"Sóc algú -una dona- que escriu:
aquesta frase insinua una única resposta per a la doble pregunta que encapçala
aquest text. Evidentment, no sóc només això, però l'escriptura ha estat, és per
a mi una activitat vertebradora. Tot i que molt sovint se m'ha fet, des de
fora, la pregunta «per què escric», espontàniament a mi se m'ocorre més aviat
de preguntar-me per què no escric quan passo gaire temps sense fer-ho. Durant
molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el
meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d'ordenar
provisionalment amb la paraula el caos que l'imprevist desencadena... Com el
mirall on es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, la
vivència fragmentària i sense forma. També, potser, com una segona memòria."
Maria Mercè Marçal
Sota el signe del drac
DIVISA
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada