Els modernistes

Els Quatre Gats, lloc de reunió dels modernistes

El món  intel·lectual català dels vuitanta del segle XIX  viu  immers en una profunda voluntat de modernitzar-se i trencar la concepció tradicionalista i regionalista de la cultura catalana que representa la Renaixença.  Enlluernats per les corrents culturals que venen d’Europa, via França (la novel·la russa, el teatre escandinau o l’arribada de les traduccions franceses del pensament de Nietzsche),  un  grup de escriptors, arquitectes, pintors, científics...,  aplegats al voltant de la revista “Avenç”, volen “modernitzar” la cultura catalana (començant per la llengua i l’ortografia )  per  situar-la a l’altura de la resta d’Europa.

El 2 d’agost de 1892, Jaume Brossa  publica a L'Avenç "Viure del passat", un article que  defineix el propòsit del moviment i representa el punt de partida del modernisme. Transcrivim un fragment...

Viure del passat

"Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular.[...] Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia  complagut i que ara veiem que es fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.[...] A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar  sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar  nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb  el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què  ens deixen en la literatura catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes  idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats. Un d'ells és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.[...] a més, s'hauria de procurar fer el que no ha pogut efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-disant" renaixença, això  és, la creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten. Havent volgut fer de Catalunya una raça de comerciants, verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament de l'ànima catalana[...]  En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí.[...] 

Pel  per vindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers  la massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la  pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències,  és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.[...] Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima veure la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central (tan de bo fos així també en altres coses, verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser; política que sols  pot resultar de l'autonomisme radical."

Jaume Brossa: "Viure del passat" (fragment), "L'Avenç", 2a època, IV, núm. 9, 1892.