"El passat divendres 22 de novembre va tenir lloc una nova sessió del cinefòrum de Vespres Literaris. En aquesta ocasió el tema a tractar era la identitat de gènere i per introduir el debat vam triar veure la pel·lícula “20.000 especies de abejas”, una pel·lícula de l’any 2023, dirigida per Estibaliz Urresola Solaguren que ens explica amb gran sensibilitat, naturalitat i respecte la història d’una nena trans a la recerca de la seva identitat.
A l’hora de fer la pel·lícula la directora es va inspirar en la mort d’Ekai Lersundi, de 16 anys, que es va suïcidar mentre esperava rebre tractament hormonal. Per assessorar-se en el seu projecte, en què va treballar durant 5 anys, Estibaliz Urresola es va posar en contacte amb l’associació NAIZEN (Asociación de Familias de Menores Transexuales de Navarra i Euskadi). I del seu contacte amb les famílies, que van supervisar tant el guió com el rodatge, la directora va veure clarament quines eren les idees que volia transmetre a la cinta: que Lucía, la protagonista, no és un nen que es converteix en nena, sinó que sempre ha estat una nena; i que per tant, la transició no la fan els nens sinó els pares en la manera de mirar-los. La gran implicació de la directora té com a resultat una pel·lícula rodona on les abelles es converteixen en la gran metàfora que fa encaixar totes les peces: les abelles com a garants de la biodiversitat a la natura, la “colmena” com a metàfora de la família, la cera que la mare utilitza per modelar les seves figures… i fins i tot la càmera que al llarg de tota la cinta està en un moviment constant, seguint i observant de prop tots els personatges.
La pel·lícula que ha guanyat diversos premis està magistralment interpretada per Sofia Otero, Patricia López Arnaiz i Ane Gabarain.
Un dels objectius de la directora era que la pel·lícula es pogués convertir en una eina de debat i diàleg serè sobre el tema i això és el que vam fer després de veure-la amb l’ajuda dels nostres convidats: d’una banda, el Jordi Sererols (graduat en criminologia i infermeria i diplomat en educació social, que actualment treballa com a tècnic de salut al Departament de Justícia i és especialista en vulnerabilitat, salut trans i prevenció del suïcidi a presons); i, d’altra banda, l’Amanda que ens va donar el seu testimoni sobre el tema en primera persona.
Per començar, ens van mostrar la imatge de l’anomenada “galeta de gènere” que situa la identitat de gènere al cap, l’orientació sexual al cor, el sexe biològic al cos i l’expressió de gènere a la apariècia física, i que serveix per descriure la percepció subjectiva que un individu té sobre sí mateix, és a dir, si un s’identifica (o no) amb els rols d’home o dona i mostra que fora d’aquestes categories hi ha tot un espectre d’identitats de gènere.
Basant-se en aquest gràfic ens van fer entendre que el gènere que se’ns imposa ens obliga a situar-nos, mentre que el concepte de gènere en si mateix, parla de fluïdesa.
D’altra banda, l’Amanda ens va explicar que se sentia molt identificada amb la protagonista de la pel·lícula i va ressaltar la importància que tenen els pares en el procés. També va explicar que no sempre és necessari canviar la teva imatge un cop que tens clara la teva identitat, que l’importat és sentir-te bé amb tu mateix quan et mires al mirall i que, per tant, pots decidir si canviar el teu físic o no fer-ho. Això ha anat evolucionant en els últims temps, abans la pressió de la societat t’obligava en certa manera a passar per la cirurgia, mentre que en l’actualitat no es claudica tant al que demana la societat.
També es va destacar que tot i que hem tingut un avenç molt important pel que fa a la nova legislació vigent, aquesta visió no es veu del tot reflectida a la societat actual, a la qual encara li costa acceptar i entendre tot allò que se surti dels estàndards de “normalitat” establerts.
Us esperem a la pròxima sessió el 31 de gener 2025 per veure la pel·lícula “Yo, capitán” i parlar del tema de la immigració."
El dissabte 30 de novembre de 2023, l’associació cultural Vespres Literaris organitza la presentació del llibre de laPepa Fraile Colorado “Y de nuevo el silencio”. Amb la presencia de l’autora, la presentació anirà a càrrec de la periodista Ángeles Fortes. L’acte tindrà lloc a l’Espai Feixa Baixa, del Museu de Ca n’Oliver, a les 18.00 hores.
L’autora:
Pepa Fraile Colorado (Barcelona, 1965). Va estudiar periodisme, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació local i combina el seu treball actual a l'administració pública amb la seva gran passió: l'escriptura.
És autora de vuit novel·les, històries amb ànima de dona, amb misteri, reflectint bé el costumisme i amb personatges captivadors i rodons que evolucionen, pateixen, estimen, qüestionen, viuen i conviuen amb les seves històries personals. Els seus protagonistes són dones a les que dota d'eines i circumstàncies que aniran transformant les seves vides, tan reals que podrien ser la de qualsevol.
Les lletres han estat sempre un vincle i una manera d'expressar-hi imprescindible; un silenci revelador que s'expandeix sense remei.
El llibre:
Amb una estructura circular, que reflecteix el viatge emocional de la seva protagonista cap a les ferides que han marcat la història família durant un segle, l'última novel·la de Pepa Fraile emmarca gran part de la història a l'emblemàtic barri de Sants, apostant per una ficció històrica basada en fets reals que inicia el recorregut a finals del segle XIX. En aquesta ocasió ens trobem amb una trama contundent i equilibrada que remou les consciències i on l'autora es converteix en un personatge més, dirigint-se al lector des dels seus propis records.
Amb tocs de realisme màgic i una història real al l’alçada de les grans sagues familiars, l’obra aconsegueix destapar els silencis que han protagonitzat els personatges i que pugnen per veure la llum.
Sinopsi:
Anna acaba de perdre una de les persones més importants de la seva vida: la seva àvia Anita, el seu far i el seu refugi, que sempre la va protegir i la va estimar incondicionalment. La seva absència li deixa un profund buit, però també una comesa que haurà d'assumir: desentranyar la història oculta després dels silencis que s'han apoderat de la família al llarg de diverses generacions.
Apassionada, dura i emotiva, aquesta saga familiar és una ficció històrica basada en fets reals que viatja des de la Barcelona del segle XIX fins als nostres dies.
Una aventura interplanetaria sobre la supervivencia de la humanidad y del amor.
Será una vez, en un futuro no muy lejano, una mujer llamada Billie que trabaja para el gobierno de su país y es enviada en misión especial a Planeta Azul, un lugar cargado de promesas donde la vida de los humanos va a encontrar cobijo tras la destrucción definitiva de la Tierra. Lo que queda de nuetro viejo planeta es ahora un desierto poblado de máquinas y robots, que conviven con unos humanos ajenos por completo a las leyes más simples de la naturaleza y han descubierto la manera de no envejecer vendiendo cuerpo y alma a los expertos en cirugía plástica.
Lejos de todo lo viejo, de viaje hacia lo desconocido y cruzando el aire frío del futuro, Billie amará a Spike, una extraña criatura nacida de la ciencia y el arte más avanzados. Luego, de repente, el pasado vuelve y veremos a Billy, un tripulante del barco del capitán Cook, cruzar páginas de literatura y vida para llegar hasta nosotros y luchar contra el poder establecido...
Historia de un amor perdido en las estrellas, libro de aventuras, himno hermoso a las bellezas perdidas de la tierra, del Planeta Azul.
Silver es una niña huérfana que vive con su tía en Tanglewreck. Ésta, avara y codiciosa, trata de quedarse con todo el dinero de la niña. Mientras, el tiempo se ha vuelto loco: se producen extraños saltos al pasado y al futuro, los días nunca son iguales y, de repente, tremendos tornados azotan el mundo y causan numerosas víctimas.
Un día, aparece en casa de Silver un extraño coleccionista de relojes, Abel Darwater, que cree que Silver tiene el Guardián del Tiempo, el reloj que controla el tiempo, y la convence para ir a Londres con él. La niña intuye que algo va mal y escapa. Es entonces cuando encuentra a Gabriel y a sus amigos subterráneos, unos extraños seres que viven en el subsuelo porque no pueden ver la luz. Pero también vive allí la malvada Regalia que quiere controlar el tiempo para así poder venderlo.
Silver se dará cuenta de que tiene que encontrar el Guardián del Tiempo antes de que caiga en malas manos. Según parece, todas las pistas conducen a Tanglewreck, donde Silver deberá dirigirse. Si no consigue materializar su objetivo, futuro y pasado se unirán para siempre.
