Viola Ardone al llibre "Oliva Denaro"-"La decisió", que estem llegint aquest mes, posa el focus de la trama a la figura legal del “matrimoni reparatori”, una història on, ens adverteix, a Itàlia, i fins al 1981, va estar vigent la llei per la qual un home podia evitar la presó per un delicte de violació si es casava amb la seva víctima.
La idea del llibre i el tema li va sorgir immediatament en conèixer la història de Franca Viola (1948) - a la imatge- la primera dona italiana que es va negar a complir, a mitjans dels anys 60 del segle passat, amb l'anomenat "matrimoni reparador" i va portar a judici a l'home que la va raptar i la va violar.
Recordem que el Codi Italià del Procediment Criminal de l'època, a l'article 544, establia que per als delictes previstos al capítol primer i a l'article 530 el matrimoni que contrau l'autor del delicte amb l'ofesa extingeix el delicte, també respecte als que van participar en el mateix delicte; i si va haver-hi condemna, l'execució cessa els efectes penals, admetent la possibilitat d'extingir el delicte de violació fins i tot quan es tracta d'una menor si es practicava el "matrimoni reparador" considerant la violència sexual com a menyspreu a la moral i no un delicte contra la persona.
El fets son el següents: L’any 1963, amb 15 anys, Viola es va comprometre en matrimoni amb Filippo Melodia (nebot del membre de la màfia Vicenzo Rimi) de 23 anys. Quan Melodia va ser arrestat per robatori i pertinença a banda mafiosa, el pare de Viola va trencar el compromís. La família va patir amenaces i intimidacions: la seva vinya va ser destruïda, la cabana al camp incendiada. Melodia va fugir a Alemanya.
El 1965 Viola estava promesa a un altre home quan Melodia va tornar a Sicília i va voler recuperar la relació assetjant-la i amenaçant tant el pare com el seu nòvio. La matinada del 26/12/1965, Melodia amb l'ajuda de set amics armats van entrar a casa de Viola, van donar una pallissa a la mare i van raptar a Viola i el seu germà petit, Mariano, que es negava a deixar marxar a la seva germana. Van deixar anar Mariano hores després i van retenir Viola durant vuit dies, primer en una cabana als afores de la ciutat i posteriorment a casa de la germana de Melodia, on va ser violada repetidament. El dia d'any nou van contactar amb el pare de Viola per organitzar una reunió per a l'anomenada "paciata" (fer les paus) destinada a plantejar els fets consumats i aconseguir que els pares de Viola acceptessin el casament dels joves. L'agressor confiava en el denominat matrimoni "reparador" que segons la llei italiana absol al violador que es casa amb la víctima. El pare i la mare de Franca van fingir consentir amb la petició mentre col·laboraven amb la policia per rescatar-la. Finalment va ser rescatada i els seus segrestadors arrestats durant la matinada del 2 de gener de 1966, cinc dies abans del seu divuitè aniversari.
La sentencia: Melodia va ser condemnat el 17 de desembre de 1966 a 11 anys de presó, condemna reduïda el 10 de juliol de 1967 en el procés d'apel·lació de Palerm a 10 anys amb l'addició de 2 d'estada obligatòria a prop de Modena. La sentència fou confirmada a la Cort Suprema el 30 de maig de 1969.
En instància de cassació, es va condemnar als set còmplices de Melodia a 5 anys i 2 mesos cadascun.
La llei invocada en la seva defensa per l'agressor, article 544 del codi penal, va ser derogada amb la llei 442, promulgada el 5 d'agost del 1981 setze anys després del segrest de Franca Viola, i només el 1996 la violació d'un delicte "contra la moralitat" serà reconeguda a Itàlia com un ·"crim ".
L’any 1970 el director Damiano Damiani va dirigir la pel·lícula “La moglie più bella” (La dona més bella), basada en el cas de la Viola.
El 1979 es va estrenar un documental “Processo per stupro” (Procés per violació) dirigit per Loredana Dordi.
L’any 2012 l'escriptora italiana Beatrice Monroy va publicar la història de la Viola sota el nom “Niente ci fu” (No hi havia res).
L'any 2017 Marta Savina dirigeix el curt basat en la vida de Franca Viola "Viola, Franca"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.