Poesia:
Joan Maragall (1860– 1911)
Introductor de Nietzsche i la poesía alemanya a Catalunya, màxim exponent i defensor d’una poesia espontània, directa i emotiva...que ell anomena “paraula viva”.
Poesies, 1895
Visions i cants, 1900
Les disperses, 1904
Enllà, 1906
Seqüències, 1911
Jeroni Zanné (1873-1934)
Poeta formalista: “I per la glòria de l'ànima poètica creiem que els versos han d'ésser ben fets; que lo que se'n diu "forma" no és pas un "accident", sinó l'única manifestació possible de la substància poètica; que el treball de llima no és tasca embrutidora, sinó prova de cultura, de bon gust i de "modèstia", com no són tasques embrutidores les del cisellador i de l'harmonista.”, recerca la musicalitat i la perfecció del vers, emmirallat en la música wagneriana i el mestratge de Goethe.
Assaigs estètics, 1905
Imatges i melodies, 1906
Poesies, 1908
Ritmes, 1909
Reialme d’Eros, 1910
Poemes menors, 1911
Elegies australs, 1912
Prosa:
Joaquim Ruyra (1858-1939)
Gran prosista i mestre literari d’escriptors com Josep Pla, Mercè Rodoreda. Salvador Espriu o Pere Calders.
Marines i boscatges , 1903.
La Parada, 1919.
Les coses benignes , 1925.
Entre flames. 1928
Raimon Casellas (1855-1910)
Autor de la novel·la “Els sots feréstecs”, considerada la primera novel·la modernista i, junt amb “Solitud”, representativa de aquest moviment i precursora del naturalisme rural.
Els sots feréstecs, 1901.
Les multituds, 1906.
Llibre d'històries, 1909.
La damisel·la santa, 1918.
Deu-nos aigua, majestat! , 1923.
Josep Pous i Pagès (1873-1952)
La seva obra més coneguda: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”, plasma les teories individualistes dels modernistes. El protagonista de l’obra lluita per construir el seu propi destí.
Per la vida, 1903
Quan es fa nosa, 1904
L’home bo, 1905
Revolta, 1906
La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, 1912
Prudenci Bertrana (1867-1941)
Gran contista, els temes de les seves obres gira al voltant del paisatge, els camperols i les bèsties.
Josafat, 1906
Nàufrags, 1907
L'orgue del diputat, 1924.
Jo ! : memòries d'un metge filòsof, 1925.
Tieta Claudina, 1929.
L'Hereu, 1931
L'Ós benemèrit i altres bèsties, 1932
El vagabund, 1933.
L'impenitent, 1939
Teatre:
Santiago Rusiñol (1861-1931)
Fill d’industrials barcelonins, va decidir convertir la seva afició a l'art en una professió reivindicant el paper de la figura de l'artista modern en la societat. Va ser l’impulsor de les Festes Modernistes de Sitges.
L’alegria que passa, 1891
L'home de l'orgue, 1896
El jardí abandonat, 1900
Cigales i formigues, 1901
Llibertat!, 1901
El malalt crònic, 1902
El pati blau, 1903
El místic, 1904
La bona gent, 1906
La mare, 1906
Adrià Gual (1872-1943)
Autor teatral, escenògraf, director d’escena i pedagog. Fundador i creador de l’agrupació teatral Teatre Íntim i de l’Escola Catalan d’Art Dramàtic.
Nocturn, 1896.
Silenci, 1898.
L'emigrant, 1901.
Misteri de dolor, 1904
Blancaflor, 1904
La fi de Tomàs Reynald, 1905
Els tres tambors, 1906
La presó de Lleida, 1906.
Els pobres menestrals, 1908
La pobra Berta, 1909
Donzell qui cerca muller, 1910
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada