crònica conferència l’Holocaust: fets i reflexions

Ahir va tenir lloc a l'Ateneu de Cerdanyola la conferència,  organitzada per Vespres Literaris, L'Holocaust: fets i reflexions, impartida pel professor de la Universitat de Perpinyà Michel Leiberich.

El professor Leiberich és doctor en civilització germànica per la universitat Paris 8, llicenciat en estudis germànics i hebreus per la universitat de París 8 i diplomat en llengua, literatura i cultura catalans per la universitat Paris IV.

En la seva recerca estudia els identitats col·lectives i nacionals a l'Europa dels segles XIX i XX i la recuperació de la memòria històrica europea, i entre les seves publicacions, destaquem: "Exili, internament i deportació al marc de la història europea : un visió retrospectiva"; "L'univers concentracionari europeu"; "Exil et mémoire dans l'historie de l'humanité" o "Els exilis dins de la lògica de les Violències col·lectives des del final del segle XIX"

Presenta al conferenciant la nostra companya, Eva Torralba. Durant la mateixa, es va fer una sèrie de reflexions: què està passant en aquest desastrós inici de segle XXI, que ens auguraven que seria tan meravellós en els anys vuitanta i noranta del segle passat ?; per què, tant a les universitats com en els instituts, no s'estudia la nostra recent i terrible història? Per què repetim sempre, sempre els mateixos errors del passat?

Triomf de la mort (Els esquelets interpreten una dansa)
Felix Nussbaum

Per donar resposta a aquestes preguntes, el professor Leiberich va iniciar la seva conferència projectant el quadre "Triomf de la mort", un quadre del pintor alemany Felix Nussbaum (1904-1944), datat el 18 d'abril de 1944, pocs mesos abans que fos assassinat en el camp d'extermini d'Auschwitz. El quadre de Nussbaum, ens va dir, plasma perfectament la “shoah”, la destrucció de tot el que és humà: cultura, arts, civilització, humanitat..., arrasat pel règim nacionalsocialista davant la passivitat i l'aquiescència de la població alemanya i les cancelleries europees. Però els nazis, ens va advertir, tan sols van portar fins a les seves últimes conseqüències les idees cultivades durant anys pels ideòlegs de la supremacia de la raça sobre la humanitat, del que exclusiu enfront de la diversitat .., en definitiva, del propagadors de la por enfront del coneixement.

Així, des del seu triomf en les eleccions de 1933, el nazisme va implantant lleis i decrets que van excloure de la ciutadania i de la protecció de l'Estat a amplis sectors de la població alemanya i dels territoris que van anar annexionant o ocupant: dissidents, disconformes, anarquistes , comunistes, minusvàlids de tota mena, gitanos, homosexuals, jueus ... per, després la pèrdua de tots els seus drets, portar a terme la seva desaparició física en hospitals, centres d’internament, camions, extermini per bales o  les “fàbriques de cadàvers” com Auschwitz-Birkenau,  Chełmno, Bełżec, Majdanek, Sobibor o Treblinka.

 En el torn de preguntes, una reflexió va planar durant tot el debat: avui, a la nostra Europa, s'estan repetint idèntics comportaments que en el passat descrit pel conferenciant.  De tot lo parlat  sorgeix una idea: els traumes individuals, familiars i col·lectius viscuts i que no han estat verbalitzats, estudiats i compresos en tota la seva magnitud , com recorda Leiberich que deia el filòsof alemany Adorno,  estem condemnats a repetir-los.

Una reflexió final per part de l’autor de aquesta crònica. Per no compartir el planeta d'Hitler, com diu Timothy Snyder en el seu llibre "Terra negra. L'Holocaust com a història i advertiment ", hem de començar per entendre, comprendre i acceptar la diversitat del món, ser imaginatius i creatius per buscar solucions als nostres problemes des de la totalitat, no des de l'exclusió i, d’una vegada, asseveració que comparteixo amb el professor Leiberich, madurar, esser adults,  com a persones, com a societat i lluitar per unes institucions reflexives, no autoritàries; plurals i no totalitàries, des de una educació lliure  i no doctrinària.