per terres de ponent, dos

 

    Una vegada finalitzada la ruta urbana per Agramunt, ens vam traslladar a la propera localitat de Balaguer,  ja a la Noguera.

    Recuperades les forces i allotjats, vam fer un recorregut literari pels carrer de la ciutat de la ma de la Teresa Pàmies i Bertran i el Josep Carner-Ribalta.

    

    Teresa Pàmies i Bertran va néixer a Balaguer l’any 1919. Filla d'un dirigent comunista, es va implicar de ben jove en la lluita política i va tenir una formació autodidacta. Durant la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona, on va militar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i va fundar l'Aliança Nacional de la Dona Jove. La jove Pàmies va destacar com una gran oradora i va viatjar als Estats Units el 1938 per buscar suport internacional per a la República en perill.

    Amb la victòria franquista es va exiliar i va viure a França, la República Dominicana, Cuba, Mèxic i Txecoslovàquia, tornant l'any 1971 gràcies a l'èxit de la seva primera gran, “Testament a Praga”, Premi Josep Pla de narrativa, establin-se a Barcelona.

    Va començar a publicar llibres relativament tard, complerts ja els cinquanta. La seva obra destaca pel seu fort caràcter autobiogràfic, testimonial, directe i compromès, en obres com la mencionada, “ Quan érem capitans” (1974) i “Va ploure tot el dia” (1974).

    Va col·laborar regularment en mitjans de comunicació catalans com el diari Avui, la revista Serra d'Or i a la ràdio.

    Va morir a la ciutat de Granada l’any 2012.

PER AMPLIAR  INFORMACIÓ

    Josep Carner i Ribalta va néixer a Balaguer l’any 1898, Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes “La Falç” , “L'Estisora”i ” La Flama”, vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb “L'Intransigent” o “La Sardana”; destacat escriptor, polític nacionalista i cineasta, va tenir una biografia intensa i polifacètica, marcada pel seu compromís amb l'independentisme català i la seva carrera intel·lectual a cavall entre Catalunya i els Estats Units.

    Va actuar com a secretari de relacions exteriors de l'organització Estat Català i va acompanyar Francesc Macià en moments com el viatge a Moscou, els fets de Prats de Molló i el viatge a l'Havana. Durant la Segona República, va esdevenir primer cap de premsa del Parlament de Catalunya. També treballar com a secretari de Ventura Gassol a la Conselleria de Cultura i fou nomenat comissari d'espectacles. Viatjar als Estats Units, treballant com a guionista i publicista per a la productora cinematogràfica Paramount a Nova York i Hollywood, per això se'l considera el primer català a treballar a la indústria de Hollywood, un model que posteriorment va intentar replicar a Sabadell sense èxit a causa de la guerra.

    Durant plena Guerra Civil, l’any 1937, va fugir a l'exili i es va establir definitivament als Estats Units, on va formar part de la delegació del Consell Nacional de Catalunya.

    A banda de la seva acció política, va conrear la poesia, la traducció, l’assaig, la pintura i la publicitat.

    Va morir a Simi Valley, Califòrnia l’any 1988).

PER AMPLIAR  INFORMACIÓ

    Al llarg del recorregut vam llegir fragments de la seva obra relacionada amb Balaguer. El primer punt del recorregut l’estació del tren, on vam llegir un fragment del llibre de la Teresa Pàmies “Va ploure tot el dia” que recull l'enyorança i el xoc emocional de retrobar la seva terra natal desprès de trenta anys d’exili. A la Plaça de la Sardana, següent punt de l’itinerari, llegim un nou fragment de la mateixa obra, on evoca els records dels anys trenta i les transformacions urbanes i socials de la Balaguer de la seva joventut. Després d’un petit contratemps amb la pluja, arribem als porxos del carrer del Pont, ja al altre costat del Segre, on llegim un fragment del llibre “Sícoris”, de Josep Carner-Ribalta (un llibre que es planteja com una biografia novel·lada del riu i de les terres de Ponent), on recorda una de les recurrents crescudes del riu en aquest punt de la ciutat. A la Plaça del Mercadal, concretament a l’actual número 32, va néixer Josep Carner-Ribalta. Llegim un fragment de la seva obra “De Balaguer a Nova-York passant per Moscou i Prats de Molló. Memòries “, on rememora, amb tocs d’humor, l’anècdota del registre del seu naixement .En aquest mateix lloc, vam llegir un fragment de “Tenia deu anys i era el primer de maig dins Temps era temps (1931-1975”, de la Teresa Pàmies, on evoca el pare un primer de maig. Al carrer de Francesc Borràs, i al número 10 d’aquest carrer va néixer la Teresa Pàmies, vam llegir un fragment del famós “Testament a Praga”, on recorda el pare sempre lluitador. Finalitzem el nostre recorregut a la Plaça de Sant Salvador, davant de les restes de l’església del mateix nom. Llegim el fragment del llibre “Va ploure tot el dia”, de la Teresa Pàmies. Transcrivim el fragment: 

    "Amb els ulls clavats al campanar del temple més alt, a la vora dreta del Segre, pogueres orientar-te fins al pont de pedra picada. No vas conèixer els pescadors de canya que ni s’adonaren del teu pas. Els vells porxos del carrer del Pont et van semblar tan baixos que et sentires altíssima; més foscos, més pintorescs, com els de la Place des Vosges del teu exili. La plaça de Sant Salvador, ja no hi era. Hi mancava el temple, destruït per les bombes de la guerra civil i, sense temple, allò ja no és una plaça; hi mancaven els salzes al voltant de la font, o és que mai no hi hagué salzes ni font, a la plaça de Sant Salvador on va néixer el teu pare.”