per terres del montsec, u

Aquest any hem fet el nostre viatge anual a terres de Lleida i l’Aragó, en un recorregut que ens ha portat a terres de d’Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.

 Iniciem la ruta el dissabte 4 de maig en un important , i també oblidat, jaciment iber situat a la població de Tornabous: el jaciment iber del Molí de l’Espígol. Aquest assentament urgellenc va tenir una gran potencia política, comercial i econòmica abans de l’arribada dels romans. El seus orígens es remunten a la primera edat del ferro, i el seu màxim esplendor està datat  entre els segles IV i III aC. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, la complexitat del traçat urbà o les innovacions,  com les canalitzacions sota l’enllosat,  posen de manifest la seva riquesa i potencial.

Al voltant del 200 aC el poble ibèric dels ilergets es va desfer i es va abandonar. Hi va haver una posterior reocupació fins al seu abandó total a mitjans del segle I aC.

Aprofitant la proximitat, ens vam apropar al Centre d’interpretació Lluis Companys, del Tarròs, un espai destinat a una exposició permanent dedicada a la figura, obra i època de Companys.

La propera parada era Agramunt, però pel camí vam admirar el Pilar d’Almenara una torre mestra de defens del segle XI. De planta circular, estructurada en tres nivells, és l’únic testimoni que es conserva, restaurat, de tot un conjunt defensiu que actualment resta derruït.

Per completar el matí, vam visitar l'Espai Guinovart, d'Agramunt, un centre d'art contemporani creat per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment; una obra que gira entorn d'Agramunt,  del seu territori,  del seu paisatge i de la seva gent.

L'Espai Guinovart es troba a la plaça del mercat d'Agramunt.  En realitat, l'edifici on està és l'antic mercat, que va ser cedit a l'artista, fa 25 anys,  per l'Ajuntament d'Agramunt. Guinovart es va encarregar de dissenyar fins a l'últim detall de la seva remodelació. I va aconseguir un espai molt especial,  que per la seva atmosfera convida a la reflexió. "És com una església, transmet tranquil·litat", explica Maria Guinovart, filla i presidenta de la Fundació Guinovart. I afegeix: "En la majoria dels museus, les obres estan penjades a les parets, en canvi,  a l'entrar a l'Espai Guinovart és com entrar en un quadre".

Per la tarda vam visitar el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, declarat monument historicoartístic el 1931. La primera ordre monàstica fou la dels premostratencs (una ordre religiosa catòlica de canonges regulars, fundada per Norbert de Xanten en 1120. El seu nom es deu al lloc on es va originar, a l'abadia de Prémontré (França). La seva vida es basa en la regla de Sant Agustí.), que hi va ser-hi fins el 1840.

A destacar el seu claustre (molt restaurat) del segle XII i la seva església gòtica,  començada el segle XIV i mai acabada. Durant el segle XVIII va esdevenir un important focus d'irradiació cultural.

Per acabar un dia tan atapeït, ens vam apropar a Àger, municipi que acull el Parc Astronòmic del Montsec (PAM). Situat a la serra del Montsec, a cavall entre les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà, vam gaudir d’una nit de lluna nova perfecte per contemplar la cúpula celeste en una nit inoblidable. Vam visionar estrelles molt llunyanes gràcies al telescopi Assumpció Català (el 1970 fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, i va ser professora de matemàtiques i astronomia a la UB. Va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i va representar l'estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. Aquest es el primer telescopi al món amb nom de dona.

A continuació vam accedir a l’Ull del Montsec”, un planetari multimèdia 3D digital,  amb una cúpula mòbil de dotze metres de diàmetre, on vam visionar la pel·lícula "Som Estrelles". Al final de la mateixa, la cúpula s’obre i pots observar el cel real. Inenarrables les sensacions que produeix tot plegat.