l'ofici d'escriure

Quan jo era petit no volia ser metge ni bomber. De fet, no volia ser res. Jugava a inventar-me països, dibuixava mapes, però no volia ser geògraf. No em va passar mai pel cap que hauria de ser alguna cosa.

Devia tenir nou anys quan vaig escriure els primers versos, recordo que parlaven del vol de les orenetes.  I als quinze anys vaig aconseguir escriure una novel·la en castellà -l'idioma de l'escola, l'idioma de la literatura que s'hi ensenyava. Era dolentíssima i tòpica. Em devia agradar escriure, sense imaginar-me que seria escriptor.

(...)

Llàstima que aquell nen, que no sabia què volia ser, hagi quedat tan enrere.

El meu ofici

Josep M. Espinàs

Pàg: 9-11