crònica 2a sessió cinefòrum, 1

per Pilar Marcos

    "El passat divendres 22 de novembre va tenir lloc una nova sessió del cinefòrum de Vespres Literaris. En aquesta ocasió el tema a tractar era la identitat de gènere i per introduir el debat vam triar veure la pel·lícula “20.000 especies de abejas”, una pel·lícula de l’any 2023, dirigida per Estibaliz Urresola Solaguren que ens explica amb gran sensibilitat, naturalitat i respecte la història d’una nena trans a la recerca de la seva identitat.

    A l’hora de fer la pel·lícula la directora es va inspirar en la mort d’Ekai Lersundi, de 16 anys, que es va suïcidar mentre esperava rebre tractament hormonal. Per assessorar-se en el seu projecte, en què va treballar durant 5 anys, Estibaliz Urresola es va posar en contacte amb l’associació NAIZEN (Asociación de Familias de Menores Transexuales de Navarra i Euskadi). I del seu contacte amb les famílies, que van supervisar tant el guió com el rodatge, la directora va veure clarament quines eren les idees que volia transmetre a la cinta: que Lucía, la protagonista, no és un nen que es converteix en nena, sinó que sempre ha estat una nena; i que per tant, la transició no la fan els nens sinó els pares en la manera de mirar-los. La gran implicació de la directora té com a resultat una pel·lícula rodona on les abelles es converteixen en la gran metàfora que fa encaixar totes les peces: les abelles com a garants de la biodiversitat a la natura, la “colmena” com a metàfora de la família, la cera que la mare utilitza per modelar les seves figures… i fins i tot la càmera que al llarg de tota la cinta està en un moviment constant, seguint i observant de prop tots els personatges.

La pel·lícula que ha guanyat diversos premis està magistralment interpretada per Sofia Otero, Patricia López Arnaiz i Ane Gabarain.

    Un dels objectius de la directora era que la pel·lícula es pogués convertir en una eina de debat i diàleg serè sobre el tema i això és el que vam fer després de veure-la amb l’ajuda dels nostres convidats: d’una banda, el Jordi Sererols (graduat en criminologia i infermeria i diplomat en educació social, que actualment treballa com a tècnic de salut al Departament de Justícia i és especialista en vulnerabilitat, salut trans i prevenció del suïcidi a presons); i, d’altra banda, l’Amanda que ens va donar el seu testimoni sobre el tema en primera persona.

    Per començar, ens van mostrar la imatge de l’anomenada “galeta de gènere” que situa la identitat de gènere al cap, l’orientació sexual al cor, el sexe biològic al cos i l’expressió de gènere a la apariècia física, i que serveix per descriure la percepció subjectiva que un individu té sobre sí mateix, és a dir, si un s’identifica (o no) amb els rols d’home o dona i mostra que fora d’aquestes categories hi ha tot un espectre d’identitats de gènere.

    Basant-se en aquest gràfic ens van fer entendre que el gènere que se’ns imposa ens obliga a situar-nos, mentre que el concepte de gènere en si mateix, parla de fluïdesa.

    D’altra banda, l’Amanda ens va explicar que se sentia molt identificada amb la protagonista de la pel·lícula i va ressaltar la importància que tenen els pares en el procés. També va explicar que no sempre és necessari canviar la teva imatge un cop que tens clara la teva identitat, que l’importat és sentir-te bé amb tu mateix quan et mires al mirall i que, per tant, pots decidir si canviar el teu físic o no fer-ho.  Això ha anat evolucionant en els últims temps, abans la pressió de la societat t’obligava en certa manera a passar per la cirurgia, mentre que en l’actualitat no es claudica tant al que demana la societat.

    També es va destacar que tot i que hem tingut un avenç molt important pel que fa a la nova legislació vigent, aquesta visió no es veu del tot reflectida a la societat actual, a la qual encara li costa acceptar i entendre tot allò que se surti dels estàndards de “normalitat” establerts.

    Us esperem a la pròxima sessió el 31 de gener 2025 per veure la pel·lícula “Yo, capitán” i parlar del tema de la immigració."