16/09/2025

1ª sessió Cinefòrum 2025-2026

 

L’esquerra en declivi: de la promesa obrera al populisme.

Com i per què l’esquerra ha perdut el vincle amb la classe treballadora, obrint pas al desencís i a l’ascens del populisme i l’extrema dreta?

    Divendres, dia 10 d`octubre de 2025,   tindrà lloc la primera sessió del Cinefòrum de Vespres d’aquesta temporada.

Hora d’inici: 17.30h
Lloc: Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès
Carrer de la Indústria, 38-40
Versió original en francès amb subtítols en castellà.
Entrada lliure i gratuïta.

    La pel·lícula que projectarem: “Retour à Reims (Fragments)” (2001), un documental d’assaig polític i històric dirigit per Jean-Gabriel Périot, una adaptació lliure del llibre autobiogràfic homònim del filòsof i historiador Didier Eribon.

    A través de la veu de l'actriu Adèle Haenel i d’un intens muntatge d’imatges d’arxiu, la pel·lícula reconstrueix la memòria col·lectiva de la classe obrera francesa des de la postguerra fins a l’actualitat. El film mostra com la vida quotidiana, les lluites sindicals i els ideals d’igualtat i solidaritat que definien l’esquerra al segle XX han anat esvaint-se davant la desindustrialització, la precarització laboral i el descrèdit dels partits tradicionals.

    El relat també posa el focus en el gir polític que ha portat part de l’electorat obrer a abandonar l’esquerra i a abraçar els discursos nacionalistes i populistes de l’extrema dreta, convertint-se en una de les principals bases socials del Front National (ara Reagrupament Nacional). El resultat és una reflexió punyent sobre el desencís polític, la pèrdua d’identitat de classe i la crisi de representació de l’esquerra, que alhora apel·la al present i planteja preguntes urgents sobre el futur de la democràcia i la justícia social a Europa.

    La introducció anirà a càrrec de Joan Coscubiela, advocat laboralista, sindicalista i polític, ha estat secretari general de CCOO de Catalunya (1995-2008) i diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya. La seva trajectòria combina el compromís amb la defensa dels drets socials i laborals amb una mirada crítica sobre la transformació de la classe treballadora i els reptes de la democràcia.

I despès hi haurà col·loqui ....

Us hi esperem!!!!!


08/09/2025

L'autora del mes: Lea Ypì

 



    La autora del mes d’octubre, Lea Ypi, va néixer a Tirana (Albánia), l’any 1979.

    És la filla gran de Xhaferr Ypi i Vjollca Veli, ciutadans “normals” sota el règim comunista, però que després es van involucrar en la política democràtica albanesa durant una part de la infància de la nostra autora, abans dels disturbis civils albanesos de l’any 1997.

    Ypi va créixer tant a l'Albània comunista com a la procomunista, fent de l'experiència d'aquesta transició el tema principal del llibre que estem llegint: Free: Coming of Age at the End of History (2021).

    La seva família, històricament musulmana, es va veure obligada a ser atea sota el règim comunista (Ypi afirma que ara és agnòstica). Un dels seus besavis paterns, Xhafer Ypi, va ser breument primer ministre d'Albània en la dècada de 1920, i també va encapçalar molt breument el govern albanès al començament de l'ocupació italiana. El seu fill, l'avi de Ypi, va ser empresonat pel govern comunista d'Albània durant 15 anys.

    Ypi va obtenir la seva llicenciatura en filosofia a la Universitat La Sapienza de Roma l’anty 2002, i en literatura, a la mateixa institució, l’any 2004. Va rebre el seu mestratge en investigació per part de l'Institut Universitari Europeu el 2005 i el seu doctorat en teoria política per l'Institut Universitari Europeu, tutelada per Peter Wagner. Abans d'unir-se a la London School of Economics, va ser investigadora postdoctoral premiada en el Nuffield College, Oxford.

    Professora de Teoria política a la London School of Economics i de Filosofia a l’Australian National University, Lea Ypi està especialitzada en teoria crítica i marxisme i centra la seva recerca en qüestions vinculades a la justícia global, la migració i la teoria democràtica. Els seus interessos de recerca són la teoria política normativa (inclosa la teoria democràtica, les teories de la justícia i les qüestions de migració i drets territorials), el pensament polític de la Il·lustració (especialment Kant), el marxisme i la teoria crítica, així com la història intel·lectual dels Balcans, especialment la seva Albània natal.

Bibliografia:

The Meaning of Partisanship (amb Jonathan White), Oxford University Press, 2016.

    Una obra que proporciona una perspectiva original sobre el paper dels partits polítics a la teoria democràtica i promou un nou camp d'anàlisi interdisciplinària, reunint fonts i literatura que normalment s'exploren de forma aïllada les unes de les altres.

Global Justice and Avant-Garde Political Agency, Oxford University Press, 2012.

    En la que explora la intersecció entre la justícia global i l'agència política en el context d'un ordre mundial que canvia ràpidament. Aquest llibre ha influït en la configuració dels debats sobre com els individus i els Estats han de fer front als reptes d'un món globalitzat.

Kant and Colonialism: Historical and Critical Perspectives (coeditat amb Katrin Flikschuh), Oxford University Press, 2014.

    Aquest llibre examina la controvertida postura de Kant sobre el colonialisme en el context dels seus compromisos cosmopolites més amplis. El llibre explora l'oposició cada cop més madura de Kant a la conquesta i la colonització europees, i la implicació d'aquesta oposició en el seu pensament moral i polític en general.

    Migration in Political Theory: The Ethics of Movement and Membership (coeditat amb Sarah Fine), Oxford University Press, 2016.

    Tots els capítols aborden temes complexos i poc investigats en l'àmbit de la migració. Els capítols debaten l’abast del dret a la llibertat de moviment, si hem de reconèixer el dret humà a la immigració i si seria legítim restringir l’emigració. Examinen críticament els criteris per a la selecció de possibles immigrants i per a l'adquisició de la ciutadania, així com les tensions entre les reivindicacions dels futurs immigrants i les dels residents. Aborden qüestions com ara l'explotació dels treballadors migrants i la responsabilitat pels refugiats.

    Free: Coming of Age at the End of History, Penguin, 2021 (en castellà: “Libre: El desafío de crecer en el fin de la historia”. Anagrama. 2023)


    Proporciona una interpretació original d´un dels conceptes més importants i difícils del sistema crític de Kant. Combina una anàlisi curosa de fonts històriques amb l'estudi de literatura secundària recent en diversos idiomes, i iIl·lustra la importància de pensar la filosofia des d'una perspectiva sistemàtica i mostra la rellevància del treball de Kant per a un enfocament sistemàtic.

Indignity: A Life Reimagined, Penguin Books, 2025.

    Quan Lea Ypi descobreix que un desconegut ha publicat a les xarxes socials una foto de la seva àvia, Leman, de lluna de mel als Alps italians, s'enfronta a preguntes profundament inquietants. De petita, li havien dit que tots els registres de joventut de la seva àvia havien estat destruïts quan la policia va arribar i s'ho va endur tot en els primers dies del comunisme a Albània. Però allà era Leman amb el seu marit, Asllan Ypi: una parella molt elegant que s’acaba de casar en plena Segona Guerra Mundial.

    La seva tasca acadèmica ha estat reconeguda amb el Premi de l'Acadèmia Britànica a l'Excel·lència en Ciències Polítiques i el Premi Leverhulme a l'Excel·lència en Investigació. És membre de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Europea i de l'Acadèmia Albanesa de Ciències.

06/09/2025

el llibre de setembre, fragment

 

La vida es...

    "—Ya sea mil años atrás en el pasado o dentro de mil años en el futuro, y no importa dónde vivas ni cuán rica o pobre seas, las fases de la vida de una mujer son siempre las mismas —dice la señora Respetable—. Eres una niña pequeña, de modo que aún estás en los años de la primera infancia. Cuando cumplas los quince, entrarás en los años del cabello recogido. La forma en la que te peinemos anunciará al mundo que ya estás preparada para el matrimonio. —Me sonríe—. Dime, hija mía, ¿qué viene después?

    —Los años de arroz y sal —respondo diligentemente, aunque tengo la cabeza en otro sitio.

    Mi madre y yo nos sentamos en taburetes de porcelana bajo la galería porticada que da al patio de nuestra casa. Estamos en la temporada del monzón, y en el trozo de cielo que alcanzo a ver hay espesos nubarrones que vuelven el aire húmedo y sofocante. Dos naranjos en miniatura crecen uno junto al otro en macetas a juego. Otras contienen orquídeas cymbidium, con los tallos inclinándose bajo el peso de las flores. Amenaza lluvia, pero por ahora los pájaros gorjean en el ginkgo, lo que da un toque de frescor al día de verano, y alcanzo a oler el mar, que sólo he visto en los cuadros.

    Aun así, esa fragancia no oculta el desagradable olor que desprenden los pies vendados de la señora Respetable.

    —Tu cabeza está en otra parte. —Su voz suena tan frágil como sugiere su cuerpo—. Debes prestar atención. —Alarga la mano para coger una de las mías—. ¿Hoy sientes dolor? —Cuando asiento, añade—: El recuerdo de la agonía que pasaste cuando te vendaron los pies nunca desaparecerá del todo. Desde ahora hasta el momento de tu muerte habrá días en los que te visitará la angustia: si has pasado demasiado rato de pie o has caminado mucho, si el tiempo está a punto de cambiar, si no te cuidas bien los pies. —Me aprieta la mano con gesto compasivo—. Cuando te palpiten o te mortifiquen, recuerda que tu sufrimiento será algún día una prueba de amor para tu marido. Concentrarte en otra cosa te distraerá del dolor.

    Mi madre es sabia, y por eso en casa todos nosotros, incluidos mi hermano Yifeng y yo, la llamamos señora Respetable, el título honorífico que ostenta como esposa de alguien de alto rango como mi padre. Pero si ella es capaz de ver que ando distraída, yo también me doy cuenta de que a ella le pasa lo mismo. Nos llega el sonido del canto de una mujer. La señorita Zhao, concubina de mi padre, debe de estar entreteniéndolos a él y a sus invitados.

    —Sabes concentrarte... cuando quieres —dice mi madre al fin—. Esa capacidad, la de estar totalmente absortas, es lo que nos salva. —Hace una pausa cuando unas risas masculinas, con la voz de mi padre distinguiéndose en el apreciativo coro, se arremolinan a nuestro alrededor como si fueran niebla. Luego pregunta—: ¿Continuamos?

    Tomo aliento.

    —Los tiempos de arroz y sal son la etapa más importante en la vida de una mujer. Es entonces cuando estaré volcada en mis deberes como esposa y madre.

    —Como lo estoy yo ahora. —La señora Respetable inclina la cabeza con gesto grácil, haciendo que los adornos de oro y jade que cuelgan de su moño tintineen suavemente. Qué pálida se ve, qué elegante—. Cada día debe empezar temprano. Me levanto antes del amanecer, me lavo la cara, me enjuago la boca con té aromático, me ocupo de mis pies y me arreglo el pelo y el maquillaje. Luego voy a la cocina para asegurarme de que los sirvientes hayan encendido el fuego y comenzado a preparar la comida de la mañana.

    Me suelta la mano y exhala un suspiro, como agotada por el esfuerzo de hacer salir tantas palabras de su boca. Respira hondo antes de continuar.

    —Memorizar estas responsabilidades es fundamental para tu educación, pero también puedes aprender observando cómo superviso las tareas que deben llevarse a cabo cada día: traer combustible y agua, enviar a una criada de pies grandes al mercado, asegurarte de que la ropa, incluida la de la señorita Zhao, esté lavada... Y tantas otras cosas esenciales para gestionar una casa. A ver, ¿qué más?

    Ya lleva cuatro años instruyéndome de esta forma, y sé qué respuesta espera de mí:

    —Aprender a bordar, a tocar la cítara y a memorizar dichos de las Analectas para mujeres...

    —Y también otros textos, porque así, cuando te toque ir a la casa de tu marido, tendrás bien presente cuanto debes hacer y cuanto debes evitar. —Se remueve en su taburete—. Con el tiempo, llegarás a la fase del recogimiento, cuando te sentarás en silencio. ¿Sabes qué significa eso?

    Tal vez sea porque siento dolor físico, pero pensar en la tristeza y la soledad que supone esa etapa de recogimiento me llena los ojos de lágrimas.

    —Eso llegará cuando ya no pueda traer hijos al mundo.

    —Y se prolongará hasta la viudez. Serás «la que todavía no ha muerto», a la espera de que la muerte te reúna con tu marido. Esto es..."

El cículo de mujeres de la doctora Tan
Lisa See
traduïda per Patricia Antón de Vez
Salamandra, 2024
pàg: 15-17



03/09/2025

el llibre de setembre, lectures

 


    La lectura que pondremos en común el próximo sábado, 6 de septiembre, lleva por título “El círculo de mujeres de la Doctora Tan”, de la autora norteamericana Lisa See (Salamandra, marzo 2024 primera edición, con traducción del inglés de Patricia Antón de Vez). La edición original en inglés, “Lady Tan’s Circle of Women”, se publicó por Simon & Schuster el año 2023.

    “El círculo de mujeres de la Doctora Tan” es una ficción histórica inspirada en el personaje real de Tan Yunxian, una doctora de la dinastía Ming que, el 1511, al cumplir los cincuenta años, publicó un libro con sus casos médicos titulado: “Miscellaneous Records of a Female Doctor”

SINOPSIS

    La protagonista, Yunxian, es una niña de ocho años de una familia adinerada y prominente de Wuxi. Su madre muere tras una infección de sus pies vendados , y los hermanos son enviados a vivir con sus abuelos paternos en el gran complejo de la Mansión de la Luz Dorada. El abuelo Tan y la abuela Ru son médicos de profesión, y Ru decide transmitir su saber médico femenino a su nieta. Yunxian también forja una estrecha amistad con Meiling Shi, hija de una parturienta local, y se compromete con Yang Maoren, hijo de una prominente familia de comerciantes.

    Con quince años, Yunxian se casa y, a pesar de estar separada de los Tan y Meiling, sufrir el aislamiento del resto de esposas y concubinas del complejo y la tensa relación con su suegra, Lady Kuo, mantiene vivo el interés por la medicina, tratando a escondidas a la hija de una concubina. Yunxian queda embarazada al mismo tiempo que la señorita Chou, la concubina del padre de Maoren. La señorita Chou da a luz a un hijo llamado Manzi, pero Yunxian tiene un parto de nalgas difícil que ni la partera favorita de la familia ni el médico de cabecera, el doctor Wong, pueden tratar; finalmente, llaman a Meiling y ayuda al nacimiento de la hija de Yunxian. Las dos comienzan a retomar su vieja amistad. Tras el nacimiento, Yunxian halla a una tía abuela conocida como “la Tía Solterona” muerta en un estanque, lo que provoca una investigación. La muerte se considera un accidente. Yunxian enferma gravemente y es cuidada por su familia natal. Paralelamente, el abuelo Tan negocia un mejor trato para ella a cambio de conexiones imperiales para Maoren. Meiling se convierte en la partera de los Yang.

    A los veintinueve años, Yunxian ha dado a luz a tres niñas y ningún varón. La familia recibe la visita de un alto funcionario de Pekín , cuya esposa, la señora Liu, y su madre, la viuda Bao, conocen la reputación de Yunxian como médica. Yunxian atiende con éxito a la hermana enferma del funcionario en Nanjing . Tras observar cómo Meiling trata a una joven esposa, Meiling es llevada a la Ciudad Prohibida para ejercer como partera.

    Unos días más tarde, Yunxian también es convocada a la Ciudad Prohibida a pesar de estar embarazada, y que Yunxian y Meiling asistirán a la emperatriz Zhang en su parto. La emperatriz da a luz con éxito un niño, pero Meiling sufre un aborto espontáneo en el proceso. A pesar de que esto se percibe como una grave ofensa a la familia real, la emperatriz, Yunxian y las demás mujeres logran apelar para que se le reduzca la pena a latigazos. Yunxian también da a luz a un niño al que nombra Lian.

    Mientras se recupera en el viaje de regreso, Meiling confiesa haber robado una fórmula que el doctor Wong le recetó a Yunxian, para que tuviera, supuestamente, un parto placido. Yunxian lo cuestiona, ya que la fórmula contenía componentes abortivos.

    Las mujeres regresan a Wuxi y descubren que un brote de viruela ha asolado la ciudad, afectando a varios miembros de la familia Yang. Nuestra protagonista confía el cuidado de su hijo a Lady Kuo, logrando salvar varias vidas con la ayuda de la señorita Chou y la abuela Ru. Sin embargo, el hijo de la señorita Chou muere en el brote y ella es vendida. Yunxian descubre que Manzi probablemente es el hijo del doctor Wong, quien le había recetado el abortivo con la esperanza de que su propio hijo liderara el clan Yang. Asesinó a la tía solterona, quien había descubierto la verdad. Una investigación dirigida por el padre de Yunxian confirma todos estos hechos. Lady Kuo finalmente acepta a Yunxian como doctora y futura matriarca del clan, y Yunxian comienza a recopilar sus casos.

    Varios años después, Yunxian, una mujer ya de mediana edad y convertida en una respetada médica, asiste a un festival junto con el clan Yang, Meiling, su hijo y su familia natal. Una posdata del nieto de Yifeng revela que Yunxian sobrevivió a ambos, pero fue una reconocida y respetada médica experta hasta su muerte a los 96 años.

    La autora menciona en el posfacio, que titula “Agradecimeintos” lo siguiente: 

“Tan Yunxian fue una mujer extraordinaria desde todos los puntos de vista. Según la investigadora Charlotte Furth, del catálogo estándar de las doce mil obras sobre medicina chinas conocidas que se encuentran en las bibliotecas chinas, sólo tres las escribieron mujeres, y el texto de Tan Yunxian es el más antiguo. (…) Muchas de las fórmulas que Tan enumeró en su libro se siguen utilizando hoy en día en la medicina tradicional china y se basan en costumbres de más de dos mil años de antigüedad. Sin embargo, se sabe muy poco sobre su vida, más allá de las pocas páginas que escribió en la introducción de su libro y de los prefacios y epílogos que aportaron sus parientes masculinos. Sí recogió las palabras pronunciadas por la señora Respetable en su lecho de muerte y relató la visita fantasmal de su abuela, incluida la profecía sobre la duración de la vida de la propia Tan, que resultó errónea.

    Las mayores claves de su vida se encuentran en sus casos. Cada uno de ellos comienza con una descripción de su paciente, normalmente una mujer o una niña que vive en un hogar de élite. "(pág. 434-435).

OPINIONES: 

    José Pazó Espinosa, en el Imparcial opina que 

    “(…) A pesar del atractivo título, no hay un círculo real de mujeres, sino otras mujeres con protagonismo desigual que forman parte de su vida. Las solapas de la obra incluyen juicios muy halagadores sobre el resultado: “trama absorbente”, “historia pletórica”, “deliciosos personajes”, pero lo cierto es que quien escribe esto no ha encontrado razones claras para tales juicios. Es un libro agradable, que se lee muy fácilmente, esa es una cualidad indudable. “


    Por su parte, el espacio “Libros que hay que leer”, afirma que: 

     “De la novela me ha gustado todo. No puedo ponerle ni un solo “pero” por cuanto que me ha gustado la historia, la ambientación, los personajes y la forma de escribir de Lisa See. No sé por qué aún no había leído nada de esta autora cuyas novelas tan buenas críticas han suscitado. De hecho, creo que tengo apuntadas todas ellas y me llevo las manos a la cabeza por no haberme decidido a leerlas antes gustándome como me gusta la temática.”


    Cruz Romón en su “Diario de mis lecturas”, nos dice que: 

    “Me llaman mucho las antiguas tradiciones chinas, algunas crueles y horribles para las mujeres, otras tiernas, pero muy curiosas siempre.

    Gracias a estas mujeres médico y a las comadronas se salvaron muchas vidas, porque un médico varón no podía ni ver, ni tocar, ni hablar directamente con una mujer enferma.” 


    En la página “consultorsalud”, Claudia Sterling focaliza su interés en el proceso de variolización que se describe en diversos pasajes de la novela: 

    “La variolización en la novela no solo es un procedimiento médico, sino también un símbolo de rebeldía. En una sociedad donde las mujeres tenían prohibido el acceso al conocimiento médico formal, la variolización se transmitía de generación en generación entre mujeres, como un secreto preciado que les permitía protegerse a sí mismas y a sus familias.

    A través de la variolización, See explora temas como la ética médica, la lucha contra la superstición y el poder del conocimiento. Yunxian, desafiando las normas de su época, utiliza el variolización para salvar vidas, enfrentándose a la oposición de los médicos tradicionales y a los prejuicios de la sociedad.”


    Begoña Curiel, responsable del club de lectura “El libro durmiente”, opina en “infoLibre”

    “El círculo de la mujeres de la doctora Tan es una historia que conmueve, solivianta y, sin embargo, seduce, sobre todo, por el conocimiento que aporta en un tiempo y lugar muy alejados de Occidente. Se nota el trabajo de documentación de la autora en la construcción de la protagonista y la sociedad en la que tendrá que desenvolverse.

    En lo que concierne a la medicina, es un relato didáctico que da cuenta de las diferencias que existen con nuestra forma de entenderla: con fórmulas y concepciones distintas, basadas en ingredientes naturales y, como paraguas que determina casi todo, la naturaleza. Mucho más si nos ceñimos a los males y remedios para las mujeres. Ese círculo… Me atrae este universo; la curiosidad es un imán que asocio al aprendizaje y la comprensión de lo desconocido. Incluso si no comulgo con lo que me están contando.” 











18/08/2025

el llibre de setembre, context

 


    Lisa See, al capítol dedicat als agraïments que tanca el llibre, comenta: 

    “Durant els primers temps de la pandèmia de covid-19, igual que tantíssima gent, em trobava confinada a casa i sense res de fer. Un dia, quan passava davant una prestatgeria on tinc els llibres que utilitzo per documentar-me —un trajecte que cobreixo almenys deu vegades al dia—, em va cridar l'atenció el llom d'un volum; no sé per què, doncs era gris i amb lletres molt subtils, de un to apagat. El vaig treure de la prestatgeria. Era Reproducing Women: Medicine, Metaphor, i Childbirth in Late Imperial China, de Yi-li Wu. En mirar la fitxa del llibre, vaig comprovar que en portava una dècada al meu prestatge i que mai ho havia obert, així que em vaig dir: «Bé, aquí sóc, enmig d'una pandèmia mundial: potser ha arribat el moment de llegir-lo.» Em vaig asseure i m'hi vaig posar. A la pàgina dinou vaig trobar una menció a Tan Yunxian, una doctora de la dinastia Ming que, el 1511, en complir els cinquanta anys, va publicar un llibre amb els casos mèdics. Em va picar la curiositat, vaig deixar-ne l'exemplar que tenia entre les mans, vaig anar a l'ordinador, vaig buscar Tan i vaig descobrir que la seva obra continuava disponible no només en xinès, sinó també a anglès. L'endemà em vaig fer amb un exemplar de Miscellaneous Records of a Female Doctor, traduït per Lorraine Wilcox i Yue Lu. I així, a l'espai d'unes vint-i-sis hores, vaig saber sobre què tractaria la meva propera novel·la.”

El cículo de mujeres de la doctora Tan
Lisa See
traduïda per Patricia Antón de Vez
Salamandra, 2024
pàg: 433

    Per ampliar i enriquir la lectura, enllaço diferents temes i aspectes que See introdueix en la trama de la seva novel·la:

Per conèixer Tan Yunxian


Sobre la dinastia Ming




Sobre l'embenat dels peus

I, per acabar, un passeig per la ciutat de Wuxi.



02/08/2025

L'autora del mes: Lisa See

 


    Nascuda a París, Lisa See és una novel·lista establerta als Estats Units des de molt jove que va créixer al si d'una família d'origen xinès.

    Filla de Carolyn See (de soltera Laws), escriptora i professora d'anglès nord-americà, que va influir profundament en la passió per la literatura i la causa de les dones; i de Richard See, antropòleg nord-americà.

    La nostra autora és besnéta de Fong See, immigrant xinès que es va establir a Los Angeles i va arribar a ser el patriarca de Chinatown. La seva primera obra, On Gold Mountain: One-Hundred-Year Odyssey of My Chinese American Family, 1995, narra la vida i fets del seu besavi Fong. See va escriure també el llibret per a l'òpera basada en aquesta novel·la.

    Després de graduar-se a la Universitat Loyola Marymount (1979), inicia la seva experiència literària com a corresponsal de Publishers Weekly, un setmanari en el qual va treballar durant tretze anys. Alguns dels seus articles, a més, van ser publicats en mitjans com el The New York Times, Vogue i The Washington Post.

    El seu segon llibre, Flower Net. Harper Collins, 1997; La telaraña china, Debolsillo, 2002, una novel·la que la va donar a conèixer a nivell mundial. Li han seguit els títols:

- The Interior. Harper Collins, 1999. La trama china, Debolsillo, 2002.

- Dragon Bones. Random House, Inc., 2003.

- Snow Flower and the Secret Fan. Random House, Inc., 2005. — El abanico de seda, Salamandra, 2005, Quintet, 2010 i Flor de neu i el ventall secret. Edicions 62, 2006.

- Peony in Love. Random House, Inc., 2007. El pabellón de las peonías, Salamandra, 2008 i El pavelló de les peònies. Edicions 62, 2008.

- Xangai Girls. Random House, Inc., 2009, Dos chicas de Shanghai, Salamandra, 2010 i Les noies de Xangai, Edicions 62, 2010.

- Dreams of Joy. Random House, Inc., 2011. Sueños de Felicidad, B de Butxaca, 2013.

- Xina Dolls. Random House, Inc., 2014 Muñecas Chinas, Editorial B, 2015.


- The Island of Sea Women. Scribner, 2019. La isla de las mujeres del mar. Salamandra, 2023.

- Lady Tan's Circle of Women Simon & Schuster, 2023. El círculo de las mujeres de la doctora Tan. Salamandra, 2024.

    A la seva pàgina oficial podem llegir: “… sempre li han intrigat les històries perdudes, oblidades o encobertes deliberadament, ja sigui en el passat o actualment.”

    A la mateixa pàgina, llegim: "Sóc d'ascendència xinesa. El meu rebesavi va venir aquí a treballar en la construcció del ferrocarril transcontinental. El meu besavi va ser el padrí/patriarca del barri xinès de Los Angeles. No semblo xinesa en absolut, però vaig créixer en una família xinesa-nord-americana molt nombrosa.

    A tots els escriptors se'ls diu que escriguin sobre allò que saben. La meva família és el que sé. I el que no sé —el llenguatge secret de les dones, per exemple— m'encanta descobrir tant com pugui i després aplicar la meva sensibilitat al tema. Suposo que el que intento dir és que, en molts sentits, em trobo a cavall entre dues cultures. Intento incorporar el que sé de les dues cultures a la meva obra. El meu costat nord-americà intenta obrir una finestra a la Xina i al que és xinès per als que no ho són, mentre que el meu costat xinès s'assegura que el que escric sigui fidel a la cultura xinesa sense que sembli massa «exòtic» o «estranger». El que vull que la gent entengui dels meus llibres és que totes les persones comparteixen experiències vitals comunes —enamorar-se, casar-se, tenir fills, morir— i emocions comunes —amor, odi, cobdícia, gelosia—. Aquests són els universals; les diferències estan en les particularitats dels costums i la cultura.”

Podeu llegir aquí una entrevista a l'autora.


09/07/2025

el imperio de la luz, la crònica

 


per Pilar Marcos

    El passat divendres 4 de juliol va tenir lloc la darrera sessió de la segona temporada del Cinefòrum de Vespres Literaris. Es tractava d’una sessió especial en la qual volíem provar la sala 22 de l’Ateneu com a possible seu per alguna de les projeccions de la temporada vinent. Però, a més a més, vam voler aprofitar l’ocasió per gaudir d’una bona pel·lícula que donés peu a poder parlar i debatre sobre temes d’interès i actualitat; i la pel·lícula que vam triar va ser “El imperio de la luz”, que tracta temes com la salut mental, la solitud, el racisme, l’assetjament laboral o el paper del cinema com a refugi.

    “El imperio de la luz” és una pel·lícula britànica de l’any 2022 del premiat i prestigiós director Sam Mendes, conegut per films com “American Beauty”, “Camino a la perdición”, “Revolutionary Road” o “1917”. A “El imperio de la luz”, Mendes, els projectes del qual tenen en comú viatjar al passat i posar en situacions complicades a personatges atrapats en vides que no els satisfan, decideix situar-nos a l’Anglaterra dels anys vuitanta i el thatcherisme per desenvolupar un projecte que feia temps que duia el cap: fer un homenatge a la seva mare i oferir una visió realista de les malalties mentals.



    De la pel·lícula podem destacar, d’una banda, la magnífica interpretació d’Olivia Colman que aconsegueix en tot moment transmetre les seves emocions, sentiments i solitud a través dels gestos, les mirades i els silencis; i d’altra banda, la fotografia de Roger Deakins, guanyador de dos premis Òscar, l’últim dels quals per “1917” del mateix Sam Mendes. Mendes i Deakins aconsegueixen reforçar a través de la il·luminació, la planificació i els colors suaus l’estat emocional dels personatges, crear una atmosfera melancòlica i mostrar de manera brillant l’esplendor de les antigues sales de cinema. A tot això també ajuden el ritme pausat del muntatge i la música nostàlgica que podem escoltar en moltes escenes.

    Inspirant-se i recordant altres pel·lícules que tracten el tema del cinema com a refugi, com per exemple “La rosa púrpura del El Cairo”, “Los 400 golpes” o “The last picture show”, Mendes aprofita “El imperio de la luz” per fer un homenatge també al cinema i a la seva capacitat d’emocionar. Les escenes rodades a dins del cinema i sobretot a la sala de projecció estan filmades amb una màgia especial: mentre que l’exterior és fred i carregat de tensions, l’interior és càlid i reivindica el cinema com un espai d’acollida.

    I el públic del nostre Cinefòrum sembla que també es va sentir atrapat per aquesta sensació, perquè al col·loqui que vam fer després de la projecció la majoria dels participants van comentar que la pel·lícula els havia agradat molt i que els havia sorprès favorablement.

    Al debat es va parlar dels diferents temes proposats per la pel·lícula, però sobretot es va centrar en el tema de la salut mental i l’estigmatització d’aquesta, de com moltes vegades es busca una solució basada més en la química que en l’acompanyament social i de la manca de polítiques socials de suport. Relacionat amb aquest tema es va proposar la lectura del llibre “Sedados: como el capitalismo moderno creo la crisis de salud mental” de l’antropòleg James Davis. El llibre investiga l’origen, precisament a l’Anglaterra de Margaret Thatcher, de la indústria al voltant de la salut mental i com els problemes estructurals de la societat es presenten com a incapacitats individuals.


    Us esperem el pròxim 3 d’octubre per inaugurar la temporada 2025-2026 del Cinefòrum. Si no hi ha canvis serà al teatre de l’Ateneu i el tema a tractar serà el declivi de l’esquerra. Per introduir el tema veurem la pel·lícula documental “Regreso a Reims” i tindrem com a convidat al sindicalista i polític Joan Coscubiela. En aquesta ocasió la pel·lícula serà en versió original en francès amb subtítols en castellà, per tant, si voleu i aprofitant l’estiu podeu veure-la primer a casa per tal que sigui més fàcil el dia de la sessió.