Mare

Digueu-me quin prodigi

fa la tarda tan dolça

i tan intensa alhora,

i a quin prat o quin núvol

ha d'adscriure el meu goig,

perquè em sé perdurable

en les coses que em volten,

i sé que algú, en el temps,

servarà el meu record.

Miquel Martí i Pol

Vespres Literaris amb Juani, Joaquim i Laura