en el diari les seves vivències en un poble ja desaparegut però que es troba molt viu en els records d’una anciana a la que li queden sis mesos de vida. Carmeta escriu vers la seva infància, els seus anys de joventut a Cerdanyola, un poble aleshores i, avui, la ciutat on jo visc des de fa vint-i-cinc anys.

Naturalment vaig comprar a l’instant el dietari i el vaig llegir amb avidesa.

Després de llegir-lo i de molts dubtes, avui he decidit compartir amb vosaltres el diari de la Carmeta, una dona de Cerdanyola.

Només tinc un nom i una ciutat però després de parlar amb els veïns de la Plaça Sant Ramon, esta és la informació que he pogut aconseguir, a banda de la informació que ens dóna la Carmeta en el seu dietari.

El vint de gener de 1993, William Jefferson Clinton es convertia en el 42º president dels Estats Units d’Amèrica substituint a George H. W. Busch, pare de l’actual president. Al mateix temps que es duia a terme la cerimònia de la jura, moria la Carmeta (no sabem els seus cognoms) en una casa de la Plaça Sant Ramon, a Cerdanyola del Vallès, la ciutat on va néixer el 13 d’abril de 1916 i que, aquell dia, 77 anys després, la veia morir.

No se l’hi coneixien familiars o amics. Al dia següent, a la parròquia de Sant Martí es va celebrar l’enterrament, al que varen assistir uns quants veïns de la Plaça. El propietari de l’immoble va vendre (suposem) les seves coses, va pintar les parets del pis, va canviar, de mala gana, una bombeta fosa i va tancar la porta a tot record d’una dona íntegra i lluitadora.

Aquest és el seu diari ...

(Continuarà)