El Cinefórum de Vespres Literaris
presenta la pel·lícula:
20.000 especies de abejas
Resiliència i Diversitat: Teixint la identitat
Pel·lícula dirigida per Estibaliz Urresola Solaguren que tracta temes d'identitat de gènere i auto acceptació. La història gira al voltant de la Lucía, una nena trans de vuit anys que, durant un estiu, visita el poble de la seva àvia amb la seva mare i germans. A mesura que avança l'estiu, la Lucía comença a qüestionar la seva identitat i explora la seva transició, mentre la seva mare també travessa una crisi personal. Al llarg del film, la família s'enfronta a diferents desafiaments socials i emocionals, reflectint una cerca d'acceptació i comprensió.
La directora que va treballar al metratge durant més de 5 anys, es va sentir atreta pel tema arran de la mort per suïcidi d’Ekay Lersundi un noi trans que es va suïcidar als 16 anys mentre esperava començar la teràpia hormonal de conversió.
Aquest succés va tenir molta repercussió a la societat basca i va fer que la directora s’interessés pel fet i s’acostés a l’organització Naizen, que és una associació que agrupa famílies de menors transsexuals d'Àlaba, Biscaia, Gipuzkoa i Navarra (us recomanem que vegeu l’apartat de la web “conoce sus historias”).
Allí va poder parlar amb moltes famílies de nens i nenes en procés de fer la seva transició i va poder constatar no només que el “gènere sentit” pot aparèixer a la més tendra infància sinó també que el trànsit no el fan aquests infants trans sols, sinó que també el fa tot l’entorn familiar que els envolta. La pel·lícula és un cant a la diversitat, a la diversitat de maneres de ser i d’habitar el món i Urresola ha intentat reflectir aquesta diversitat fins i tot en el títol: “20000 especies de abejas”, perquè les abelles són les garants de la biodiversitat a la Natura, com la pròpia directora explica a la següent entrevista
La pel·lícula que va ser molt reconeguda i aclamada tant per la crítica com pel públic, i que presenta un clar rerefons de transformació i conscienciació social davant el tema de la infància trans, va arribar per casualitat gairebé coincidint amb el debat i l’aprovació al Congrés dels Diputats la llei 4/2023, de 28 de febrer “para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI”, també coneguda com a “Llei Trans”.
Aquesta llei aporta entre altres temes, per una banda: l’autodeterminació de gènere a partir dels 16 anys, és a dir, el reconeixement de la voluntat de la persona com a requisit únic per canviar de sexe al registre civil a partir dels 16 anys sense necessitat d’aportar informes mèdics ni psicològics amb la qual cosa es possibilita la reassignació de gènere a partir d’aquesta edat, sense necessitat de que els sol·licitants portin un temps de 2 anys hormonant-se per poder sol·licitar-ho. Per altra banda, la llei prohibeix les teràpies de conversió (destinades a modificar l’orientació o la identitat sexual o l’expressió de gènere) i ofereix garanties per a la maternitat i la filiació, donant accés a tècniques de reproducció assistida a les persones LGTBI. També aborda la prohibició de la modificació genital de menors de 12 anys en persones intersexuals, adoptant també mesures de formació tant a nivell educatiu com sanitari i introduint conceptes d’infraccions per discriminació en el codi penal. Aquí podràs trobar un resum dels punts més importants de la Llei Trans.
Donat que les competències sanitàries estan transferides a les comunitats autònomes, l’aplicació de la llei es desplega a través d’aquestes, on els serveis sanitaris de cadascuna gestionen el tema, per exemple a Catalunya CatSalut
Aquesta llei ha generat molta controvèrsia dins d’una part del col·lectiu feminista. Per què hi ha postures enfrontades dins del feminisme? Pots trobar les claus aquí. Les feministas més radicals, que denuncien al col·lectiu LGTBIQ+, al que anomenen “lobby transactivista internacional, con el apoyo de grandes corporaciones y de la industria fármaco-médica”, diuen que aquest lobby esta darrere d’aquesta llei. Les feministes d’una banda diuen que el concepte d’identitat de gènere és una “ideología” argumentant que l’autopercepció de gènere no té cap base científica i que si un home s’autoproclama “dona” sense cap mena de control mèdic, psicològic, ni d’edat, a tots els efectes legals i sense filtre jurídic per evitar possibles fraus, això pot convertir-se en una greu amenaça per a les dones i en un greuge comparatiu contra les dones en molts àmbits socials (declaració completa aquí). Així doncs, la polèmica està servida.
Tot i que el tema de la pel·lícula no deixa de ser controvertit, la directora el tracta amb molta sensibilitat i respecte mostrant una altra mirada on explica que el camí que transiten aquests nens/nenes no només el transiten ells/elles sinó que, en paraules de la directora “El tránsito en realidad lo realizan las familias al completo, porque estos niños y estas niñas son quienes son y lo que realmente se transforma son las miradas de quienes les observan”. I afegeix “tengo la esperanza de que la película llegue para aportar serenidad a un debate que estaba tan crispado y polarizado”.
La ponència anirà a càrrec del Jordi Serrerols graduat en criminologia i infermeria, diplomat en educació social. Actualment és tècnic de salut al Departament de Justícia i especialitzat en vulnerabilitat, salut trans i prevenció del suïcidi a presons. Ha treballat durant 16 anys com a educador social i com a referent de gènere i LGTBIQA+ en entorns penitenciaris.
L'acte tindrà lloc el 22 de novembre de 2024 de 17:30 a 21:00h; a la AA. VV. Les Fontetes, Carrer dels Reis, 30 de Cerdanyola del Vallès.
Us hi esperem!!!!!
.jpeg)
