presentació llibre "Sort- Tel-Aviv", 1

 

El proper dimarts, 19 d’octubre de 2021, Vespres Literaris, organitza la presentació del llibre de Josep Calvet , “Sort - Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme”.

Amb la presencia de l’autor,  l’acte el presentarà el nostre company Joan Francesc Sánchez a l'espai Enric Granados, de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 19.00 hores.

En la seva nova obra, Sort –Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme, Calvet ens ofereix una fascinant microhistòria en la qual les trajectòries vitals dels individus i les famílies que visqueren aquesta odissea es recuperen a partir d’un minuciós treball d’arxiu, del testimoni dels seus múltiples protagonistes i d’una molt detallada reconstrucció històrica. Més encara, aquest llibre es revela, per moments, com una obra intimista i on l’autor entrellaça les vicissituds dels refugiats jueus amb el dia a dia dels informants catalans originaris de Sort, la relació de Josep amb els seus familiars més propers, i amb el passat recent sense que faltin detalls del seu compromís republicà i de l’alt cost que van significar, pels seus integrants, les afiliacions ideològiques, polítiques i sindicals, ja que alguns van patir presó, exili i internament al camp de concentració nazi de Mauthausen.

No hem d’oblidar que al voltant de 1944, quan arriben els protagonistes d’aquesta investigació a Sort, la vila intentava recuperar-se dels efectes de la guerra civil i continuava patint les conseqüències de la repressió franquista, que va tenir en la perniciosa figura d’Antonio Sagardia Ramos un dels seus principals executors, cosa que va afectar de manera directa una part significativa dels seus habitants.

Així s’entreteixeixen, de manera sòlida, els punts de trobada, les destinacions compartides, les tragèdies i les sorpreses que uneixen de manera insòlita guies i contrabandistes, refugiats jueus, republicans exiliats, maquis, sindicalistes catalans, membres de la resistència francesa, voluntaris jueus clandestins de distintes nacionalitats que ajuden a organitzar la fugida des de França i vilatans d’ambdós costats de la frontera.

Però si bé ens trobem davant una obra polifònica amb múltiples trames, l’autor també s’endinsa en la reconstrucció puntual de la família Gewürz, oriünda de Polònia, resident a la ciutat alemanya de Karlsruhe. La quotidianitat dels Gewürz es veu alterada per l’ascens del nazisme, la invasió alemanya de Polònia i el nefast desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. A poc a poc,el lector se submergeix en els avatars a què s’enfronten Dvorah Gewürz, el seu marit Max i els quatre fills del matrimoni, i que tenen un punt d’inflexió entre el 9 i el 10 de novembre de 1938, en el tristament conegut pogrom de la Nit dels Vidres Trencats o Kristallnacht.

En tant que el primogènit de la família passa a la clandestinitat i la més gran de les filles aconsegueix arribar a Anglaterra, Dvorah es veu obligada a enviar les seves dues filles petites, les bessones Fanny i Rachel, de només catorze anys, a Estrasburg, on són acollides per uns familiars. A partir del trasllat a França de les bessones, Sort–Tel-Aviv se centra en les diferents trajectòries de cadascuna d’elles, a partir del setembre de 1939. La inesperada separació́ de les bessones dona peu a la reconstrucció́ d’una narrativa a la vegada detectivesca i punyent, rica en troballes i sorprenent en el seu desenllaç̧, que arriba fins als nostres dies.

Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme és, sens dubte, una recerca que amb contundent fidelitat i màgia uneix present i passat, Espanya i Israel, la memòria de la guerra civil i del franquisme amb la memòria de l’Holocaust. Una mirada des de Lleida que mereix l’atenció́ i el reconeixement de tots els que ens interessem per aquest període crucial de la nostra historia.

Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme s'ha editat per Pagès Editors el març de 2021

L'autor:

Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965), doctor en història i investigador membre del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida, ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus.

L’obra de Josep Calvet destaca pel seu compromís moral i professional. Els seus treballs, que reuneixen, analitzen i entrellacen un riquíssim material documental i testimonial, aporten claredat, profunditat i transcendència al paper estratègic que tingueren els Pirineus i els seus passos des de l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936) fins a la finalització de la Segona Guerra Mundial (1945). En aquest període, el cordó pirinenc esdevingué un lloc de trànsit crucial. Ports i camins de muntanya, petits pobles, paratges i refugis situats prop dels 2.500 metres d’altitud, molts d’ells inhòspits quan no plens de perills, que separaven l’Espanya franquista de la França ocupada i del règim de Vichy es transformaren en passadissos secrets que exigien, per travessar-los, un no menys desafiant ritu de passatge. Aquest demandava tant destreses físiques com psíquiques, innumerables contactes, recursos i un gran toc de sort, atès que podia conduir, d’igual manera, a la llibertat o a la deportació, a la vida o a la mort. És en aquest intricat context que la vila comtal de Sort, al Pirineu de Lleida, rebria més de 3.000 refugiats que travessaren la zona fugint del nazisme, dels avatars de la Segona Guerra Mundial i de la Solució Final que aviat hauria de sumir la jueria europea en la pitjor tragèdia de la seva historia.