9 d’abr. 2025

Capità Fantàstic, la crònica i 2




    La pel·lícula Captain Fantastic, dirigida per Matt Ross, segueix la història de Ben Cash, un pare que cria els seus sis fills en un entorn aïllat als boscos del Pacífic Nord-est dels Estats Units, ensenyant-los a través de mètodes no convencionals i molt centrats en el pensament crític i l’autosuficiència. La història se centra en la lluita de Ben per mantenir els seus ideals davant de les pressions del món exterior, especialment quan s’enfronta a la mort de la seva dona i mare dels seus fills.

    La pel·lícula explora molts temes diferents com la vida a la Natura, el concepte de familia, la mort, la societat de consum, l’educació alternativa i la socialització dels éssers humans, sent una crítica de la societat moderna i de consum.

    El director Matt Ross va voler recrear a Captain Fantastic part de les seves vivències de la infància ja que va viure en una comunitat d'aquest tipus durant una temporada, quan la seva mare va crear una comunitat alternativa a Oregon als anys 80. D'altra banda la pel·lícula parteix del desig de Matt de “somiar” amb la possibilitat de viure una vida alternativa en què pogués dedicar “cada minut” de la seva vida als seus fills, que en aquells moments tenien 9 i 13 anys.

    Captain Fantastic toca diversos punts clau que mereixen la pena de ser explorats:

1. Educació alternativa i crítica amb el sistema educatiu tradicional:

    La pel·lícula planteja una crítica al sistema educatiu convencional, on l'educació formal s'enfoca a la memorització i al conformisme, en lloc de promoure el pensament crític, el qüestionament i la creativitat. Els fills de Captain Fantastic són educats pels seus pares en temes com ara la filosofia, la política, la ciència i les matemàtiques, i tot això en un entorn natural.

    El terme «escoles alternatives» fa referència a qualsevol escola que ofereixi un pla d'estudis, un entorn d'aprenentatge o una predisposició filosòfica diferents dels de l'escola ordinària. Montessori, Waldorf, Reggio Emilia i Arrowsmith són exemples típics de centres alternatius de preescolar i primària.

    Però a més l’educació alternativa, va més enllà de l'aula tradicional, establint mètodes com l'educació a casa (“homeschooling”) o les escoles lliures, que lluny de ser una utopia, estan cada cop més en auge i proliferen més, no només als EUA sinó també al nostre entorn, com es pot veure a l'article. Educacion alternativa: 5 Millones de niños estadounidenses no van al cole y estudian fuera del colegio tradicional

    On apareix una entrevista de la presidenta d'ALE (Associació per la Lliure Educació) parlant sobre el homeschooling a Espanya

    A Captain Fantastic, Matt Ross desmunta els nostres estereotips educatius, confrontant l'ensenyament institucional amb un altre no reglat en què prevaleixen uns valors molt més funcionals. Els fills del protagonista no van a l'escola, però el seu pare atén la seva educació combinant l'exercici físic i les lectures que poden convenir a la seva edat, sense deixar d'imbuir-los cultura musical i proporcionar-los una visió crítica sobre totes les coses, fet que converteix els protagonistes de la pel·lícula en veritables conductors de la seva pròpia vida

2. Crítica a la societat moderna i al consumisme:

    Captain Fantastic també fa una crítica al consumisme i la vida moderna, qüestionant com la societat valora el materialisme, les comoditats i el confort, sovint a costa de la connexió genuïna amb la naturalesa i el benestar mental. El mode de vida de Ben i la seva família deixa clar que el consum irresponsable no dóna la felicitat

3. Concepte de família i gestió de la mort:

    El concepte de “família” a la pel·lícula es redefineix fora de les convencions socials. En un món on la família tradicional s'associa amb una estructura nuclear, Ben proposa un model de suport mutu diferent, basat en principis d'amor i autosuficiència.

    Un altre tema important a la pel·lícula és com Ben i els seus fills afronten la mort de la mare, ella és budista i com tal no vol ser enterrada, com reflecteix la creença budista de no aferrar-se al cos i permetre que l'energia de l'ésser s'alliberi, seguint la idea d'impermanència que és central al budisme. En moltes branques del budisme, la cremació és vista com una manera d’alliberar l’esperit del cos físic. Per tractar aquest fet el director fa servir el símil d'una “pira funerària”, com una picada d'ullet a costums ancestrals que celebraven, i no ploraven, la mort dels seus éssers estimats, ballant i cantant al seu voltant, creant una de les escenes més commovedores de la pel·lícula.

4. Vivència a la natura i el “back-to-the-land”:

    La pel·lícula reflecteix el moviment “back-to-the-land” (tornar a la terra), que ha estat un tema recurrent en diverses cultures i contracultures, especialment als anys 60 i 70. Aquest moviment buscava tornar a un estil de vida més simple i autosuficient, en comunió amb la natura.

5 Les interaccions socials. El taló d'Aquil·les de Captain Fantastic

    Hi ha molts paral·lelismes entre la filosofia de Plató i l'educació que reben els nens i nenes protagonistes de Captain Fantastic. No obstant això, que hagin estat educats aïllats de la societat (fins i tot amb una educació inigualable) els converteix en “torpes” socials. No saben res de la vida en societat i no saben interactuar amb els seus semblants. De fet això serà el pilar base al voltant del que girarà la pel·lícula.

    Per tenir una visió més profunda de les intencions darrere de la pel·lícula, en aquest video,  podràs veure una entrevista amb el director Matt Ross, on explica les seves motivacions per rodar aquesta pel·lícula, així com les claus seguides per Viggo Mortensen per a la preparació del personatge de Ben Cash


    La pel·lícula Captain Fantastic no només és un retrat d'una família no convencional, sinó que també és una crítica a moltes de les normes establertes a la societat moderna, en molts aspectes. És una pel·lícula que parla també de les contradiccions, la intolerància i la manca de comunicació. En el fons la pel·lícula és una crítica als extremismes, i ensenya el que és bo i el que és dolent dels dos mons

    I a mesura que el film avança, un es va adonant que res no és absolutament perfecte i que l'essencial és trobar un equilibri entre tots dos mons. Tot plegat fa de Captain Fantastic una excel·lent pel·lícula que convida a reflexionar . Trailer:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada