el llibre de novembre, context

 

Desert del Nègueb

    Un detall menor, obra de l'autora Adania Shibli i la nostra lectura del mes de novembre, està basat en un fet real conegut com “el cas Nirim”, una violació grupal i posterior assassinat comesos per soldats de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) els dies 12 i 13 d'agost de 1949. El cas Nirim va sortir a la llum en un article del diari Haaretz el 2003, que transcrivim:

"Vaig considerar oportú apartar-la d'aquest món".

    "Documents recentment revelats, obtinguts per Haaretz, expliquen la història, llargament oculta, del que Ben-Gurion va descriure com una “horrible atrocitat”: l'agost del 1949, una unitat de les FDI va capturar una jove beduïna, la va mantenir captiva en un lloc d'avançada del Nèguev, la pilot i la va enterrar en una fossa poc profunda al desert. Vint soldats que van participar en l'episodi, inclòs el comandant del pilot, van ser sotmesos a consell de guerra i enviats a presó.

per Moshe Gorali Aviv Lavie, 

Haaretz, 29 d'octubre de 2003

    "El 12 d'agost de 1949, vigília del Xabat, regnava un ambient especialment festiu al lloc d'avançada de Nirim. Després d'una setmana de polsegoses patrulles i persecucions d'infiltrats a les sorres del desert occidental del Nèguev, el comandant del lloc, el subtinent Moshe, va donar l'ordre de mes de Moshe." menjador es van disposar en files, es van col·locar dolços de tota mena i es va servir una mica de vi, encara que no prou per emborratxar-se. Estat. Per ordre del seu segon comandament, el sergent Michael, el soldat Yehuda va llegir un passatge de la Bíblia.

    Poc abans que acabés la festa, pels volts de les 9:30, el comandant del pilot va demanar silenci. Es va aixecar i, amb un somriure, els va recordar els soldats a la noia beduïna que havien capturat aquell mateix dia durant una patrulla al seu sector. L'havien portat al lloc avançat i ara estava tancada en una de les cabanes. El comandant de l’escamot, Moshe, va dir que sotmetria a votació dues opcions. La primera era que la noia beduïna es convertís en la cuinera del lloc; la segona, que els soldats n'abusessin d’ella. Les propostes van ser rebudes amb entusiasme. S'armà un enrenou. Els soldats van aixecar la mà i la segona opció va ser acceptada per majoria. "¡Volem cardar!", corejaven els soldats. El comandant va decidir l'ordre: Esquadró A el primer dia, Esquadró B el segon i Esquadró C el tercer. El conductor, el cap Shaul, va preguntar en to de broma: "I què passa amb els conductors? Són orfes?". El comandant de l’escamot va respondre que formaven part de l'equip d'estat major, juntament amb el sergent, els comandants d'esquadró, els cuiners, el metge i ell mateix, és clar. Va afegir una amenaça: si algun dels soldats tocava la noia, "la metralleta parlaria". Els soldats ho van interpretar com una advertència perquè no desobeïssin l'ordre del comandant. La festa va acabar i els soldats es van dirigir a les seves cabanes. L'oficial va ordenar al sergent de l’escamot que en portés un llit plegable a la botiga que compartien i que fiqués al llit a la jove beduïna. El sergent Michael va obeir, va entrar a la botiga, va tancar la solapa i va apagar la llanterna.

    Així va començar un dels episodis més lletjos i espantosos a la història de les Forces de Defensa d'Israel. Fins i tot 54 anys després, és difícil comprendre com va poder passar un succés d'aquesta mena amb la participació, activa o passiva, de desenes de soldats uniformats.

    Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) de 1949, encara als seus inicis i cridades a defensar les fronteres del nounat Estat, es van veure obligades a bregar —no sempre amb èxit— amb la ràpida incorporació d'un gran nombre de soldats sense entrenament, especialment aquells que van ser enviats al capdavant immediatament després de desembarcar del vaixell. «Una torba de nous immigrants amb un nivell professional i moral baix», va ser la crua descripció que va oferir el tribunal militar especial en el seu veredicte sobre l'episodi del lloc d'avançada de Nirim.

    Yehuda (el seu nom complet, així com els noms d'altres entrevistats per a aquest article, estan en possessió de Haaretz) va ser un dels soldats que servien al lloc d'avançada l'agost de 1949. Ara és un jubilat de 74 anys que viu al nord. Accepta la descripció del grup com una "xusma": "Tenia llavors 20 anys", diu. "Vaig escapar de l'exèrcit turc a Palestina i em vaig allistar immediatament. Recordo que tots els membres del nostre batalló eren immigrants nouvinguts. Cadascú era d'un país diferent: Algèria, Hongria, Romania, Tunísia, Turquia, Marroc. No sabíem hebreu, ens comunicàvem entre nosaltres mitjançant el llenguatge de senyals. Vam fer el nostre entrenament bàsic al Mar Mort. Ens van ensenyar a sostenir un fusell en un menjador a Sodoma. Després ens van enviar al lloc d'avançada, on patrullàvem o entrenàvem a les trinxeres i practicàvem l'assalt a les nostres posicions”.

    Yehuda recorda la nit de la festa, però afirma que estava de guàrdia i que només va sentir rumors sobre la votació i el que va passar després. Juntament amb 17 membres de l’escamot, va ser sotmès a consell de guerra per "negligència en no prevenir un delicte". Va ser condemnat a quatre anys de presó; el tribunal d'apel·lacions va reduir la condemna a la meitat.

    Yitzhak, de la mateixa edat que Yehuda i resident del centre, va rebre el mateix càstig. Ell també havia arribat a Israel uns mesos abans de l'estiu del 1949 i no sabia hebreu. Avui és jubilat i té problemes de salut. «Recordo haver estat al Nèguev, però ni tan sols recordo el nom de la unitat. Acabava d'arribar al país, semblava un xicot i feia moltes guàrdies. Havia oblidat tot allò, no recordo res, no hi he pensat en potser 50 anys. L'única raó per la qual em van jutjar va ser perquè era al lloc d'avançada quan va passar. Més enllà d'això, no recordo res i no hi tinc res a dir. Estava enfadat amb els que ho van fer? De què em serviria estar enfadat?»

    Els esdeveniments a les Forces de Defensa d'Israel (FDI) després de la Guerra d’Independència podrien explicar parcialment la cadena de successos descrita en aquest article; però només parcialment. Al capdavall, el comandant de l’escamot, Moshe, que va liderar l'assumpte, no formava part de les "noves FDI". "L'oficial i el sergent eren israelians veterans i parlaven hebreu amb fluïdesa", recorda Yehuda. Fins on se sap, Moshe va servir a l'Exèrcit Britànic i posteriorment a la 8à Brigada sota el comandament del llegendari Yitzhak Sadeh, l'única brigada blindada de la FDI. després de la guerra i els seus oficials i soldats van ser re-assignats a diverses unitats.

    El Comando de la Regió del Néguev es va establir després de la Guerra d'Independència. Era un comando regional la missió del qual era assegurar l'extensa frontera entre Israel i Egipte. La caserna general s'ubicava a Be'er Sheva, i les unitats es van desplegar en llocs avançats al llarg de la frontera amb l'objectiu d'impedir la infiltració de beduïns procedents del desert egipci. L'historiador militar Meir Pa'il, coronel retirat, va ser nomenat oficial d'operacions de la Regió del Nèguev el desembre de 1949, quatre mesos després dels esdeveniments que es tracten en aquest article. Pa'il: «El Nèguev estava escassament poblat. Tot just vam poder reunir un batalló de reserva amb tots els habitants dels assentaments de la regió. Per vigilar la frontera, s'enviaven unitats d'altres regions de forma rotatòria, com ara la Brigada Golani, la 7à Brigada, etc. A més d'impedir les infiltracions, també es va intentar expulsar del país el nombre més gran possible de beduïns, per exemple, de la zona de les dunes de Halutza. Va ser una mena de neteja ètnica a la frontera amb Egipte. Les tribus que havien cooperat durant la guerra es van quedar on eren; les hostils van ser expulsades».

    Un dels batallons de la regió del Néguev era conegut com el Batalló del Districte de Sodoma. Originalment, el batalló estava a càrrec de l'àrea del Mar Mort i Arava, però a principis d'agost del 1949 va ser traslladat a la cruïlla de Bilu, prop de Rehovot, on va esperar uns dies noves ordres. El comandant del batalló era el major Yehuda Drexler, anomenat "Idel". Amb el pas dels anys, Drexler, posteriorment un destacat arquitecte, va treballar per a l'Agència Jueva, va ser un dels planificadors del kibutz Sde Boker al Néguev (kibutz de Ben-Gurion) i va aconseguir el rang de cap de departament a l'Administració de Terres d'Israel. Un dels comandants de companyia del batalló era el capità Uri.

    El 8 d'agost, la seva companyia va rebre l'ordre de traslladar-se al sud per ocupar els llocs d'avançada al Nèguev occidental. Els escamots van ser estacionats en tres kibutzim: Be'eri, on es trobaven la caserna general de la companyia i el propi capità Uri, Yad Mordechai i Nirim. El tercer escamot, dirigit pel nou comandant, el subtinent Moshe, a qui se li havia atorgat el comandament de la unitat només uns dies abans, va ser enviat al lloc d'avançada de Nirim, responsable del sector més remot i perillós, adjacent a la frontera amb Egipte. El sergent Michael era el subcomandant de l’escamot.

    La vigília de l'avenç cap al sud, el comandant de la companyia, el capità Uri, va informar els soldats. Els informes d'intel·ligència rebuts de les patrulles aèries sobre el Nèguev occidental esmentaven dues tribus beduïnes albirades al sector. «Han de disparar a matar qualsevol àrab al territori del seu sector», va dir el comandant. Moshe va sol·licitar l'ordre operativa per escrit, com era costum. El comandant va prometre portar el document escrit al lloc avançat més endavant.

    El tercer escamot va arribar a Nirim la tarda de dimarts 9 d'agost. La infraestructura del campament es va instal·lar ràpidament: tres grans tendes de campanya per als soldats, una de petita per a l'oficial i el sergent, i una gran que servia de menjador. A més, hi havia una petita cabana que funcionava com a oficina de la caserna general del pilot i una altra cabana, sense fer servir, que exerciria un paper fonamental en l'episodi.

    A l'estiu del 1949, ja no existia cap connexió entre el Kibutz Nirim i el lloc avançat del mateix nom. El lloc d'avançada es deia Nirim perquè estava situat al lloc on es va fundar originalment el Kibutz Nirim el juny de 1946. El jove kibutz, ubicat a la vora del desert, va lluitar per la seva supervivència en les dures condicions climàtiques de la zona i es va convertir en el primer assentament atacat el primer dia de la Guerra d’Independència. Els egipcis, amb una força que incloïa un batalló d'artilleria, un batalló d'infanteria i desenes de vehicles blindats, van llançar un intens bombardeig que va causar enormes danys: tots els edificis del kibutz van quedar reduïts a cendres, els animals van morir i vuit membres del kibutz van morir i quatre van resultar ferits. Al bombardeig el va seguir un assalt de centenars de soldats d'infanteria, que van arribar fins a la tanca del kibutz. Els kibutzniks, van disparar des de les seves trinxeres, inflingint grans pèrdues a les forces egípcies i, miraculosament, l'atac va cessar. Els egipcis van canviar d'opinió i van decidir renunciar a infiltrar-se i capturar el kibutz. Al seu lloc, simplement el van envoltar en el seu camí cap al nord.

    El grup Nirim va passar la guerra a refugis i coves que ells mateixos van excavar. Quan van cessar les hostilitats i finalment van poder sortir a la superfície fora de perill, van entaular converses amb l'exèrcit i les autoritats estatals. Hi va haver una confluència d'interessos: l'exèrcit cobejava el lloc per la ubicació estratègica; els kibutzniks volien traslladar-se al nord, a la zona amb una precipitació anual de 200 mil·límetres.

    El març del 1994, el kibutz es va traslladar uns 15 quilòmetres al nord, a la seva ubicació actual. Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van prendre el control del lloc avançat, que dominava el terreny i que a partir de llavors es va conèixer com a "Old Nirim" o "Dangour", com es deia originalment (nom que encara apareix en alguns mapes), aparentment en honor a un jueu egipci que va comprar terres a la zona. Actualment, al lloc s'alça un monument de formigó vist que commemora els membres del kibutz que van morir a l'assalt egipci el primer dia de la guerra del 1948. El monument porta la inscripció: "No és el tanc el que triomfarà, sinó l'home". Si s'enfila al monument i es mira cap a l'oest, es poden veure les teulades de Khan Yunis.

El comandant ordena una execució.

    El dimarts 9 d'agost l'escamot es va organitzar al lloc d'avançada. Els soldats aviat es van acostumar als costums del nou comandant. El subtinent Moshe va resultar ser un disciplinari estricte que exigia ordre i obediència. Els soldats havien de vestir correctament i afaitar-se cada dia. Qualsevol que violés les ordres era portat davant Moshe. Pel que sembla, els soldats li tenien cert respecte. L'endemà, el comandant de la companyia, el capità Uri, va visitar el gran grup. Els primers dies van transcórrer sense incidents. Fins al matí del divendres 12 d'agost.

    Aproximadament a les 9 del matí d'aquell dia, el subtinent Moshe va sortir de patrulla a la secció sud-oest del sector, en un vehicle conegut com a "cotxe de comandament". L'acompanyaven dos comandants d'esquadró, el cap David i el cap Gideon, i tres soldats: els soldats rasos Moshe, Yehuda i Aziz. El conductor era el cap Shaul. Tots els homes estaven armats.

    Pel camí es van topar amb un àrab que portava un fusell anglès. En veure'ls, l'àrab va llançar el fusell i va arrencar a córrer cap a la duna. Un dels soldats el va disparar amb una metralleta. L'àrab va rebre un tret i va morir a l'acte. El seu fusell va ser confiscat com a botí de guerra.

    Poc després, la patrulla va topar amb tres àrabs: dos homes i una nena. Hi ha diferents versions sobre l'edat de la nena. Segons alguns relats, era una nena entre 10 i 15 anys; altres diuen que en tenia entre 15 i 20. El comandant de l’escamot, Moshe, va ordenar als soldats que aturessin els àrabs i els registressin. Els soldats no van trobar res. L'oficial Moshe va ordenar llavors als soldats que pugessin la nena al vehicle. Els seus crits i xiscles van ser en va. Un cop dins del vehicle, els soldats van espantar els dos àrabs disparant a l'aire. De tornada al lloc d'avançada, es van trobar amb un ramat de camells pasturant. L'oficial Moshe va ordenar als soldats que disparessin els animals. Sis camells van ser abatuts a trets; els seus cadàvers van ser abandonats a la intempèrie.

    Després que la noia es calmés una mica, els soldats van intercanviar algunes paraules amb ella, especialment el cap David. També van parlar entre ells, i la paraula "follable" va sorgir a la conversa. La patrulla va tornar al lloc avançat a la tarda. Gairebé alhora, un altre vehicle va arribar a la parada: el comandant del batalló, Yehuda Drexler, estava de visita. L'acompanyava el capità Mordechai (Motke) Ben Porat, oficial d'operacions de la regió del Nèguev. Ben Porat va arribar a assolir el rang de general de brigada al Cos Blindat i, després de retirar-se de l'exèrcit, va ser president de l'Autoritat de Parcs Nacionals.

    Al lloc d'avançada, els soldats van treure la nena del vehicle. L'oficial Moshe va ordenar que la portessin a la cabana abandonada i que posessin un guàrdia a la porta. El soldat Avraham va ser designat guàrdia. Drexler, que va notar cert enrenou al voltant de la nena, va preguntar què feia allà. L'oficial Moshe va respondre que durant la patrulla se l'havia trobat amb el seu marit, que estava armat amb un rifle. Li va dir a Drexler que havien matat el marit i pres la nena com a presonera per interrogar-la sobre la ubicació de la seva tribu. Drexler va autoritzar l'interrogatori, però va ordenar que després la portessin de tornada al lloc on l'havien capturat i l'alliberessin. També va demanar al comandant de l’escamot, Moshe, que s'assegurés que els soldats no n'abusessin. Drexler i Ben Porat van passar unes dues hores al lloc d'avançada, van dinar i se'n van anar.

    Poc després de la seva partida, l'oficial Moshe va sortir de patrulla, aquesta vegada al sector nord, en direcció a la nova ubicació del kibutz. Després de la seva partida, el sergent de l’escamot, Michael, va treure la nena de la cabana i li va treure la vestimenta tradicional que portava posada. Després la va obligar a romandre dreta, completament nua, sota la canonada d'aigua que els soldats feien servir com a dutxa, la va ensabonar i la va esbandir. La canonada era fora i tots al lloc d'avançada van poder presenciar l'espectacle.

    Després de la dutxa, el sergent Michael va cremar el vestit de la noia i la va vestir amb una samarreta morada i uns pantalons curts caqui. Ara, amb l'aspecte d'una autèntica comando del Palmach, la van portar de tornada a la cabana i la van posar sota la vigilància del soldat Avraham. De seguida, un grup de soldats es van aplegar al voltant de la cabana. Van envoltar el guàrdia i li van exigir que els deixés entrar. Al principi es va negar, però finalment va cedir. De fet, va ser el primer a entrar-hi. Va estar uns cinc minuts a la cabana i va sortir cordant-se els pantalons. El va seguir el soldat Albert, que també va estar uns cinc minuts a la cabana, i després el soldat Liba.

    Liba encara era a la cabana quan el comandant de l’escamot, Moshe, va tornar de la patrulla. Uns soldats li van cridar una advertència, i el soldat Liba va sortir corrents de la cabana i va desaparèixer. Pel que sembla, l'oficial Moshe va comprendre el que havia passat, va fer un breu interrogatori i, posteriorment, al menjador, se'l va sentir a dir que «tres soldats han violat la jove àrab». Va ordenar que la portessin a la cabana de l'estat major. Els comandants del pilot, el cap David i el cap Gideon, eren presents a la cabana. L'oficial Moshe es va fixar en la nova vestimenta de la noia, però no va dir res. Ella li va explicar, en àrab, que els soldats «hi van jugar». Per a Moshe era obvi a què es referia. El caporal Gideon, que seria un dels principals testimonis de l'acusació en el judici, va testificar que, després que la jove li contés a l'oficial Moshe el que li havia dit, aquest els va dir als altres que l'havien de rentar perquè estigués neta per tenir relacions sexuals. Gideon, que viu a Givatayim i treballa com a guia turístic, va declinar ser entrevistat per a aquest article.

    Al voltant de les 5 de la tarda, el comandant de l’escamot va ordenar al soldat Moshe, que era barber de professió, que li tallés els cabells a la noia. Això es va fer en presència del comandant i del sergent. Li van tallar els cabells, que li arribaven fins a les espatlles, i se'ls van rentar amb querosè. Novament la van col·locar sota el tub, despullada, davant la mirada atenta de l'oficial i del sergent. Després la van vestir amb la mateixa samarreta i els mateixos pantalons curts i la van enviar de tornada a la barraca.

    Després va venir la festa, després de la qual l'oficial Moshe i el sergent Michael es van tancar amb la nena a la seva cabana. Després de mitja hora, l'oficial Moshe va ordenar que la traguessin de la botiga perquè "desprenia mala olor". El sergent Michael va trucar al soldat David i entre tots dos la van treure del llit de la cabana, amb la nena inconscient sobre ella. Van portar-la, amb el llit, fins a l'entrada de la cabana. Michael la va posar a terra, va anar a buscar aigua i se la va tirar a sobre. Després la va portar als braços fins a la cabana. El caporal David ho va acompanyar.

    Al voltant de les 6 del matí del dia següent, el soldat Eliahu estava de guàrdia i va veure la nena sortir de la cabana. Li va preguntar on anava i ella, entre llàgrimes, li va dir que volia veure l'oficial. El soldat Eliahu la va acompanyar fins a la botiga de l’oficial Moshe. Ella es va queixar que els soldats n'havien "abusat". Ell la va amenaçar de matar-la i la va enviar de tornada a la cabana. Poc després, mentre s'afaitava al costat de la canonada d'aigua, el sergent Michael li va preguntar al comandant de l’escamot què fer amb ella. L'oficial Moshe li va ordenar que l'executés.

    Michael va ordenar al cap David que dos soldats portessin pales i ho acompanyessin. Michael i David van treure la noia de la cabana i la van fer pujar al vehicle patrulla. Just abans que el vehicle abandonés el lloc d'avançada, un dels soldats va cridar que volia que li tornessin els pantalons curts que portava posats la noia. L'oficial Moshe va ordenar que la despullessin i que li tornessin els pantalons al soldat. Ara només duia la samarreta, amb la part inferior del cos al descobert.

Eliahu i Shimon caven una tomba.

    El vehicle va partir, conduït pel cap Shaul. També anaven al vehicle el sergent Michael, el caporal David, el metge i els dos soldats que serien els enterradors, els soldats rasos Eliahu i Shimon, amb les seves pales. Van conduir uns 500 metres des del lloc avançat. El conductor, Shaul, va restar al vehicle, mentre que els altres, amb la nena, es van endinsar una mica a les dunes. Els soldats rasos Eliahu i Shimon van començar a cavar una tomba. Quan la nena va veure el que estaven fent, va cridar i va arrencar a córrer. Va córrer uns sis metres abans que el sergent Michael li apuntés amb el subfusell i disparés una bala. La bala li va donar al costat dret del cap i la sang va començar a brollar. Va caure a terra i no es va moure més. Els dos soldats van continuar cavant.

    El sergent Michael va tornar al vehicle. Pàl·lid i tremolant, va deixar la seva arma i li va dir a Xaul: «No creia pas que pogués fer una cosa així». Shaul va dir que potser la bala no l'havia matada i que probablement agonitzaria durant unes hores, enterrada viva. Li va demanar a Michael que li fes un favor personal tornant amb la noia i disparant-li unes quantes vegades més per assegurar-se que era morta. El sergent no va aconseguir complir aquesta missió. El cap David es va acostar, va agafar la metralleta i va disparar diverses bales contra el cos de la noia. La fossa que van cavar els soldats no era gaire profunda, només uns 30 centímetres. Van col·locar el cos a la fossa, la van cobrir amb sorra i van tornar al lloc d'avançada.

    Aquella tarda, el comandant de la companyia, el capità Uri, va visitar el lloc avançat. En no trobar el subtinent Moshe, va deixar l'ordre d'operacions escrita que Moshe havia sol·licitat al sergent de l’escamot. L'oficial Moshe es dirigia llavors a Be'er Sheva. Era dissabte a la nit i es dirigia al cine. Allà va conèixer el comandant del batalló, Drexler. Drexler va preguntar si la jove beduïna havia estat portada de tornada al lloc on la van trobar. L'oficial Moshe va respondre que no: «La van matar», va dir, «va ser una llàstima desaprofitar el gas». Drexler no va dir res més, però l'endemà va ordenar al comandant de la companyia que anés al lloc d'avançada per esbrinar exactament què havia passat allà.

    Fins i tot abans de rebre l'ordre, el capità Uri, que havia sentit rumors sobre els successos al lloc d'avançada, va sol·licitar a l'oficial Moshe un informe sobre el que va passar amb la jove àrab. Moshe va ordenar al sergent Michael que redactés l'informe de pròpia mà. Un cop finalitzat, l'oficial Moshe el va signar i el va enviar al comandant de la companyia. A continuació, es presenta l'informe, datat el 15 d'agost de 1949:

"Lloc d'avançada de Nirim.

Per a: Comandant de la companyia.

De: Comandant, Lloc d'avançada de Nirim.

Re: Informe sobre el captiu

    A la meva patrulla del 12 d'agost de 1949, em vaig trobar amb àrabs al territori sota el meu comandament; un estava armat. El vaig matar a l'acte i li vaig treure l'arma. Vaig capturar la dona àrab. La primera nit, els soldats en van abusar i l'endemà vaig decidir acabar amb la seva vida.

Signat: Moshe, segon tinent.”