curses de quadrigues

Mosaic romà del gimnàs de la vil·la romana del Casale,
Piazza Aremerina, Sicilia. Segle III-IV.

Les curses de carros es realitzaven durant tot el dia,  des del primer  fins a l'últim raig de sol. Hi havien diversos tipus de carros;  els de dos cavalls (bigae) que eren els que s'usaven més freqüentment,  o de quatre cavalls (quadrigae) que s'utilitzaven amb menys freqüència.  Cada equip (factio) li pertanyia un carro,  els cavalls i les aurigues.  Cada cursa competien quatre carros,  de diferents factiones, i a cada factio se li atorgava un color, el blanc, el verd, el blau i el vermell. La dificultat més gran en tota la cursa era fer la mitja volta passant el més a prop  possible de les metae,  el perill era si les tocaves podies arribar un provocar un accident mortal, i si per contra tardaves massa en girar,  el risc era estimbar-te amb un altre carro.

Els aurigues (pilots) provenien en la gran majoria de casos de les classes més baixes, i gràcies a córrer aquest tipus de carreres podien ascendir alguna classe social ja que el premi si s'esdevenia campió era una important i gran suma de diners. Tot i així, molts morien ja que les curses eren molt perilloses.

A l'antiga Roma, el lloc més important on se celebraven les curses de cavalls era el Circ Màxim, localitzat entre el turó Palatí i el turó Aventí, que podia albergar  250.000 persones.  Un dels extrems de la pista era més obert que l'altre,  en aquest extrem és on els carros feien cua per començar la cursa. Els romans utilitzaven una sèrie de portes conegudes com a carceres. Les carceres estaven aixecades a l'extrem angulós de la pista i els carros es posaven darrere de les portes, les quals s'obrien per un ressort. Quan els carros estaven preparats, l'emperador (o qualsevol que fos l'amfitrió, tirava un drap conegut amb el nom de mappa per indicar d'aquesta manera el començament de la competició. Les portes s'obririen ràpidament de manera que, en començar al mateix temps, la cursa fos més justa.

Un cop iniciada la cursa, els carros podien avançar entre si per intentar provocar que els seus oponents s'estavellessin contra les spinae . Les spinae tenien unes peces de marbre en forma d'ous i es feien sevir deixant caure un per cada volta completada en un canal d'aigua que corria al llarg de la vora de les spinae. A cada extrem de la spina calia donar la volta als pals (metae), provocant espectaculars impactes en aquesta zona. Als impactes en els quals es destruïa el carro i l'auriga o els cavalls quedaven incapacitats se'ls anomenava naufragium.

Els aurigae, eren cèlebres a tot l'imperi. Una d'aquestes celebritats va ser Scorpus, qui va guanyar a prop de 2.000 curses abans de morir, als 27 anys, en una col·lisió. El més famós de tots va ser Gaius Appuleius Diocles per guanyar 1.462 curses d'un total de  4.257 competicions. Quan Diocles es va retirar als 42 anys després de 24 anys de dedicació, havia aconseguit 35.863.120 sestercis, l'esportista més ben pagat de la història. Els cavalls també podien convertir-se en celebritats.