2ª sessió Cinefòrum 2025-2026, fitxa

 

Martha Marcy My Marlene

Identitat i manipulació: sectes

Com pot el poder d’un grup esborrar la teva voluntat?

Divendres, 5 de desembre de 2025

Hora d’inici: 17.30h

Lloc: Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès

Carrer de la Indústria, 38-40

Entrada lliure i gratuïta.

FITXA DE LA PEL·LICULA:

Any: 2011

Duració: 102 minuts

Direcció: Sean Durkin

Guió: Sean Durkin

Música: Denny Besi i Saunder Jurriaans

Fotografia: Jody Lee Lipes

Gènere: Drama psicològic-thriller-sectes

Repartiment: Elizabeth Olsen, Hugh Dancy, John Hawkes, Sarah Paulson, Brandy Corbel, Julia Garner i altres.

Palmarès:

Festival de Sundance (2011): Premi al Millor Director (Sean Durkin) – Secció Drama dels Estats Units.
Festival de Cannes (2011): Presentada a la secció Un Certain Regard, on va rebre excel·lents crítiques.
Independent Spirit Awards (2012): Nominacions a Millor Primera Pel·lícula i Millor Actriu (Elizabeth Olsen).
National Board of Review (2011): Guardonada com una de les 10 millors pel·lícules independents de l’any.
 Chicago Film Critics Association: Premi a l’Actriu Revelació (Elizabeth Olsen).)

Sinopsis: 

    Després d’escapar d’una comunitat sectària a les muntanyes de l’estat de Nova York, una jove anomenada Martha intenta reconstruir la seva vida. Busca refugi a casa de la seva germana Lucy i del seu cunyat, però el trauma i la confusió entre realitat i record la persegueixen.

    Incapaç de diferenciar el present del passat, Martha lluita per recuperar la seva identitat, mentre les seqüeles psicològiques de l’adoctrinament i l’abús surten a la llum de manera inquietant.

Crítica: 

    Martha Marcy May Marlene és un retrat subtil i colpidor sobre la fragilitat de la identitat després de la manipulació psicològica. Sean Durkin construeix un relat fragmentat que reflecteix el desordre mental

de la protagonista, alternant escenes del present amb records borrosos del seu passat a la secta.

    Elizabeth Olsen ofereix una interpretació extraordinària, plena de silencis i ambigüitats, que transmet la vulnerabilitat i el desconcert de la víctima. La direcció minimalista, la fotografia freda i el ritme pausat contribueixen a crear una atmosfera d’angoixa i desconnexió, més pròxima al cinema d’autor europeu que al thriller americà convencional.

    La pel·lícula destaca per la seva capacitat de generar inquietud sense recórrer a l’excés ni a la morbositat, i per la seva reflexió sobre la pèrdua del jo i la por de no poder tornar a ser “normal”..

Antecedents: 

    Martha Marcy May Marlene és el debut en el llargmetratge de Sean Durkin, membre del col·lectiu independent Borderline Films, del qual també formaven part Antonio Campos i Josh Mond. El grup va desenvolupar un estil propi, marcat per la introspecció psicològica i el realisme emocional.

    Durkin es va inspirar en testimonis reals de dones que havien escapat de sectes i en documentals sobre adoctrinament i control mental. La pel·lícula s’inscriu dins d’una línia de cinema independent nordamericà de principis del segle XXI que explora els límits entre trauma i identitat, com Winter’s Bone (Debra Granik, 2010) o Take Shelter (Jeff Nichols, 2011).

Definició: 

    Drama psicològic que explora la destrucció i reconstrucció de la identitat després d’un procés de manipulació sectària. A través d’una narrativa fragmentada i atmosfèrica, Martha Marcy May Marlene

esdevé una reflexió inquietant sobre la vulnerabilitat humana, la culpa i la recerca d’un lloc al món.

I desprès hi haurà col·loqui amb temes com:

Com ens fa sentir la mirada de Martha?

Qui ets quan et fan creure que ets una altra persona?

Per què necessitem pertànyer?

Es pot fugir realment d’una secta?

Que ens fa vulnerables al control psicològic?

Presentació de la sessió al programa de Cerdanyola Radio Auto Cine (105.3 FM),