el llibre de novembre, lectures

 

SINOPSI:

    Som a l'any 1960, l'Oliva Denaro té quinze anys, viu en un petit poble de Sicília i des de petita té claríssim (perquè l'hi han repetit milions de vegades) que les dones són com un càntir: qui el trenca, se'l queda. A ella li agrada estudiar, anar corrent amunt i avall com un «xicot», buscar cargols amb el pare i tirar pedres a qualsevol que es rigui del seu millor amic, un noi coix que es diu Saro. Pateix pel dia que li vingui la regla, ja que se li haurà acabat fer totes aquestes coses que li encanten i haurà de començar a «defensar-se dels mascles per arribar intacta al casament». Però el dia que es veu obligada a acceptar un abús, l'Oliva es rebel·la contra el patriarcat salvatge en què viu fent valer el seu dret a triar però pagant-ne un preu altíssim.

    A la Sicília dels anys seixanta les dones segueixen oprimides per la família, la tradició i fins i tot la llei. No importen les ardides que un home ferit utilitzi: una dona s'hi ha de sotmetre. En aquestes circumstàncies, i fins i tot a risc d'enfrontar-se a tot el poble i pagar-ne un alt preu, la jove Oliva inicia una revolució silenciosa per conquerir el seu dret a prendre lliurement la més difícil de les decisions: què fer amb la resta de la seva vida.

    La decisió s'inspira en un cas real i en les vivències de totes aquelles dones que eren forçades a casar-se amb els seus agressors. Però és una història que transcendeix poderosament l'època i l'escenari que l'acullen, que es pregunta què empeny una persona a emprendre batalles més grans que una mateixa i que demostra que de vegades un gest anònim és capaç d'iniciar quelcom extraordinari.

    La Aida Doz Esteban, al Diari de Barcelona del 18 de maig de 2023, exposa “Cinc raons per llegir 'La decisió' de la Viola Ardone.

    “La decisión (Seix Barral) és una novel·la escrita per Viola Ardone, inspirada en un cas real, que dona visibilitat a l'opressió que vivien les dones a la Sicilia dels anys 60. Enmig de la transició en què es troba el país, se’ns presenta a l'Oliva Denaro, una jove adolescent que es veu sotmesa a tenir una vida diferent de la qual ella voldria. La pobresa, la família, la tradició i les males llengües la porten a escollir si seguir amb el camí que li ha estat imposat o començar-ne un de nou.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

    Lucas Méndez Chico-Álvarez, al seu article “La mujer que dijo 'no' y por la que las italianas no tienen que casarse con su violador”, publicat al diari El Independiente de data de l’u de març de 2023, ens diu:

    “Un libro escrito en primera persona para contar la historia de todas esas mujeres a las que alguna vez les dijeron qué palabras podían utilizar, cómo debían caminar, vestirse o mirar. "Afortunadamente esta situación ha cambiado en general en Occidente, pero sigue existiendo una lacra llamada feminicidio. En mi país tenemos casi una muerte al día porque esa mujer que acaba muerta se ha salido del lugar donde le habían dicho que tenía que estar", lamenta la autora.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

    Jaime Iglesias entrevista a la autora per Zenda libros, el 10/03/2023.

    “Fue Antonio Gramsci, uno de los intelectuales más importantes de Italia y fundador del Partido Comunista, el que, en sus diarios (escritos desde la cárcel), manifestó la necesidad de avanzar hacia un arte nacional-popular que sirviéndose de formas de representación de aceptación masiva pudiera inocular en la ciudadanía un pensamiento crítico a la hora de confrontarse con su pasado, su presente y su futuro. Esa base teórica alimentó la comedia cinematográfica italiana rodada en los años 50 y 60 del siglo pasado y forjó la base de una tradición expresiva que ha llegado hasta nuestros días de la mano de escritores como Viola Ardone, toda vez que la literatura se abrió a lo emocional poniendo fin a esa división un tanto artificial entre alta y baja cultura promovida desde ciertos ámbitos intelectuales.

    Nacida en Nápoles en 1974, Viola Ardone reconoce su deuda con toda esa generación de cineastas. En sus novelas, muy visuales, la autora rescata episodios de la historia italiana para reflexionar sobre nuestro presente, y lo hace con la idea de conmover al lector, algo que lejos de ocultar (alentada quizá por un falso pudor) reconoce abiertamente. “

LLEGIR L’ENTREVISTA COMPLERTA

     Concha García en el seu article per La Razón, de data 02/03/2025, que titula: “La mujer que proclamó el «no es no» más tajante de la historia”, afirma que:

    “Cuando Franca Viola consiguió que su violador, Filippo Melodia, fuese condenado en 1966 a once años de prisión, se convirtió en todo un símbolo feminista. La italiana hizo historia al proclamar el «no es no» más tajante de la historia de su país, pues se negó al conocido «matrimonio reparatorio», que, hasta 1981, se incluía en la legislación italiana.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

    Miguel Lorenci, a la Voz de Galicia del dia 5 de març de 2023, signa aquest article on l’autora afirma:

    “Que una mujer diga no es, aún hoy, algo revolucionario. A las niñas nos enseñan a decir que sí, a ser obedientes, y el no debemos aprenderlo y enseñarlo”.

    Frederic Llopart, a l’eix diari de data 06/07/2024, signa aquesta ressenya del llibre:

    “Commou la història perquè des de la seva adolescència l’Oliva sap que no vol enfrontar-se al “càstig” que representava ser dona en una Itàlia rural dels anys cinquanta i seixanta.

    Ni una concessió a la banalitat, la història va detallant les situacions de la noia i les reccions que té i les decisions que pren sense ser conscient que moltes d’aquestes decisions que pren seran malvistes i criticades pels seus veïns fins a extrems impensables.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT