Aquest any hem fet el nostre viatge anual a terres
de Lleida i l’Aragó, en un recorregut que ens ha portat a terres de d’Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.
Iniciem la
ruta el dissabte 4 de maig en un important , i també oblidat, jaciment iber
situat a la població de Tornabous: el jaciment iber del Molí de l’Espígol. Aquest assentament urgellenc va tenir una gran
potencia política, comercial i econòmica abans de l’arribada dels romans. El seus
orígens es remunten a la primera edat del ferro, i el seu màxim esplendor està
datat entre els segles IV i III aC. Amb
una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, la complexitat del traçat
urbà o les innovacions, com les
canalitzacions sota l’enllosat, posen de
manifest la seva riquesa i potencial.
Al voltant del 200 aC el poble ibèric dels
ilergets es va desfer i es va abandonar. Hi va haver una posterior reocupació
fins al seu abandó total a mitjans del segle I aC.
Aprofitant la proximitat, ens vam apropar al Centre
d’interpretació Lluis Companys, del Tarròs, un espai destinat a una exposició
permanent dedicada a la figura, obra i època de Companys.
La propera parada era Agramunt, però pel camí vam
admirar el Pilar d’Almenara una
torre mestra de defens del segle XI. De planta circular, estructurada en tres
nivells, és l’únic testimoni que es conserva, restaurat, de tot un conjunt
defensiu que actualment resta derruït.
Per completar el matí, vam visitar l'Espai
Guinovart, d'Agramunt, un centre d'art contemporani creat per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un
espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai
amb la seva obra exposada permanentment; una obra que gira entorn d'Agramunt, del seu territori, del seu paisatge i de la seva gent.
L'Espai
Guinovart es troba a la plaça del mercat d'Agramunt. En realitat, l'edifici on està és l'antic
mercat, que va ser cedit a l'artista, fa 25 anys, per l'Ajuntament d'Agramunt. Guinovart es va
encarregar de dissenyar fins a l'últim detall de la seva remodelació. I va
aconseguir un espai molt especial, que
per la seva atmosfera convida a la reflexió. "És com una església,
transmet tranquil·litat", explica Maria Guinovart, filla i presidenta de
la Fundació Guinovart. I afegeix: "En la majoria dels museus, les obres
estan penjades a les parets, en canvi, a
l'entrar a l'Espai Guinovart és com entrar en un quadre".
Per la tarda vam visitar el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, declarat
monument historicoartístic el 1931. La primera ordre monàstica fou la dels
premostratencs (una ordre religiosa catòlica de canonges regulars, fundada per
Norbert de Xanten en 1120. El seu nom es deu al lloc on es va originar, a
l'abadia de Prémontré (França). La seva vida es basa en la regla de Sant
Agustí.), que hi va ser-hi fins el 1840.
A destacar el seu claustre (molt restaurat) del
segle XII i la seva església gòtica, començada el segle XIV i mai acabada. Durant el
segle XVIII va esdevenir un important focus d'irradiació cultural.
Per acabar un
dia tan atapeït, ens vam apropar a Àger, municipi que acull el Parc Astronòmic del Montsec (PAM). Situat
a la serra del Montsec, a cavall entre les comarques de La Noguera i el Pallars
Jussà, vam gaudir d’una nit de lluna nova perfecte per contemplar la cúpula
celeste en una nit inoblidable. Vam visionar estrelles molt llunyanes gràcies al
telescopi Assumpció Català (el 1970
fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de
Barcelona, i va ser professora de matemàtiques i astronomia a la UB. Va dur a
terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i
va representar l'estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. Aquest es
el primer telescopi al món amb nom de dona.
A continuació
vam accedir a l’Ull del Montsec”, un
planetari multimèdia 3D digital, amb una
cúpula mòbil de dotze metres de diàmetre, on vam visionar la pel·lícula "Som
Estrelles". Al final de la mateixa, la cúpula s’obre i pots observar el
cel real. Inenarrables les sensacions que produeix tot plegat.
Entre art i estels! Quin plaer:)
ResponElimina