 |
| termes romanes de Caldes de Montbui |
La
història de l'església de Sant Miquel
i de la plaça que en du el nom és un dels relats més desgraciats de la Barcelona vella. Sant Miquel era una de les esglésies més
antigues de la ciutat. El temple va ser construït en temps de Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any
1147, segurament sobre una basílica anterior bastida sobre les antigues termes
que, en part, estan soterrades sota la plaça. Aquest reaprofitament de la infraestructura
romana va ser la causa que la nau de l'església tingués la peculiaritat d'estar
alçada per sota del nivell del carrer. El
paviment de la nau conservava el mosaic de les antigues termes del segle II, amb peixos i monstres marins negres sobre fons
blanc, que va ser arrencat durant l'enderroc i es conserva avui al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Aquestes
termes públiques podrien ser els banys que el senador barceloní Luci Minici Natal Quadroni va donar a
la ciutat l'any 125, com es fa constar en una de les dues inscripcions
conservades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que l'esmenten a ell i al seu
pare, també senador i company de l'emperador Trajà.
Durant
l'excavació del jaciment realitzada en la campanya de 1968 es va identificar,
entre d'altres estructures, les sales corresponents a un apoditerium (vestidor),
al caldarium
i al frigidarium,
així com l'entrada del forn i el que podria ser la piscina. T ambé va ser
descobert un cardo minor, que coincideix amb l’actual Baixada de Sant Miquel i el carrer
de la Font de Sant Miquel, que separa les termes d’una casa romana (domus),
parcialment destruïda en aixecar l'edifici nou de l’Ajuntament.
Però
la troballa més excepcional del jaciment de la plaça de Sant Miquel va ser la inscripció, fragmentada en tres
parts, amb el nom fundacional de Bàrcino
i que permetia confirmar l'origen augustal de la colònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada