Presentació del llibre “El maqui que encara lluita” d’Enric Garcia Jardí
per Joan Francesc Sánchez
“Enric Garcia Jardí (Tarragona, 1992) és periodista, ha escrit a diferents mitjans del Camp de Tarragona i col·labora amb el diari digital Núvol. És autor de la biografia Senyor Boada (Ganzell, 2022). Ha rebut el premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local (2023) i el premi Salvador Reynaldos de Periodisme (Recvll,2018).
El maqui que encara lluita, ens situa en un període sovint oblidat: els anys quaranta i cinquanta, quan la dictadura semblava consolidada i la major part de l’oposició era a l’exili o en silenci. Però no tothom va acceptar la derrota de 1939.
U na història que travessa gairebé un segle. La vida de Joan Busquets i Verges, nascut a Sant Gervasi de Cassoles el 1928, fill d’un militant de la CNT, obrer metal·lúrgic, guerriller antifranquista, condemnat a mort pel règim i, avui, resident a Picauville, a Normandia.
Amb només setze anys, Joan Busquets treballava a la Hispano Suiza de Barcelona. El 1947 travessa la frontera i contacta amb el Moviment Llibertari Espanyol a Tolosa. El 1948 s’integra a la partida de Marcel·lí Massana. Participa en accions de sabotatge, com la voladura de torres d’alta tensió i vies fèrries a l’entorn de Terrassa el 1949. Posteriorment s’incorpora al grup conegut com “Los Primos”, vinculat als germans Sabaté i als Culebras, amb connexions amb figures com Ramón Vila Capdevila (Caracremada).
El 18 d’octubre de 1949 és detingut. Durant dues setmanes és interrogat a la Prefectura de Via Laietana. El 7 de desembre és jutjat en consell de guerra. La sentència és clara: pena de mort.
El fragment inicial del llibre ens fa sentir els passos del carceller a la matinada. La por concreta del condemnat que no sap quin dia l’aniran a buscar. Finalment, la pena li és commutada per trenta anys de presó.
Però què significa trenta anys de presó en aquell context?
Busquets passa per diverses presons fins al 18 d’octubre de 1969. En total: vint anys i sis dies empresonat.
Quan surt, la vigilància policial continua. Després d’un breu pas per Madrid i Barcelona, decideix exiliar-se novament a França. S’instal·la a Tolosa, més tard a París, i finalment a Normandia. Continua militant, crea l’Associació de Presos Polítics del Franquisme a França, participa en accions de reivindicació de la memòria i, fins i tot el 2024, reclama l’anul·lació de la seva sentència i una reparació com a víctima del franquisme.
Aquest llibre ens obliga a fer-nos preguntes incòmodes. Els maquis van ser bandolers, com deia la propaganda franquista? O combatents antifranquistes que van mantenir viva la idea que la dictadura no era irreversible? On situem la frontera entre resistència armada i violència política?
I potser la pregunta més profunda: què significa mantenir-se fidel a unes conviccions durant gairebé un segle?
Enric Garcia Jardí construeix un relat que evita l’èpica simplificadora però també la desqualificació fàcil. Ens mostra un home que es defineix com a pacífic, però que en aquell context va creure que la lluita armada era una resposta a la injustícia.
Parlarem no només del passat, sinó de memòria, de dignitat i de com una societat afronta les seves ombres.!"
![]() |
| Graffiti en un mur de Sallent de Llobregat, rememorant el maquis. |
El dimecres 11 de març de 2026, l’Associació cultural Vespres Literaris organitza la presentació del llibre “El maqui que encara lluita” de l’Enric Garcia Jardí.
Amb la presencia de l’autor, la presentació anirà a càrrec del nostre company Joan Francesc Sánchez.
L’acte tindrà lloc a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 18.30 hores.
Us hi esperem!!!!!



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.