Si ens afegim tu i jo, peça per peça,
com un encaix vivent, dues figures
es perfilen completes, contundents:
una d’elles es dreça sòlidament
segura,
amb tots els atributs de la dona com
cal
i com ella, també, sense
retop ferida.
L’altra s’arrenca, balba, d’un
pastel insabut,
s’esbossa com un gest tentinejant, avança
a batzegades, tempta camins sense fressar,
es perd i es troba, parla sense llengua…
I, així, si cadascuna, per separat, ens lliga
i ens fa indestriables – meitat vora
meitat –
entre elles dues lluiten sense
donar-nos treva
i segellem amb sang el pacte del
desig.
Maria-Mercè
Marçal
“Contraban
de llum”
Desglaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada