L’últim dia del viatge, al mati,
visitàvem la vila de Vilafranca del Conflent, situada als peus del Canigó.
Fundada en 1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Des d'ençà anà formant
part de diferents regnes de l'època: comtat de Barcelona (1117), Regne de
Mallorca (1276), Corona d'Aragó (1344), França (1463), i Espanya (1493). El
1654 fou assetjada i saquejada pels francesos. I el 1659, pel Tractat dels
Pirineus, passa a formar part de França.
Per la tarda, ens esperava el
proper monestir de Sant Miquel de Cuixà. Fundat per l'arxipreste Protasi l'any
878, va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres
espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. El
monument és una mostra de l'arquitectura preromànica i del romànic inicial.
Després de la visita al cenobi,
el company Josep M. Riera, ens va explicar la veritable història de l'origen
del monestir: al segle X les lluites terrenals dels representants celestials
(cardenals i abats), amb les seves croades i els seus camins de salvació, com
el camí de Sant Jaume, al costat de la introducció de nous aliments en la pobra
dieta medieval; donà lloc al feliç atzar del naixement de la "Caçolet
·" plat típic occità, fet a base de mongetes seques i carn o cansalada de
porc. Tot un exemple de l’ideal de cuina casolana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada