Aquest mes estem llegint Solitud, la famosa novel·la modernista de Caterina Albert (Victor Català).
Ens fa molta il·lusió aquesta lectura pel vincle que l’autora empordanesa té amb el barri de Montflorit- on va viure temporades i va apadrinar el nom que porta - , el barri de Cerdanyola on el grup fa les seves trobades mensuals i moltes altres activitats .
Una mostra d'aquesta relació és la poesia que va escriure sobre el barri després d'una estança a la Torre "Riera":
Montflorit, estiu del 1941 - 42.
Montflorit! La gaia terra
del bell viure i del bell nom!
espargida entre pla i serra
per millor plaure a tothom.
Per tothom ets temptadora
com terra de promissió
que en tu grilla i fruita alhora
la llavor de la il·lusió.
A recés de Barcelona
sents ronca'l mar allunyat
i l'espai te don corona
dels blaus pics de Montserrat.
Betes d'aigua cristallina
van faixant-te cims i conreu
i entre ells el carril camina
amb l'esquerp pas de guineu.
Anys enllà als íbers vegeres
ran de tos cims crestejar
i parlar a grans fogueres
amb els de Puig Castellar.
Gregs i Romans els seguiren
de llur glòria i retaló
i en ta gleva enseboliren
misteris i resplandó.
Al baixar ells de l'altura
mateix que màgica allau,
com un mantell la boscura
cobreix tota l'ample afrau.
En son si'l sengallar espunta
l'ullal en l'alt pinatell
i no bé el sol apunta
tot són refilets d'aucell.
Per ço al hom que desvarieja
reclòs dintre la ciutat
de cop li revé l'enveja
de la joia que ha deixat.
Car ets tu massa atraienta
per romandre en solitud
i en ta solitud plaenta
hi veu ell gaudi i salut.
Amb l'or de tes ginesteres
pur dels afanys que dón l'or
en daurar vol ses quimeres
i enriquir a seny son cor.
Amb ta flaire embaumadora
d'espígol, menta i timó
gams de la ciutat traïdora
li clamen bon guaridó.
Montflorit! la gaia terra
del bell viure i del bell nom!
espargida entre pla i serra
per millor plaure a tothom.
Qui s'apropa s'enamora
del més màgic fadament
i sols a la teva vora
sap trobar contentament.
Montflorit d'una veu calda
cantarem tot dole, encís.
Reb-nos com mare en sa falda
reb l'infant enyoradís!
Víctor Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada