Paraules en vies d'extinció
L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i la Escuela de Escritores de Madrid volem celebrar la diada de Sant Jordi d’enguany proposant-te una tasca d’amor a la llengua: apadrinar paraules en vies d’extinció o, per predicar amb l’exemple i rescatar del desús el terme exacte que les designa, paraules obsolescents.Tothom, amb més o menys intensitat, té alguna paraula associada al cor, adscrita a la memòria, ressò de la nostra infància remota. Aimia, zing-zing, gambirot / Chiquilicuatre, locatigüisquis, pintiparado. Una paraula que fa anys que no escoltes i que, en canvi, et pertany. Tufejar, tau-tau, xibiu / Abarloar, organdí, zarzaparrilla. Una paraula, a la fi, que t’agradaria que seguís viva.Volem que participis a recuperar el major nombre possible de paraules amenaçades, o d’accepcions de paraules, que mereixen ser rescatades de l’oblit. El pròxim dia 23 d’abril, amb les paraules apadrinades per tothom que participi en aquesta iniciativa, crearem www.reservadeparaules.org / www.reservadepalabras.org, un espai on les trobaràs sempre que vulguis per no haver d’assenyalar amb el dit allò que designen.
http://www.ateneubcn.org/apadrinaunaparaula
Juani
No se si la palabra ha caido en desuso o no, pero hace muchos años, eran mis primeros años de estudiante (en el paleozoico), conseguí aprender una palabra que jamás he olvidado: esternocleidomastoideo ( es el músculo que nos permite girar la cabeza e inclinarla). Siempre me a gustado esta palabra, su sonoridad, su extensión. En fin, maravillas de las palabras y gracias por el enlace Juani.
ResponElimina