Tras rebelarse contra los dioses del Olimpo, el titán Atlas es castigado a sostener el mundo sobre sus hombros. Abrumado por la soledad y la terrible carga, Atlas recibe un día la visita de Heracles, que acude a pedirle que realice por él uno de sus doce trabajos: robar tres manzanas de oro del Jardín de las Hespérides. A cambio, Heracles soportará el peso del mundo hasta su regreso.
El titán acepta gustoso el encargo, pero Heracles, sin embargo, se ve atormentado por la duda: ¿volverá Atlas? A partir de esta pregunta, la escritora británica Jeanette Winterson ha escrito este relato visionario y seductor, una reflexión sobre la soledad, la oposición permanente entre el deseo y el límite, la libertad y la responsabilidad, así como la carga que ésta supone. Winterson transporta el dilema de Heracles al siglo XXI y lo relaciona con nuestras vidas y el espíritu de nuestro tiempo.
Érase una vez un farero ciego y una niña huérfana... Así podría empezar uno de los muchos cuentos del señor Pew, el hombre encargado de cuidar del faro de un remoto pueblo de Escocia. Quien le escucha es la pequeña Silver, una chiquilla lista que acaba de perder a su madre y de ganar a un nuevo amigo, un hombre enamorado de las palabras y dispuesto a contar historias insólitas, que se enlazan unas con otras en una trenza sin fin.
Sentada al lado del señor Pew, Silver llegará a saber cómo y cuándo se construyó el faro, y descubrirá a personas tan fascinantes como Stevenson, Darwin y el reverendo Babel, un libertino lleno de ira y de amor por una hermosa mujer. Cuando Silver crezca, los cuentos del señor Pew la acompañarán y harán de ella una lectora voraz, fascinada por los libros y por los cuerpos misteriosos que va encontrando en su camino.
Amante fiel de la palabra y de su poder, con La niña del faroJeanette Winterson nos invita a entrar en esa «habitación propia» que Virginia Woolf amuebló hace muchos años, una habitación llena de mil historias que nos defienden de la soledad y hacen más llevadero el oficio de vivir. «Somos todos huérfanos... pero si aprendemos a leer nuestra vida como un cuento, podemos escapar de la tiranía de los hechos.»
“El que soc, tant se val, el més important és com puc ser lliure!”
El filòsof Paul B. Preciado recull les seves cròniques de ‘Libération’ en un nou llibre on explica el seu procés de trànsit entre sexes.
per José Ángel Montañés
El País
12/04/20196
"“No soc un home. No soc una dona. No soc heterosexual. No soc homosexual. Soc un dissident del sistema sexe-gènere. El que soc, tant se val, el més important és com puc ser lliure!”. Amb aquesta declaració es presenta el filòsof trans Paul B. Preciado (nascut com a Beatriz a Burgos, 1970), un dels comissaris i gestors artístics més influents i radicals del planeta, que defensa que el sexe és una imposició política i que ha convertit el seu cos en material d’experimentació. Acaba de publicar Un apartamento en Urano. Crónicas del cruce (Anagrama), en el qual somia amb viure al planeta que va donar origen a l’uranisme, un lloc on no regeixen els principis classificatoris de gènere i raça, tal com ho va pensar Karl Heinrich Ulrichs, primer activista sexual europeu, que el 1864 va encunyar el terme “tercer sexe”.
El llibre és ple de contínues incursions en l’actualitat política i social, amb un bon ventall de referents literaris i mitològics. Hi aborda l’Amèrica de Trump, el zapatisme de Mèxic, el feminisme àrab, la violència masclista, l’assetjament a nens trans, la crisi grega i la polèmica figura d’Assange, entre moltes altres qüestions. Cròniques escrites en aeroports d’un bon nombre de ciutats europees i americanes. Però també amb un vessant íntim i sense pudor, en què explica el seu trànsit personal dels últims anys durant la seva reassignació de sexe; unes cròniques que ha anat publicant al diari Libération des del 2010. “El llibre és una crònica d’aquest encreuament, del viatge personal i de la societat plena de fronteres, que són una tecnologia violenta. Vivim en un canvi de paradigma només comparable al que es va viure al segle XV amb la invenció de la impremta i la colonització. Ara, internet, la intel·ligència artificial i la robotització del treball han canviat les nostres vides i si no afrontem aquest canvi, ens podem carregar el planeta”, explica loquaç i incontinent, després de confessar la seva timidesa, que supera durant la conversa.
“Vaig rebre l’encàrrec en un moment especial per a mi, després de ser destituït el 2015 al Macba, on dirigia els programes públics del museu, després de l’anècdota de l’escultura sodomitzada del rei Joan Carles I de l’exposició La bèstia i el sobirà. En aquell moment vaig acceptar ser comissari a la Documenta de Kassel, cosa que em va obligar a instal·lar-me a Atenes. Paral·lelament, vaig decidir fer el salt, després d’anys de dissidència des del llindar, d’augmentar la dosi de testosterona i entrar en un protocol d’una clínica queer a Nova York per canviar de sexe, començant un viatge en què el meu cos comença a llegir-se com a masculí”, explica.
Aquest canvi l’ha portat de ser “feminista radical a ser trans antiidentitat, ja que la identitat, el gènere i la raça són un invent del patriarcat colonial des del segle XV que continua defensant l’antic règim que sempre pensa de manera binària: home-dona. La nostra tasca no ha de ser d’identificació, sinó de desidentificació crítica davant de les polítiques heteropatriarcals”. I continua: “Si una dona no accedeix a la maternitat, és una pària de la feminitat tota la seva vida. Encara s’ha de lluitar molt”.
El seu canvi l’ha fet sentir com un “espia” en un món d’homes. “Ara que soc un home trans veig que la situació de la dona és pitjor del que m’imaginava. El feminisme és més necessari que mai, però ha d’anar més enllà de renaturalitzar les posicions normatives home-dona i demanar l’abolició de l’assignació masculí-femení de naixement i la seva inscripció al DNI. A partir d’aquí, tot serà com un dòmino, que portarà a una cadena de transformacions institucionals que implicarà, fins i tot, el canvi del que entenem com a democràcia”.
També té frases contràries al moviment LGTB, després de qüestionar que “com pot ser que l’objectiu de les reivindicacions del moviment siguin el matrimoni homosexual i l’adopció. Ja són 30 anys de deriva identitària absurda. La radicalitat del cos viu és l’única batalla. Cal inventar tècniques dissidents davant de la necropolítica que ens portarà a l'extinció. Com a filòsof no tinc res més a dir que criticar de manera radical totes les identitats”, llança Preciado, com a bon deixeble de Jacques Derrida i la seva desconstrucció.
Pel que fa a la presència de la dona als museus, centres que coneix en profunditat, assegura, també radical, que cal despatriarcalitzar la ideologia del museu, més enllà de normalitzar la presència de la dona, buscant la igualtat en el nombre dels artistes que s’exposen.
La seva manera de pensar i les seves columnes periodístiques li han valgut amenaces dels grups d’extrema dreta, com explica Virginie Despentes al pròleg del llibre. També al fet que Preciado no tingui presència a les xarxes socials. “No és un tema del qual m’agradi parlar per no fomentar una altra vegada les crítiques, però evidencien la contrarevolució que s’ha viscut a diferents països amb personatges i partits com Trump, Bolsonaro, el Front Nacional i Vox". Amb humor, com en molts dels seus textos, afirma: “Soc el Galileu del gènere. Espero no acabar a la foguera, com Giordano Bruno”.
Preciado, en una crida a la desidentitat, també parla de la qüestió nacional catalana. “He donat 50.000 voltes pel món i cada vegada que vinc a Catalunya veig que això està cada dia pitjor, però sí que he vist que existeix un procés de crítica a l’Estat nació molt interessant que es duu a terme en grups reduïts, tot i que no és el discurs majoritari, sinó l’identitari i el neonacionalista. El debat Catalunya-Espanya em genera un intens cansament. Cal fer una tasca de desidentificació crítica davant de l’espanyolisme i el catalanisme i les polítiques heteropatriarcals institucionals".
L’activitat de Preciado és frenètica. L’exposició sobre Lorenza Böttner que es va veure a la Virreina de Barcelona està en itinerància. Col·labora amb el Museu d’Art Contemporani de Roma, és filòsof associat al Georges Pompidou de París i dirigeix els treballs del pavelló de Taiwan en la propera biennal de Venècia. Però el que més l’il·lusiona és tornar a Barcelona per Sant Jordi per signar el seu nou llibre. Malgrat que acaba amb un: “Barcelona no m’hi vol. És una ciutat que viu una situació cultural problemàtica”."
