viatge a la lluna

Portada de la primera edició del disc

El “ Viatge a la lluna” va ser un projecte conjunt de Xavier Montsalvatge i Josep  Maria Espinàs de l’any 1966. 

La peça es pot considerar de les primeres narracions musicals catalanes amb  vocació educativa musical - a lʼestil de Pere i el Llop de Prokòfiev o de la Guia dʼorquestra per a joves de Benjamin Britten.

La història narra la tenacitat i la il·lusió dels nens i nenes de la Colla dels Pesquis per construir un coet i aterrar sobre la lluna, i es va poder escoltar per primera vegada en dues audicions els dies 11 i 20 de maig de 1966. El director de cor va ser Oriol Martorell,  el de lʼorquestra, la Municipal de Barcelona, Rafael Ferrer, amb  Espinàs com a narrador.

 L’any 1969 va ser enregistrat per la discogràfica Concèntric. En aquella ocasió, per a interpretar l'obra, es va comptar amb un jove Antoni Ros Marbà  a la direcció de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Les il·lustracions de lʼenregistrament vàren córrer a càrrec de Cesc, i permetien identificar la portada amb  els dibuixos apareguts a la revista infantil Cavall Fort.

 Del 12 de desembre al 6 de gener Murtra Ensemble, amb direcció i dramatúrgia de Pau Miró, posen en escena – Sala Tallers,  del Teatre Nacional de Catalunya- “una reinterpretació del Viatge a la lluna, feta a propòsit del centenari del naixement de Xavier Montsalvatge. El resultat és un espectacle que trena música, teatre i animacions, amb dos actors i catorze músics a escena. Tots ells obren les portes d’un planeta ple de textures, de sabors i de paisatges que desperten la imaginació de petits i grans”.

Text de Espinàs (fragment):

"La narració que escoltarem es diu "VIATGE A LA LLUNA". Abans de començar heu de saber que a cada capítol de la història correspon un determinat grup d'instruments de l'orquestra.

L'ordre d'aparició serà el següent: Per començar, tota l'orquestra alhora. En segon lloc, la família dels instruments de metall: trombons, trompes i trompetes. A continuació, l'extensa família dels instruments de percussió: timbals, bombo, platerets, xilòfon, triangle, caixa xinesa, fuet, gaig blau, xiulet i tam-tam.

Després els instruments de corda: violins, violes, violoncels i contrabaixos units a l'arpa, els metalls i la percussió.

Després la família dels instruments de fusta: flabiol, flautes, oboès, clarinets i fagot. I finalment, el "tuti", és a dir, tots els instruments de l'orquestra conjuntats. (...)

1   Era un diumenge a la tarda, i la Panda dels Inventis no sabia què fer. Es deien els Inventis perquè eren uns nois i unes noies que sempre anaven inventant jocs i històries. Tenien molt enginy i eren bona gent. Aquell diumenge volien fer alguna cosa nova, una cosa extraordinària, una cosa que fos més divertit que tot el que havien fet fins llavors.

Iván, que era el cap de la colla, va dir: - Que cadascú de nosaltres proposi un joc o una aventura, i escollirem el que ens agradi més.

(...)

Nois i noies que m'escolteu. La Colla dels Inventis no va tornar de la Lluna, encara que tenien el seu coet a punt. Això vol dir que tot el que hi van descobrir els va agradar molt. Allà segueixen, i sens dubte, esperen que vagi més gent de la Terra. Gent decidida i alegre com ells. Gent que tingui ganes d'estudiar i de treballar ... Gent que cregui que cal fer de veritat un món millor ... I que s'interessi per la gent que no coneix, la gent que és diferent. Si vosaltres sou així, no ho dubteu: arribareu molt lluny ...

A les tres!, A les dues!, ¡A la una!:

¡A la Lluna!"