Can'Oliver és un poblat de grans dimensions situat en un turó, des del qual es domina la plana del Vallès. Des d'aquesta situació, exercia el control d'un ampli territori amb camps de conreu i petits nuclis agrícoles. Habitat durant tota l'època ibèrica (entre el 550 i el 50 adC), l'assentament tenia un urbanisme regular que s'adaptava al perfil del turó mitjançant terrasses. Entre finals del segle IV i finals del segle III adC, el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor amb la construcció d'un gran accés, un fossat i un camp de sitges destinat a guardar l'excedent agrícola.
A finals del segle III o inicis del II aC, el poblat fou destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que envoltaren la segona guerra púnica i la presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I, el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant fins el 50 adC, quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.
A l'alta edat mitjana es va tornar a habitar. Entre els segles IX i X, hi havia un petit assentament format per una cabana i diverses sitges al vessant nord del turó, que es va construir aprofitant part de les restes constructives del poblat ibèric. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat rep el nom de castello.
Es té constància de l'existència del poblat ibèric des de 1919. Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60. Els treballs es van continuar a partir de 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i més endavant per empleats del Servei de Patrimoni de l'Ajuntament .
El dia u d'octubre de 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de ca n'Oliver, ubicat a l'antiga pedrera del poblat, on es mostra més ampliament el gran volúm d'objectes recuperats durant les excavacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada