17/11/2026

El dilema de les xarxes socials, la fitxa

El dilema de les xarxes socials

Manipulació a les xarxes socials:

 L’algoritme

    

    Podem utilitzar les xarxes sense que elles condicionin la nostra manera de pensar i actuar?


Dimarts 01 de desembre 2026
Hora d’inici: 17.30h
Lloc: Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès
Carrer de la Indústria, 38-40
Entrada lliure i gratuïta.


FITXA:

Titol original: The Social Dilemma
Any:  2020
Duració:  93 minuts.
Direcció: Jeff Orlowski.
Guio:  Davis Coombe, Vickie Curtis i Jeff Orlowski.
Música Mark A. Craeford
Fotografia: John Behrens i Jonathan Pope
Repartiment:  Catalina Garayoa, Barbara Gehring, Skyler Gisondo, Chris Grundy, Sophia Hammons i altres.
I professionals tecnològics com, Tristan Harris, Tim Kendall, Aza Raskin, Justin Rosenstein entre altres.

Palmarès 
    El dilema de les xarxes socials va ser estrenat al Festival de Sundance el 2020 i va obtenir una notable repercussió internacional. El 2021 va rebre 7 nominacions als Premis Emmy, dels quals en va guanyar 2, pel guió i el muntatge d'un programa de no-ficció. També va ser nominat als Premis BAFTA en la categoria de millor documental. El film va rebre, a més, diversos premis i mencions en festivals de cinema documental. Entre aquests, destaca l'Impact Film Award del Boulder International Film Festival.
També va obtenir una menció d'honor al CPH de Copenhaguen. Va ser reconegut igualment per associacions de crítica cinematogràfica dels Estats Units.

    La seva repercussió va anar més enllà de l'àmbit estrictament cinematogràfic. El documental es va convertir en una de les obres de referència del debat sobre els efectes socials de les xarxes. La seva difusió a Netflix va contribuir decisivament a fer arribar aquest debat a un públic internacional.

Sinopsis 
    El dilema de les xarxes socials és un documental que examina els efectes que les xarxes socials poden tenir sobre les persones i sobre el conjunt de la societat. A través de les declaracions d'antics professionals de companyies com Google, Facebook, Twitter, Instagram i YouTube, el film aborda el funcionament intern de les plataformes, el seu model econòmic i les tècniques utilitzades per captar i retenir l'atenció dels usuaris.

    El documental posa el focus en qüestions com la recollida de dades, la personalització dels continguts, els algoritmes de recomanació, l'addicció al dispositiu i a les plataformes, la desinformació, la polarització social i els possibles efectes sobre la salut mental, especialment entre els adolescents. La  narració combina les entrevistes amb una trama de ficció dramatitzada, protagonitzada per una família i un adolescent que va incrementant el seu grau de dependència de les xarxes. Aquesta combinació permet al documental explicar conceptes tecnològics i psicològics mitjançant situacions quotidianes.

    El documental planteja així una pregunta central: què passa quan les eines creades per connectar les persones tenen un model de negoci basat precisament a aconseguir que aquestes persones hi passin cada vegada més temps?

Crítica 
    La recepció crítica del documental va ser, en general, positiva pel seu caràcter divulgatiu i per la capacitat d'apropar al gran públic un problema complex, però també va generar debat sobre la manera com presenta alguns dels seus arguments. Entre els aspectes més valorats hi ha la participació de persones que havien treballat directament en empreses tecnològiques. El documental dona veu, entre d'altres, a Tristan Harris, antic especialista en ètica del disseny de Google i posterior cofundador del Center for Humane Technology; Jeff Seibert, antic responsable de producte de Twitter; Bailey Richardson, membre inicial de l'equip d'Instagram; Jaron Lanier i Shoshana Zuboff, entre altres experts.

    També s'ha destacat la seva accessibilitat: en comptes de presentar únicament explicacions tècniques sobre algoritmes, dades o publicitat comportamental, el film les tradueix en situacions fàcils d'entendre. The Guardian, per exemple, va descriure el documental com una combinació d'anàlisi dels danys psicològics i socials associats als sistemes de continguts algorítmics i de dramatització de les decisions de disseny que poden afavorir el consum compulsiu. Però també hi ha crítiques importants. Una de les principals és que el documental adopta una posició molt definida i presenta alguns dels seus arguments d'una manera que pot resultar alarmista o excessivament simplificadora. John Naughton, a The Guardian, el considerava una temptativa valuosa però imperfecta per qüestionar la nostra relació amb les xarxes i assenyalava que la seva explicació podia deixar poc espai al paper de les decisions individuals.

    També s'ha qüestionat que els antics treballadors de Silicon Valley que hi intervenen no representen necessàriament totes les perspectives existents dins de la indústria tecnològica. El documental selecciona
testimonis que comparteixen, en bona mesura, una mirada crítica sobre el model actual.

Antecedents 
    El documental no apareix en un buit. Quan Jeff Orlowski comença a treballar en El dilema de les xarxes socials, ja existeix un debat creixent sobre la transformació d'internet i de les xarxes socials. Un dels antecedents fonamentals és la transformació del model d'internet: d'un espai inicialment concebut com una eina de comunicació i accés a la informació a un ecosistema dominat per grans plataformes comercials que competeixen per l'atenció dels usuaris. Paral·lelament, es desenvolupen sistemes cada vegada més sofisticats de recollida i anàlisi de dades, publicitat dirigida i personalització del contingut.

    En aquest context apareix el concepte de capitalisme de vigilància, desenvolupat especialment per la investigadora Shoshana Zuboff, que precisament participa en el documental. La seva obra The Age of
Surveillance Capitalism va contribuir a popularitzar el debat sobre l'extracció i utilització comercial de dades derivades del comportament humà. Un altre antecedent directe és Tristan Harris, que havia treballat a Google com a especialista en ètica del disseny. Després de deixar l'empresa va participar en la creació del Center for Humane Technology, des d'on ha qüestionat el disseny de les plataformes digitals i els incentius econòmics que poden afavorir determinats comportaments. El mateix equip del documental explica que la trobada entre Harris i Orlowski el 2017 va ser decisiva per al projecte. De fet, els antecedents personals del director també són significatius. Orlowski havia treballat anteriorment en documentals sobre el canvi climàtic, Chasing Ice i Chasing Coral. Segons explica el propi equip, va establir un paral·lelisme entre els problemes mediambientals que havia investigat i el que considerava una altra gran força invisible capaç de transformar la societat: les plataformes tecnològiques.

    Per tant, podem situar els antecedents del documental en la confluència de diversos fenòmens: internet → xarxes socials → economia de l'atenció → explotació de dades → personalització algorítmica → preocupació per l'addicció → desinformació → polarització → qüestionament del poder de les grans plataformes tecnològiques.

Definició 
    El dilema de las xarxes socials és un documental de denúncia i divulgació, amb elements de docudrama, que analitza el funcionament i el model de negoci de les grans plataformes de xarxes socials i les seves possibles conseqüències sobre el comportament individual i col·lectiu. Dirigit per Jeff Orlowski, combina entrevistes amb antics professionals de la indústria tecnològica, investigadors i especialistes amb una història de ficció dramatitzada que mostra, a escala familiar, alguns dels mecanismes i efectes que el documental descriu.

    La seva tesi central és que les plataformes digitals no són eines neutrals: el seu disseny, els algoritmes i els incentius econòmics condicionen quins continguts veiem, durant quant temps hi restem exposats i quines dades generem. A partir d'aquí, el film reflexiona sobre l'atenció, la privacitat, l'addicció, la manipulació, la desinformació, la polarització i l'impacte de les xarxes en la societat.

Presentació de la sessió al programa de Cerdanyola Radio Auto Cine (105.3 FM)



I desprès hi haurà col·loqui amb temes com:

- Addicció i dependència de les xarxes socials.
- Economia de l'atenció i disseny addictiu de les plataformes.
- Privacitat i ús de les dades personals.
- Algoritmes i manipulació del comportament.
- Desinformació, polarització i radicalització.
- Impacte en infants i adolescents i salut mental.
- Llibertat individual versus responsabilitat de les plataformes.
- Model de negoci: publicitat, dades i atenció dels usuaris.
- Responsabilitat de les empreses tecnològiques i dels governs.
- Podem utilitzar les xarxes sense que elles condicionin la nostra manera de pensar i actuar?
......



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.