3ª sessió Cinefòrum 2025-2026, la crònica

 

Per Pilar Marcos

    El passat dilluns 9 de febrer va tenir lloc a l’Ateneu de Cerdanyola la darrera sessió del Cinefòrum de Vespres Literaris. El títol en aquesta ocasió era “L’ètica de la genètica” i per introduir el tema vam veure la pel·lícula “Gattaca”, un film que quan es va estrenar l’any 1997 pocs podien imaginar fins a quin punt la seva mirada sobre el futur esdevindria tan “inquietantment” actual, justament quan enguany se celebren els 25 anys de la primera publicació de la seqüenciació del genoma humà.

    Escrita i dirigida per Andrew Niccol i protagonitzada per Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude Law, “Gattaca” ens situa en un futur pròxim on la selecció genètica s’ha convertit en una pràctica habitual i la societat està dividida entre els “vàlids”, nascuts dissenyats mitjançant l’enginyeria genètica i els “in-vàlids”, nascuts de manera natural i que s’han convertit en la nova classe inferior destinada a les feines més ingrates.

    “Gattaca”, amb el pas dels anys s’ha convertit en un film de culte, gràcies sobretot a la creativitat i els molts encerts del director a l’hora de la posada en escena com per exemple l’opció de combinar elements de la ciència-ficció amb una atmosfera i una estètica molt properes al cinema negre clàssic, la gran quantitat de referències cinematogràfiques, la utilització d’elements simbòlics com l’escala en forma d’ADN, la sobrietat visual que reforça la sensació d’una societat controlada i asèptica, etc; però també pel fet de plantejar preguntes i temes plenament vigents: Fins a quin punt els gens determinen el nostre destí? Quins límits ètics hem d’imposar a la manipulació genètica? En quin punt està la investigació genètica en l’actualitat?

    El Dr. Julio Rozas Liras, catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, investigador de referència internacional en genètica de poblacions i genòmica evolutiva i bioinformàtica i, que l’any 2023 va rebre el Premi Nacional de Genètica per la seva trajectòria professional, va ser l’encarregat d’ajudar-nos a aclarir conceptes i introduir-nos en els reptes, les possibilitats i la responsabilitat de la investigació genètica.

    Utilitzant els llibres com a exemples per fer més entenedor el tema, el ponent va començar explicant els conceptes bàsics de la genètica. Va definir el genoma com el manual o el conjunt complet d’instruccions que permet a un organisme funcionar, créixer i reproduir-se. Aquest genoma, alhora, està codificat en un llenguatge especial fet d’ADN que utilitza quatre grups químics (les quatre bases nitrogenades a què es refereixen les lletres A, T, C i G) i cada cèl·lula de l’organisme sol contenir una còpia completa d’aquest manual. D’altra banda, cada gen és una part d’aquest mateix manual on s’explica com fabricar alguna cosa en particular. I finalment, el cromosoma és un llarg fragment d’ADN que conté centenars o milers de gens, és a dir, un capítol d’aquest manual d’instruccions. Així, el genoma estaria format per uns 3.000 milions de lletres, uns 25.000 gens i 46 cromosomes. Segons aquesta comparativa amb el món dels llibres, a cada una de les cèl·lules del nostre organisme hi hauria 3000 milions de lletres, que equivaldrien aproximadament a 10. 000 llibres i el nostre organisme seria com la Gran Biblioteca d’Alexandria.

    Segons el Dr. Julio Rozas, tot tenint en compte el molt que ha avançat la investigació genètica en els darrers vint-i-cinc anys (per exemple, l’any 2001 es va publicar la primera seqüenciació després de 10 anys d’investigació i amb un cost d’uns 3.000 milions d’euros, mentre que avui en dia seqüenciar un genoma complet costa uns 300 euros i es pot fer en 12 hores) encara estem molt i molt lluny del que es veu a la pel·lícula.

    En l’actualitat la investigació se centra en tècniques d’edició genètica, com CRISPR-Cas9, que permeten corregir mutacions de manera precisa. Sempre comparant-lo amb el món literari, una mutació seria una “errata” d’una lletra en una pàgina d’un llibre. Aquí va destacar Casvegy, la primera teràpia gènica aprovada en base a la tecnologia CRISPR i que serveix per tractar l’anèmia falciforme i les talassèmies. Tot i el potencial d’aquestes teràpies l’alt cost que encara suposen planteja un gran problema d’assequibilitat.

    Finalment, i com a conclusió, el Dr. Julio Rozas va voler destacar, que tot i la importància del genoma, els gens no són els que ho determinen tot en l’ésser humà. Tal com ell va dir: “Els gens predisposen, però l’ambient modula i la salut i les oportunitats depenen més del codi postal que del codi genètic”.

El debat posterior va ser molt participatiu i es van plantejar qüestions com quina és la barrera entre tecnologia i ètica? Com està garantida la nostra privacitat i la protecció de dades? O, com s’està adaptant la legislació als nous avenços?

    La pròxima sessió del Cinefòrum de Vespres Literaris tindrà lloc el dimarts 21 d’abril i la temàtica serà “El dret a morir dignament”. Com a introducció veurem la pel·lícula “La habitación de al lado” dirigida l’any 2024 per Pedro Almodovar i protagonitzada per Tilda Swinton i Julianne Moore.

Us hi esperem!!!!