Avui,
els de Vespres Literaris, hem visitat la
recentment tancada presó Model de Barcelona, recordant - gràcies al dossier
preparat per l’Eva Torralba per l’ocasió- als milers de persones que , per les seves idees, lluita i
coratge, van ser empresonades en aquestes partes i van patir reclusió. Històries
i vides que, lamentablement, silencia la exposició.
Al
finalitzar la visita, hem llegit poemes i escrits de persones empresonades on narren
la seva experiència d’un lloc tant espantós com és una presó.
Mi casa y mi
corazón
(sueño de
libertad)
Si salgo un día a la vida
mi casa no tendrá llaves:
siempre abierta, como el mar,
el sol y el aire.
Que entren la noche y el día,
y la lluvia azul, la tarde,
el rojo pan de la aurora;
La luna, mi dulce amante.
Que la amistad no detenga
sus pasos en mis umbrales,
ni la golondrina el vuelo,
ni el amor sus labios. Nadie.
Mi casa y mi corazón
nunca cerrados: que pasen
los pájaros, los amigos,
el sol y el aire.
Marcos Ana (1920-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada