 |
imatge de la representació teatral de l’obra de Kristof: “Le
Gran Cahier”
|
“Al principi, només hi havia una
llengua. I els objectes, les coses, els sentiments, els colors, els somnis, les
cartes, els llibres i els diaris... eren en aquesta llengua.(...)
Quan tenia nou anys, ens vam
traslladar. Ens en vam anar a viure a una ciutat fronterera en què almenys una
quarta part de la població parlava en alemany. Per a nosaltres, els hongaresos,
era una llengua enemiga, perquè recordava la dominació austríaca i era també la
llengua dels militars estrangers que ocupaven el nostre país en aquella època.
Al cap d'un any, eren altres
militars estrangers els que ocupaven el nostre país. El rus va passar a ser la
llengua obligatòria a les escoles, i les altres llengües estrangeres estaven
prohibides. Ningú no sabia rus. Els professors que ensenyaven llengües
estrangeres, com l'alemany, el francès o l'anglès, segueixen cursos accelerats
de rus durant uns quants mesos, però ni dominen realment la llengua ni tenen
ganes d'ensenyar-la. I, sigui com sigui, tampoc els alumnes tenen ganes
d'aprendre-la.
S'assisteix a un sabotatge intel·lectual
nacional, a una resistència passiva natural que, sense acord previ, sorgeix de
manera espontània.
Amb la mateixa manca d'entusiasme
s'ensenyen i s'aprenen la geografia, la història i la literatura de la Unió
Soviètica. De les escoles, en surt una generació d'ignorants.
És així com, a l'edat de
vint-i-un anys, en arribar a Suïssa, i totalment per atzar en una ciutat on es
parlava en francès, em trobo amb una llengua per mi totalment desconeguda. És
aquí on comença la meva lluita per conquerir aquesta llengua, una lluita llarga
i acarnissada que durarà tota la meva vida.
Parlo francès des de fa més de
trenta anys, l'escric des de fa vint anys, però encara no en sé prou. El parlo
amb errors i només el puc escriure amb l'ajuda de diccionaris consultats amb
assiduïtat.
És per aquesta raó que jo dic que
el francès és també una llengua enemiga. I hi ha encara una altra raó, i és la
més greu: aquesta llengua està eliminant la meva llengua materna.”
L’analfabeta
Agota Kristoff
Pags: 25-27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada