Res

U. Aquest cap de setmana té lloc a Cerdanyola la setzena edició de “La Pallassada”, festival de pallassos i teatre d’humor organitzat pel grup Bambalina. Ahir divendres va obrir el festival una producció del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Bitó Produccions sobre l’obra del dramaturg romanès Mateï Visniec (1956) “Petita feina per a pallasso vell” . Sota la direcció de Ramon Simó, els actors Jordi Martínez (Filippo), Joan Montanyès (Nicollo) i Claret Pàpiol (Peppino) van oferir-nos una història tendra i , a la vegada, colpidora: l'original essència del pallasso.

Dos. Menys de mitja entrada a l’Ateneu... l’habitual. Dic més, fins i tot ja ens coneixem tots els que assistim a la programació. Tots formen una petita “família teatral”. Però, amics, amigues, ¡això si!, ahir vam gaudir, els fidels que hi érem, d’una obra superba en l’ interpretació. Magistral.¡Bravo, bravo!

Tres. L’argument de l’obra : tres pallassos, companys d’escenaris, es tornen a trobar en una sala d’espera per fer una audició de treball. Els tres porten unes maletes grans, feixugues, incomodes... A la porta del despatx de l’audició comencen a parlar.

Tots tenim una imatge, un estereotip del pallasso com un esser estrafolari, fora de tota norma que ens fa riure perquè no és com nosaltres, és... ¡un pallasso! . L’obra de Visniec ens emmiralla en l’arquetip : ell sou vosaltres, ens ve a dir. El pallasso ja no hi és a la pista central, és vell i és un més. En les enormes maletes arrossega números espectaculars, actuacions meravelloses , ambicions, enveges, odis... i somnis, molts somnis, ... tota una vida de somnis, desitjos de reconeixement i triomf .

El pallasso vell ha arribat fins aquí, és la seva ultima oportunitat d’actuar, de triomfar, per damunt del company, de l’amic, si cal. Si, és l'ultima oportunitat de sortir i trepitjar la pista central dels desitjos.

I, a la fi, ...quan s’obre la porta... Que hi ha darrera?

...Res, ... res, perquè tot el que hem fet, tot el que vam ser i som ha quedat en aquest costat.