08/03/2018
07/03/2018
la mirada de l'altre
La mirada de l'altre es un programa que de parelles artístiques: un voluntari, vinculat a l'art, i l'altre
integrant és un usuari d’un centre de salut mental, que creen una obra conjunt.
La
sala d'exposicions de la Biblioteca de Cerdanyola aqueta exposició d’art social
i comunitari en la seva segona edició, i mostra treballs en disciplines
diverses que van des de la pintura, el dibuix, l'escultura o la fotografia a
l'escriptura, el còmic o fins i tot la creació d'un "cajón" flamenc.
Es
pot visitar fins el 21 de març.
Una
de les parelles ha estat la formada pel company de Vespres Literaris, Josep M.
Riera i Francisco Sánchez. Dilluns passat ens vam reunir un grup amb tots
dos i l'amic Xavier Martorell per
llegir i registrar en vídeo quatre dels relats (entre els centenars que ha
escrit) del nostre nou amic Paco.
06/03/2018
el temple d’August
Al
Barri Gòtic de Barcelona ens sorprèn un secret amagat en una casa del carrer Paradís. Dins d'un petit pati medieval,
les quatre columnes del temple d'August respiren tranquil·les
malgrat el pas dels segles. Tenen més de dos mil anys d'història, com la mateixa
Barcelona.
Custodiades
per un edifici medieval, quatre columnes
de temple testimonien els orígens de la ciutat de Barcelona en ple Barri Gòtic.
És tot el que queda del temple d'August, a més d'alguns fragments del
transsepte i del podi damunt del qual s'aixecava. El trobarem tot enfilant pel
carrer Paradís del barri Gòtic, el nom
del qual diuen que vindria d'un bonic jardí situat a la zona dels temples de
Barcelona. Davant del número 10 d’aquest carrer, una pedra de molí ens marca el
punt més alt de la ciutat romana, el Mont
Tàber, de poc més de 16 metres d'alçada. Les columnes del temple d'August
fan uns nou metres, i són d'ordre compost. Vestigi d'un dels temples que es
trobaven al Fòrum de Barcelona, corresponen a un dels angles posteriors de
l'edifici. El temple es va construir durant el segle I a.C, i com el seu nom
indica estava destinat al culte a l'emperador August. Feia 37 metres de llarg i
17 d'ample, i a la part frontal hi havia 6 columnes (temple hexàstil). Les
columnes envoltaven tota la construcció, que comptava amb una sola nau
interior. La reconstrucció del temple la va realitzar Puig i Cadafalch a principis del segle XIX.
04/03/2018
bàrcino
“La
fundació de Barcelona, malgrat les
llegendes que l'atribueixen a Hèrcules
o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de
dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques. Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia
Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i
en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per
tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual
Catalunya.
La
ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del
mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la
serra de Collserola i el mar. El territori (ager)
va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i d'una
intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae. Una dels produccions més comercialitzades de la zona era el
vi, però també s'hi van conrear cereals. Es van practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les
ostres. Altres recursos presents en el
territori van ser el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc, el material constructiu per excel·lència per a
la major part de les edificacions de Bàrcino. El comerç va ser un altre motor econòmic de la
ciutat. En aquest sentit cal destacar que el Llobregat era una important via de
comunicació cap a l'interior.
L'extensió
de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no
superava les deu hectàrees. S'hi va respectar l'estructura habitual de les
fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles
retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals partien
de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar ara ocupat
pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer
(Besòs-Llobregat), corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del
Call. Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb
clavegueres, i formaven una quadrícula.
Els
primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, d'uns 2000
habitants com a màxim. Tant per la seva població com per la seva extensió, la
mida de la ciutat era petita respecte d'altres fundacions agústees i de la magnificència
del seu espai públic (fòrum i temple). Això s'explica segurament perquè des de
bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea
més àmplia, que abraçaria altres nuclis urbans preexistents i vil·les de la
Laietània.
El
fòrum de Bàrcino es trobava en la
confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli
espai situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la
Freneria, incloent l'actual palau de la
Generalitat. S'hi alçava un gran temple,
construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte
imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i
perípter, amb dues columnes in antis.
Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer
Paradís). No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.
Dos
aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat
de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès
una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Al carrer Duran i Bas se n'ha
descobert un tram de quatre arcades. Així mateix el record dels aqüeductes ha
perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien
els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.”
02/03/2018
blau argila, presentació a Cerdanyola del Vallès
Ahir
l’Esperança va presentar al nostre
poble el seu darrer recull de poemes, “Blau
argila”, un llibre que, en paraules de la poeta Gemma Gorga, “deixa en l’ànima
del lector un pòsit admirable de veritat i vida”
L’acte el va presentar l’amic Josep
M. Riera i hi van intervenir l’editor de Meteora, que ha editat el llibre, Jordi
Fernando, la doctora en filologia catalana
y critica literària Maria Nunes –
que també van recitar diversos poemes amb l’autora – així com la pianista Mònica Trueba.
01/03/2018
el jardín secreto, 2
“Todos los siglos, desde que se inició el mundo, se
han descubierto maravillas. Así, el siglo pasado se descubrieron cosas más
asombrosas que el siglo anterior, y este nuevo siglo saldrán a la luz cosas aún
más extraordinarias. Al principio la gente se niega a creer que algo nuevo e
inusitado pueda lograrse, luego ven que sí es posible, y cuando ya está hecho
todos se preguntan por qué no se hizo hace ya siglos. Una de las novedades que
se empezaron a descubrir el pasado siglo fue que los pensamientos, los simples
pensamientos, son tan poderosos como las pilas eléctricas, tan beneficiosos
para uno como la luz del sol, o tan perjudiciales como el mismo veneno. Así pues, permitir que penetre en la mente un
pensamiento triste o negativo es tan peligroso como dejar que entre en el
cuerpo un microbio de escarlatina. Y si se permite que allí se quede una vez
dentro, es posible que no nos podamos deshacer de él en la vida.”
El
jardín secreto
Frances
Hodgson Burnett
Traducción de Isabel
del Río Salvador
Siruela, 2010
Pág. 287
Subscriure's a:
Missatges (Atom)