per terres de ponent i tres

 

    L’objectiu del diumenge es visitar la localitat de Penelles, ja que les seves pintures murals han convertit aquest petit municipi en el museu a l'aire lliure més important de Catalunya, transformant un petit poble de menys de cinc-cents habitants, i afectat per un seriós problema de despoblament, en un referent internacional de l'street art.

    El recorregut el fem amb l’Albert, el nostre guia per aquest museu a l’aire lliure.

    Penelles era un municipi eminentment agrícola que patia els efectes de l'èxode rural i el deteriorament dels immobles. L’any 2016 neix el Festival Gargar, fruit de la idea de la empresa local Binomic (una empresa creada el 2005 especialitzada en la direcció artística d'aplicacions interactives i esdeveniments culturals, i liderada per Jordi Solsona i Mar López-Pinto), amb el suport de l'Ajuntament de Penelles i la Diputació de Lleida, van idear el projecte. El festival es va batejar amb el nom de “Gargar Festival de Murals i d'Art Rural”, i el nom s’inspira en el cant de la ganga (gargar), un ocell estepari de la zona que es troba en perill d'extinció, simbolitzant la lluita del poble per no desaparèixer.

    La fusió de la cultura urbana i el món rural, dignificar l'espai públic i atraure turisme son els objectius de aquest projecte: dinamitzant l'economia local i intentant frenar l'èxode rural. Des de la primera edició, l’èxit del projecte ha sigut rotund. El que va començar com una acció puntual per pintar unes quantes parets es va convertir ràpidament en un reclam massiu.

    El festival es celebra anualment cada mes de maig. Ha acollit més de 300 artistes d'arreu del món que treballen de forma voluntària a canvi de allotjament, menjar i material. En tots aquests anys, el poble s'ha anat omplin d'obres fetes amb esprai, acrílic, brotxa, plantilles, collage, tèxtil, ... Els creadors tenen plena llibertat per triar els motius de les seves creacions, malgrat tot predominen els motius relacionats amb la vida rural, la pagesia, els animals autòctons, la vellesa i la memòria històrica. Destacar els retrats de veïns del poble pintats a les façanes , com el famós "Tato".

    L’any 2020 l'artista Berni Puig va pintar completament l'interior de l'església de Sant Joan Baptista, convertint-la en una de les poques esglésies en ús amb una intervenció d'art contemporani abstracte a Catalunya. L'obra, titulada  Omnipresent és una reinterpretació pictòrica del mapa de Penelles vist des de l’aire. Els murs mostren rectangles, línies i formes geomètriques que corresponen als camps de conreu, camins, canals i parcel·les del terme municipal. És, literalment, el territori convertit en mural. D'aquesta manera, el poble entra dins l’església: la comunitat, la terra i la vida quotidiana són assumides com a part del sagrat i és un homenatge als pagesos i a la història agrícola de Penelles, reconeixent la feina de generacions.

    
   

     Al finalitzar el recorregut, vam prendre un petit refrigeri a Cal Centro (gràcies Fina, Tonio per la vostra generositat!!!!) , la casa familiar de la companya de Vespres Literaris, Fina. Cal Centro, en la seva planta baixa, era un bar que durant la segona república va ser lloc de trobada i reunió de persones d'esquerres i afins a la república, la segona planta era un hostal. Durant la guerra van confinar tota la família en una de les habitacions del hostal (uns 10 m2), hi van convertir la resta de dependències com hostatge de la tropa. Per Cal Centro van fer estada nois de la lleva del biberó (entre 16 i 18 anys); , els donaven un bon sopar i un esmorzar, un bon raig de conyac i a la batalla, s'estima que van caure fins a 300 persones diàries, la gran majoria biberons.

    Quan va acabar la guerra, el bàndol vencedor va imposar les seves normes i represàlies, aleshores el jove pare de Fina, Joan Guasch Bernades conegut com Joanet de Cal Centro, va haver de fer el servei militar obligatori i a la família se li va prohibir obrir Cal Centro. Quan Joanet va tornar al poble, en no poder explotar el negoci familiar va haver de dedicar-se a múltiples treballs.

La jornada va finalitzar amb un dinar de germanor al proper restaurant del Castell del Remei.