2ª sessió Cinefòrum 2025-2026, context

 

    La pel·lícula “Martha Marcy May Marlene”, del director Sean Durkin aborda el tema de les seqüeles psicològiques que pateix una persona després de fugir del complex món de les sectes. Segons explica el director, es tracta d’un film de ficció, tot i que s’inspira en fets reals i en grups que van existir als Estats Units.

    Fascinat pel món de les sectes, Durkin va començar a escriure el guió després d’anys d’investigació, entrellaçant en el seu relat l’experiència real d’una noia que havia aconseguit escapar d’una comuna que havia derivat cap a la violència. La història va resultar molt més complexa del que Durkin s’havia imaginat:

    “Una amiga meva em va confessar que havia viscut una experiència semblant. Volia ajudar-me, i mai no s’havia atrevit a parlar-ne obertament ni ho havia arribat a assumir del tot. Va compartir amb mi totes les seves vivències, que eren tremendament doloroses, terrorífiques i tristes. Va ser extremadament generosa amb mi. D’aquí va sorgir la base de tot el que li passa a la Martha.” Pots continuar lleguint l’entrevista en aquest enllaç.

    Llegint i investigant sobre el tipus d’organitzacions sectàries que hi havia a América, Durkin va descubrir que existeixen milers de sectes semblants a la que es retrata a la pel·lícula: petits col·lectius de persones que viuen allunyades de la societat, sotmeses a l’ordre directe d’un líder. Com ell mateix admet:

    “Em va tocar endinsar-me en aquell gueto, intentar entendre per què la gent decideix abandonar-ho tot i unir-se a aquests grups, com funcionen els seus processos mentals i emocionals fins al punt de voler ser sotmesos d’una manera tan radical. A força d’investigar, em vaig trobar amb molts relats esgarrifosos, una part dels quals apareixen a la pel·lícula cohesionats sota una mateixa història i, conseqüentment, adaptats a la ficció que s’hi explica.” Pots continuar lleguint l’entrevista amb Sean Durkin aquí.

    Com mostra la pel·lícula, el tema de les sectes és molt complex. Per comprendre què és una secta, quins tipus n’existeixen i com han evolucionat al llarg del temps, és important conèixer les aportacions dels experts que han investigat aquest fenomen.

    En aquest sentit, resulta molt interessant la lectura del llibre CAPTADOS escrit per Miguel Perlado Psicòleg clínic, psicoanalista i expert en sectes. El llibre és una guia completa sobre què són les sectes, com funcionen, quines persones són més susceptibles de ser captades i quines dinàmiques psicològiques s’activen en aquests processos. Perlado parteix de la premissa que no només les persones “fora del comú” poden acabar en grups sectaris, sinó que qualsevol persona pot estar en risc, especialment en moments de crisi personal. A més, l’autor posa l’accent en com la captació ha canviat amb l l’arribada de les xarxes socials i les noves formes de grups que operen en l’era digital. 

Entrevista amb el Dr. Perlado:

 

    Efectivament, no és fàcil entendre quin és el mecanisme mental que pot portar una persona a formar part d’una secta, ni tampoc és fàcil entendre com aquestes organitzacions aconsegueixen seduir i captar nous membres.

    En el següent TED Talk, el Dr. Miguel Perlado explica d’una manera molt entenedora aquestes qüestions i descriu alguns dels mecanismes d’actuació que fan servir les sectes. L’objectiu d’aquest vídeo és aprendre a reconèixer els senyals d’alerta davant una possible captació sectària, així com saber com protegir-nos de les dinàmiques de manipulació i fomentar el pensament crític en l’era digital. 

 

    Segons diverses estimacions d’experts a Espanya hi ha aproximadament unes 400.000 persones que podrien estar vinculades a grups sectaris, una xifra que representa al voltant de l’1 % de la població.

    Tot i això, no existeix una dada oficial ni consensuada sobre quantes sectes operen realment al país. Diverses fonts acadèmiques i periodístiques estimen que hi ha entre 250 i 300 grups sectaris actius, tot i que el nombre podria ser més elevat si s’inclouen col·lectius petits o de difícil detecció.

    Amb l’arribada d’internet i de les xarxes socials, no només ha canviat el sistema sectari cap a un model de “sectas digitals 3.0”, sinó també les seves estratègies de captació.

    En aquest sentit, i arran de la sèrie documental “548 días: Captada por una secta” (Disney+)

 

, coneixem el cas de Patricia Aguilar, una jove que va ser captada a través d’Internet per un gurú del Perú quan encara era menor d’edat.

    Aquest cas ens convida a una reflexió necessària: les sectes sempre han existit, però amb les noves tecnologies arriben a tot arreu en qualsevol moment i poden ocultar-se darrere de qualsevol perfil digital, sense cap advertiment que permeti reconèixer el perill.

    El cas de Patricia Aguilar va poder tenir un bon desenllaç gràcies a la perseverança de la seva família i a la tasca dels agents peruans.

