Dintre de la relació, el nínxol número 8 esta ocupat per Salvador Albert i Pey, poeta, assagista, autor teatral i polític.
Sembla ser que, de moment, les restes de Salvador Albert continuaran reposant al seu lloc, però què sabem d'ell:
Salvador Albert i Pey va néixer a Palamós el dos de desembre de 1868. Afiliat al Partit Republicà des de molt jove, el 1910 és elegit diputat a Corts (districte de la Bisbal), acta que va renovant a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. El 1931 torna a ser elegit diputat per a les Corts Constituents de 1931 a 1933, i fou anomenat ambaixador a Bèlgica (1931-1934).
Després de la guerra civil espanyola va romandre empresonat a Girona i fou alliberat poc abans de morir a Cerdanyola, el 13 de setembre de 1944 .
Literàriament, Salvador Albert l’emmarquen dintre del moviment modernista català, entusiasta i seguidor de la lírica maragalliana, la critica ha etiquetat la seva obra poètica dintre dels poetes maragallians populars. Si Albert va esser essencialment un poeta, no va deixar de cultivar altres branques de la creació literària, com ara la novel·la, l’assaig o el teatre.
Bibliografia:
Poesia:
Florida de tardor, 1918. Recull de poemes.
Opals, 1920. Recull de poemes.
Confins, 1921. Recull de poemes.
Les hores que tornen, 1920. Recull de poemes.
Més enllà, 1925. Recull de poemes.
Afinitats, 1929. Recull de poemes.
De mi jardín. Recull de poemes en castellà.
La cabellera rubia. Poema inédit en castellà.
Les darreres fulles. 1929-1938. Recull de poemas.
Narrativa:
Ideal, 1898. Novel·la.
Solada de contes. Recull de contes .
Teatre:
Dudas que matas. 1891. Drama en tres actes, en castellà.
Soldats de la vida, 1903. Drama en tres actes.
Lo despertar d’un cor. Comèdia en un acte
Assaig:
Involució, 1908. Assaig.
Amiel, 1919. Assaig.
El tesoro dramático de Henrik Ibsen. Assaig en catellà.
Terra en dins
I
Ma finestra cobreix un ametller
molt vell en anys, molt jove en sa florida .
Vista al lluny, a través del blanc dosser,
La neu dels cims m’apar esmorteïda.
En aquest jorn d’hivern boirós i trist,
sota l’albor de les florides branques,
tot enyorant el sol que avui no he vist,
passo, en repòs extàtic, hores blanques.
II
La flor de l’ametller
és el somrís primer
de l’hivern que present la primavera
és un somrís de neu
alegre, però breu
d’una esperanza que, morint-se, espera.
III
La blanca i pura flor de l’ametller
com flaire i com somriu
en mon jardí soliu.
Oh! Allunyada, en ple camp, de tot racer
Gaia innocenta i confiada viu
fent així de l’hivern el seu estiu.
IV
A fora, brilla el llamp
en mig la nit
i el vent llença un llarg clam
adolorit.
Sol vetllo vora el foc
en l’ampla llar
d’un soc a l’altra soc
va mon esguard.
Cada tió reviu
mentre es consum
com sota el sol d’estiu
i floreix llum.
Salvador Albert i Pey
Es de agradecer que haya alguien que informe de lo que es nuetra memoria colectiva.
ResponEliminaUn saludo.
Un saludo, José Antonio.
ResponEliminaSería justo reconocer que la noticia me llegó a través de Joseph Viana y Montse Giné, dos vecinos de Cerdanyola, muy implicados en la recuperación de la memória histórica en la provincia de Tarragona.
ResponEliminaGustavo Arias
Sembla mentida que un home com aquest hagi quedat en l'oblit d'un níxol en una ciutat que simplement el va acollir de pas. Havia de ser extremadament dur morir lluny de la teva terra, apartat de la gent que l'estimava i marcat per una duríssima estada a la presó. Ja triguem a Palamós i Sant Feliu de Guíxol en retre l'homenatge pendent i recuperar les seves restes per a psoar-les allà on pertoca de dret i de cor.
ResponEliminaFelicitats Gustavo per la teva iniciativa