el manuscrit

Entre l'agost del 1914 i el gener del 1915, en plena I Guerra Mundial, Kafka va treballar en el text de El Procés,  on explica com Josef K. és acusat d'un delicte que no sap quin és i que el porta a perdre's en els laberints de la burocràcia. L'escriptura de la novel·la no és un procés lineal, amb un començament i un final clars, Kafka treballava en diversos capítols al mateix temps i en deu quaderns diferents,  cadascun de 40 pàgines.  Al final, l'escriptor va arrencar les pàgines dels quaderns, les va ordenar en diverses piles i es va dedicar a fer correccions i canvis.

En vida de Kafka només es va publicar un fragment d'El procés,  el setembre de 1915 a la revista Selbswehr.  I després l'escriptor va regalar el manuscrit a Max Brod.  El 1918 Kafka va demanar al seu amic que cremés tots els manuscrits que no haguessin estat publicats i va repetir aquest desig abans de la seva mort,  el 3 de juny de 1924,  en un testament escrit entre 1920 i 1921.

Brod,  com és ben sabut,  no va complir la voluntat de Kafka i un any després de la mort va publicar, a l'editorial berlinesa Die Schmiede, la primera edició d'El procés.  L'ordre que va donar a l'obra  es va basar en el record que tenia de les lectures en veu alta que havia fet Kafka davant d'amics.

El 1939,  un dia abans que les tropes de l'Alemanya nazi envaïssin Txecoslovàquia,  Brod va sortir de Praga,  portant amb ell els manuscrits de Kafka,  en direcció al Pròxim Orient.  El 1935 els nazis ja havien condemnat les obres de Kafka com a "literatura degenerada", però la difusió es va rellançar després de la guerra i va acabar arribant pràcticament a tothom.

Si els existencialistes francesos veien Kafka com un autor que mostrava l'absurd de l'existència,  hi ha qui hi tracta de trobar un rerefons religiós. Hi ha fins a lectures budistes que veuen la mort de Josef K., al final d'El procés , com una oportunitat per fer les coses millor després de reencarnar-se.