l’aqüeducte

L’aigua va ser sempre un element fonamental pels romans. Fonts públiques i termes eren equipaments que no podien mancar a cap ciutat romana, i per poder tenir aigua en abundància i garantida, els romans no dubtaven d’anar a cercar-la a on es trobava i mai s’exhauria, ja fossin fonts,  rius o llacs.  Per portar-la normalment s’havien de recórrer centenars de kilòmetres i salvar valls i muntanyes. Per aconseguir-ho els enginyers romans van idear una de les obres de l'arquitectura més espectaculars, que per si sola fa reconeixible l'urbanisme romà: l’aqüeducte.

Bàrcino, des de la seva fundació, va tenir resolt el subministrament de l’aigua,  essent el seu lloc d’obtenció les fonts del Besòs, fins arribar al mont Taber. Una part important del seu recorregut era soterrani,  s’han trobat restes arqueològiques al carrer del Coronel Monasterio, a Sant Andreu, si bé l’entrada a la colònia es feia mitjançant el sistema més conegut, es a dir, per un pont d'arcs. A la plaça Vuit de març es pot veure un conjunt d’arcs integrats en una paret mitgera d’un edifici del segle XIX del carrer Durán i Bas,  i que va ser descobert a l’any 1988. També podem veure restes de la base d’un dels pilars de l’aqüeducte a la casa de l’Ardiaca.

Tradicionalment s’havia considerat que eren dos els aqüeductes que servien d’aigua a la ciutat, però els darrers estudis arqueològics de la Carme Miró i Alaix conclouen que només era un,  que es desdoblava a l’entrar a la colònia.  Aquest aqüeducte va estar en funcionament fins el segle IX.

Per tenir una imatge de com podia ser l’entrada a Bàrcino de l’aqüeducte, l’any 1958, i sota la direcció de l’arqueòleg Josep Serra-Ràfols, es va fer la reconstrucció d’un dels arcs a la Plaça Nova, al costat de la d’una de les portes principals de l’entrada, la Porta Preatoria, situada al nord-oest de la muralla, que donava inici al Decumanus Maximus.

Font: http://cicerobarcino.blogspot.com.es/