    A Espanya, actualment no existeix cap organisme governamental encarregat de fer el seguiment de les derives sectàries ni d’oferir suport específic a les víctimes.

    Arran del cas de Patricia, els seus familiars han impulsat una campanya per demanar al Govern d’Espanya i als ministeris de l’Interior i de Justícia que estableixin els mecanismes necessaris per crear una llei contra la persuasió coercitiva, una autèntica “llei anti-sectes” al nostre país. La iniciativa s’ha difós a través de Change.org pots trobar l’enllaç aqui.

    En altres països, com França, existeix una xarxa ministerial de lluita contra les sectes: la Missió Interministerial de Vigilància i Lluita contra les Derives Sectàries (MIVILUDES) 

    Es tracta d’una institució francesa de caràcter interministerial creada l’any 2002, amb la missió d’observar i analitzar el fenomen sectari, així com coordinar l’acció preventiva i repressiva dels poders públics de l’Estat francès davant de moviments o pràctiques que poden constituir derives sectàries. També contribueix a la formació i a la informació dels seus agents. Les seves funcions principals són: - Coordinar l’acció de l’Estat davant les derives sectàries. - Assessorar les víctimes i les seves famílies.- Formar funcionaris, jutges, policies i treballadors socials.- Elaborar informes anuals i recollir denúncies. És l’organisme europeu més actiu i reconegut en aquesta matèria.

    Com deiam fins ara a diferència de França, a Espanya no existeix cap organisme oficial equivalent a la MIVILUDES. Tot i això, hi ha diverses entitats no governamentals que treballen en la prevenció i l’assessorament sobre grups coercitius i derives sectàries.

    RedUNE (Red de Prevención del Sectarismo y del Abuso de la Debilidad): És una organització no governamental (ONG) dedicada a ajudar i assessorar víctimes de grups coercitius, així com a denunciar pràctiques abusives, ja siguin de caràcter religiós, filosòfic o polític. Va ser fundada l’any 2015 a Sant Sebastià. És independent de qualsevol ideologia política, filosòfica o religiosa.

    AIS (Associació d’Atenció i Investigació de les Socioaddiccions): Entitat sense ànim de lucre formada per professionals de la psicologia especialitzats en addiccions comportamentals, (socioadicciones), dependència emocional i problemes derivats de l’abús psicològic o per la pertinença a grups de manipulació psicològica (sectes coercitives). L’AIS és reconeguda com a centre de salut mental, i forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

    AFISE (Asociación de Apoyo a Afectados e Información sobre Sectas). És una organització no governamental que ofereix suport i acompanyament a les víctimes de grups abusius i als seus familiars.

    Grup Invictus Investigació  És un grup de recerca de la Universitat de Barcelona que, a més de dur a terme investigació, ofereix formació, activitats de divulgació i serveis d’assessorament. La nostra ponent, la Dra. Emma Antelo, és membre del Grup Invictus Investigació i actualment forma part del personal docent i investigador de la UB.

    Com que l’ajuda governamental per treure un adepte d’una secta és gairebé inexistent, la familia ha de recórrer a entitats no governamentals i a professionals per coordinar, si és possible, una intervenció que faciliti la sortida de la secta.

    En el cas de la pel·lícula “Martha Marcy May Marlene" el final és intencionadament ambigu, ja que la trama queda oberta a la interpretació de l’espectador. Tanmateix, el més rellevant no és si Martha és realment perseguida o no: en la seva ment, la secta la continua assetjant i aquesta sensació podria persistir tota la vida.

    L’agressió sexual i la manipulació que va patir segueixen presents dins seu. Al final de la pel·lícula, Martha es troba sola i encara no sap qui és, la seva identitat esta fragmentada. Per això, el film utilitza els tres noms del títol —Martha, Marcy May i Marlene— per reflectir aquesta identitat trencada de la protagonista, com una manera de mostrar la seva lluita interior per recuperar qui era abans d’unir-se a la secta.

    Aquest desenllaç obre el debat sobre la salut mental de les persones que han aconseguit sortir d’una secta, perquè aquest fet no implica necessàriament alliberar-se immediatament del seu control. Les persones que han viscut dins d’aquests grups han patit sovint processos profunds de manipulació psicològica, dependència emocional i trencament de la seva identitat personal. La desconnexió amb el món exterior, la culpa i la por, són sentiments freqüents que poden persistir durant anys. En aquest context, el paper dels psicòlegs especialitzats en la intervenció postsectària —anomenats també “desprogramadors”— és essencial.

    El procés de recuperació pot ser llarg i dolorós, però amb suport psicològic adequat, la persona pot recuperar la seva llibertat interior, la seva autoestima i la seva confiança en els altres. En definitiva, aquests professionals són clau per transformar una experiència de submissió i destrucció personal en un camí de reconstrucció i creixement. “Martha Marcy May Marlene" una interessant pel·lícula que ens ajuda a qüestionar-nos: Com pot el poder d’un grup esborrar la nostra voluntat. 

Tràiler de la pel·lícula: