Crònica ruta maçònica

Ahir, de la ma de la Meritxell Carreres (excel·lent i molt amenes  l’ introducció al tema i les explicacions en cada punt, Meritxell!!!) , vam  començar a conèixer una institució molt reservada però amb molta transcendència social per les idees i les accions del seus membres al llarg de l’historia: la maçoneria.

Estructurada en tallers o lògies, les seves arrels s’enfonsen en les agrupacions o colles de constructors de l’imperi romà. El seu saber, amb la caiguda de l’imperi de occident,  va passar a l’orient i, de l’imperi bizantí, via monjos benedictins, als primers constructors de les catedrals romàniques  italianes i franceses.

Ja en el segle XVI i XVII, aquets “tallers” de reunions esdevindran focus de discussió i de canvi social.

La primera parada de la nostra ruta es la visita a l’Ateneu Minerva, seu de la Lògia Minerva-Lleialtad. Ens reben tres membres de la mateixa, que ens expliquen el principis rectors de l’ institució:

1.      La Francmaçoneria, institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, té com objecte la cerca de la Veritat, l’estudi de la ètica i la pràctica de la solidaritat i treballa pel millorament material i moral i el perfeccionament espiritual, intel·lectual i social de tota la Humanitat. Els seus principis són la tolerància mútua, el respecte d’altri i d’un mateix i la absoluta llibertat de consciència. Considerant que les concepcions metafísiques i religioses son del domini exclusiu de l’apreciació de cada individu, refusa qualsevol afirmació dogmàtica. Té com a divisa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Cada Francmaçó interpretarà la invocació al Gran Arquitecte de l’Univers segons li dicti la seva consciència amb el més gran respecte envers les diferents interpretacions i aquells Germans que les sustentin.

2.      La Francmaçoneria té el deure de fer arribar a tots els composants de la Humanitat els llaços fraternals que uneixen a tots els Francmaçons escampats arreu de la Terra. Recomana als seus membres propagar els seus ideals mitjançant l’exemple, la paraula i els escrits, bo i mantenint en tot moment la necessària discreció sobre els assumptes interns.

3.      És en tot moment el deure d’un Francmaçó, ajudar, il·lustrar i protegir al seu germà i defensar-lo contra qualsevol injustícia.

4.      La Francmaçoneria considera el treball com a deure essencial de l’home i honora per igual tant el traball manual com l’intel·lectual.

5.      La Francmaçoneria té signes i emblemes de gran significat simbòlic que només poden ser revelats mitjançant la Iniciació. Aquests símbols presideixen, en la forma i manera determinades pels diferents Ritus, el treball dels Francmaçons i els permeten reconèixer-se i ajudar-se arreu de la Terra. La Francmaçoneria no imposa cap interpretació dogmàtica d’aquests símbols. La Iniciació comporta tres graus que son els d’Aprenent, Company i Mestre. Aquest darrer és l’únic que dona als Francmaçons la plenitud dels drets maçònics. Ningú podrà ser dispensat de les proves prescrites en els rituals.

6.      La sobirania s’exerceix mitjançant el sufragi universal.

7.      A les reunions maçòniques, tots els Francmaçons son iguals. Entre ells no hi ha cap més distinció que les de la jerarquia imposada per les diferents funcions.

Desprès de dinar, la Meritxell ens va proposar buscar racons de la ciutat on trobem testimonis de la maçoneria en el paisatge urbá. Ens aturem primer a la façana del carrer Portaferrisa, número 11;  veiem dos nens -el de la dreta amb dues regles i el de l’esquerra amb una paleta i un compàs- i al mig, un pilar de maons i un triangle.

En nostre punt següent ens porta a la façana, en el carrer Pietat, de la Casa dels Canonges, on el segle XV un tal Vicenç Sorts va fer gravar l’escut d’armes de la família on trobem eines de paleta, possible record d’un avantpassat que hagués sigut paleta o mestre d’obres a la fàbrica de la catedral.  En l’exterior de la mateixa, veiem les marques que van deixar a la paret els gremis que van treballar en la seva construcció, com el llinda de aquesta finestra.

Josep Xifré (1777-1856) va ser un famós indià català que va amassar la seva fortuna a Cuba, sobretot, amb l'adob de pells i comerciant amb sucre i cafè. Quan en 1831 va decidir instal·lar-se definitivament a Barcelona, va adquirir gran part dels terrenys de l'actual Passeig d'Isabel II i va edificar la que es coneix com casa Xifré, el baixos de l’edifici l’ocupa el famós restaurant Set Portes,  de gran simbologia maçònica també: solsamènt ens hem de fixar en el seu terra  escacat, típic de les lògies o las fulles de acàcia en les decoracions interiors. Si miren la façana, podrem llegir aquesta llegenda: Urania coeli motus scrutatur et astra  (El moviment del cel i les estrelles és observat per Urania) que apareix escrit just sota el relleu central on apareixen Saturn-Cronos i Urania.  El déu, assegut a la dreta, té agafada una dalla i es recolza en un rellotge de sorra; mentre, a l'esquerra, la deessa sosté en alt un compàs i amb la seva altra mà, més discretament, una ullera. L'un simbolitza el plom i caos alquímic, l'altra el mesurament de les proporcions i l'observació de la natura. Darrere d'Urania, apareix l'esfera armil·lar, símbol de l'atanor o forn de fusió alquímic.

Ara ens aturem davant la Font del geni català, erigida en 1856 en honor a Francisco Bernaldo de Quirós, capità general de la ciutat en tres ocasions, per prendre la decisió de canalitzar aigua potable des de la població de Montcada cap a Barcelona en una època de epidèmies per aigua contaminada. El geni alat simbolitza l'avanç cap al progrés - segons el Diari d'Avisos i Notícies de 1856 -, les quatre estàtues representen les quatre províncies de Catalunya i els lleons, els rius  Ter, Llobregat, Ebre i Segre.

Però pe al propòsit de la nostra ruta,ens hem de fixar en l'estrella de cinc puntes que sosté el geni amb la mà dreta per sobre del seu cap.  Per als maçons, l'estrella de cinc puntes, també anomenada Pentalfa o Pentagrammom, simbolitza el domini de l'esperit sobre els elements de la natura que, de vegades, sol ser representada amb una G inscrita a l'interior: en referència a la Geometria, Gnosi , Gènesi, Generació Universal o Gran Arquitecte Universal.

En el carrer del Comerç , en l’edifici que antigament va ser el convent de Sant Agustí Vell, i ara és Centre Cívic de la Ciutat Vella, arxiu fotogràfic de Barcelona i museu de la xocolata; va ser enderrocat per Felip V per construir la fortalesa de la Ciutadella. I, en el seu ús com a caserna es van instal·lar els frontons de les 3 portes en què apareixen un compàs i un escaire típics de la maçoneria. Destaquen l'orientació diferent en cada un. A la porta de la dreta l'esquadra indica cap a l'esquerra, a la del centre indica cap avall i en la de l'esquerra, que correspon a l'entrada al museu de la xocolata, que va ser esborrada en temps de Franco, possiblement indiqués cap a la dreta. Això dóna a entendre que la porta central era l'entrada assenyalada com a principal. Cal recordar que la maçoneria va estar molt vinculada als militars, sobretot francesos.

Ens dirigim ara  cap al Parc de la Ciutadella, fins  l'edifici de Lluís Domènech i Montaner conegut com El Castell dels Tres Dragons.  En un dels nombrosos escuts que coronen l'edifici es pot veure el següent

un estel de mar que en seu interior te el que sembla ser una G.  Per aquest motiu, s'ha suggerit que Domènech i Montaner era maçó.  No obstant això, hi ha una altra dada curiosa, i és que en aquesta cara hi ha 33 escuts i el seu emplaçament ja estava destinat des de l'inici. Cal recordar que són 33 els graus en l'escalafó del Ritu Escocès Antic i Acceptat.

Per finalitzar el nostre recorregut, anem a visitar la Biblioteca Pública Arús. L'origen es  dóna quan Rossend Arús i Arderiu (1845-1891) dóna en testament casa perquè es pogués obrir la mateixa. Arús va ser un filantrop, autor teatral, periodista, lliurepensador, federalista i impulsor de la maçoneria catalana a finals del s. XIX. Iniciat en aquesta el 16 de maig de 1866 a la lògia La Fraternitat de Barcelona, es va afiliar a la lògia La Veritat en 1879 i un any després va ser triat gran president del Gran Capítol Català. A més de ser membre honorari de multitud de lògies, el 1880 va fundar la lògia Avant, precursora de la Gran Lògia Simbòlica Catalana-Balear de la qual va ser gran maestre. També va dirigir, juntament Llorenç Grau Abrines, el Diccionari enciclopèdic de la maçoneria, obra bàsica.

Centre de recerca especialitzat en moviments socials, especialment moviment obrer i maçòneria, el seu fons conté uns 74.000 volums. Espectacular es l’accés, amb una gran escalinata que  porta a l'entrada amb les columnes Boaz (esquerra) i Jakim (dreta) a semblança de les que flanquejaven el temple de Salomó.  Un cop superades les columnes ens trobem amb una de les tres úniques estàtues de la Llibertat esculpides a la fi del segle XIX. La de Nova York (1886), la de París (1889) i la de Barcelona (1894).

Un últim apunt, l'acàcia, en maçoneria, representa la immortalitat de l'esperit, la innocència, i símbol d'iniciació.