presentació llibre "Sort- Tel-Aviv", 2

 

"L’any 2018 va ser un any de contrasts, un any dolç i amarg. Vaig viure amb gran satisfacció personal i professional com una recerca iniciada l’any anterior permetia la celebració d’un emotiu acte d’homenatge a una supervivent del nazisme. Però també vaig viure amb molt dolor la pèrdua del pare i l’enorme sensació de buit que produeix veure desaparèixer els referents familiars després que quatre anys abans ens hagués deixat la mare.

Els darrers mesos de vida del pare van coincidir amb l’impuls definitiu a tot allò relacionat amb una carta trobada a Sort i que va culminar amb la localització de la seva destinatària a Israel i l’organització d’una cerimònia per lliurar-li el document. L’atzar havia portat a descobrir aquesta carta que l’any 1944 Fanny Gewürz, una jove jueva, havia enviat des de Sort, després d’haver creuat clandestinament el Pirineu fugint del nazisme, a la seva germana bessona Rachel resident a Tel-Aviv. La carta no fou lliurada en el seu moment i va acabar retornada a Sort on reposava, oblidada pel pas del temps, dins la documentació de l’hostal on s’havia allotjat la noia.

Després d’assabentar-me de l’existència d’aquest document, vaig fixar com a objectiu trobar la família i desentrellar qui eren aquelles dues dones, la que signava la carta enviada des de Sort i la que l’havia de rebre al llavors territori de Palestina. Una acció aparentment complexa que requeria paciència i molta sort. Aquest treball va acabar esdevenint una història i una apassionant recerca plena de sorpreses i alegries que vaig compartir amb el pare. Una història que s’iniciava a Sort, el poble que el va veure néixer, i que acabava a Tel-Aviv. El descobriment de tot el que envolta aquest increïble afer es va concretar amb els pas dels mesos mercès a l’estreta col·laboració amb les famílies Neeman i Firstenberg i amb el suport de la Diputació de Lleida. Tot plegat va permetre que la carta tornés a Tel-Aviv el març del 2018, per quedar-se definitivament en mans de la seva destinatària, Rachel Gewürz, Firstenberg de casada, que llavors tenia noranta-tres anys.

La investigació sobre les germanes Gewürz va simultaniejar en el temps amb l’inici d’una recerca de caire personal, qui sap si conscient que el pare gaudia dels seus darrers mesos de vida i que calia rescatar la petita o gran història de les famílies Calvet Antoni i Senallé Isanta, ambdues originàries de l’actual municipi de Sort. El pare, malgrat no haver cultivat amb especial proximitat les relacions familiars més enllà de la primera branca, va orientar-me per tal de resoldre els primers dubtes sobre l’incipient arbre genealògic que adquiria forma a foc lent de manera paral·lela als resultats obtinguts després de resseguir els registres civils i els arxius parroquials.

Mentre avançava a esbrinar la història de les germanes Gewürz, apareixien notícies i capítols de les vicissituds personals dels meus familiars. Algunes era el primer cop que les escoltava per la qual cosa sovint recorria al pare, que intentava situar i recordar els fets davant la meva creixent inquietud i pressa per conèixer certs detalls. Fou així com sorgiren determinats indicis per aprofundir en el paper que alguns familiars van tenir durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. De sobte, es va trencar el pensament que la família havia restat al marge d’aquell esdeveniment històric.

Va ser el moment de fer treballar la memòria del pare, de submergir-me en la documentació familiar i de parlar amb alguns parents. De reprendre i eixamplar relacions i d’encetar-ne altres després de conèixer familiars de segon i tercer grau. De constatar com patiren la repressió franquista, la presó i les multes econòmiques acusats pel simple fet d’haver donat suport al Govern de la República. D’esbrinar com uns moriren durant la guerra i altres emprengueren el camí de l’exili cap a territori francès, d’on mai més no retornarien.

I de trobar un paral·lelisme amb la família Gewürz. Un dia, el pare em digué que un parent nostre havia patit quelcom similar al que havien viscut els Gewürz i el poble jueu: viure l’horror dels camps nazis. Els Gewürz perquè eren jueus i Josep Rey Pau, fill d’un germanastre de la meva padrina, perquè va combatre el feixisme. Rey va passar quatre anys al camp de concentració de Gusen, a Àustria, on va aconseguir sobreviure. La localització dels Firstenberg i els Neeman a Israel, els familiars de Rachel i Fanny Gewürz fou simultani al descobriment de l’experiència d’aquest avantpassat meu.

El lliurament de la carta a Rachel Firstenberg va coincidir amb la mort del pare, del qual vaig acomiadar-me un diumenge, dos dies abans d’emprendre el viatge a Israel per assistir a l’acte, amb la promesa de retrobar-nos el dijous següent. Un desplaçament que finalment no vaig realitzar atès l’agreujament del seu estat de salut que el portà a la mort tot just l’endemà de la cerimònia, el 8 de març, festivitat de Sant Joan de Déu, una data molt assenyalada per a ell i per a tota la família.

La història de la carta, és a dir, la de la família Gewürz mereix ser explicada. Transcorre en múltiples escenaris d’arreu del món dels quals dos adquireixen un protagonisme especial: Sort, al Pirineu de Lleida, i Tel-Aviv, al Pròxim Orient. Per centenars de jueus asquenazites arribar a Sort representava la llibertat, malgrat que era a un país on manaven els amics de Hitler. Tel-Aviv, a Eretz Israel, era la terra promesa pels jueus. El somni del poble jueu per viure en un estat propi.

L’auge del nazisme i la violència exercida durant la Nit dels Vidres Trencats al 1938 va acabar separant els Gewürz. Mentre els pares retornaren a la seva Polònia natal, on no sobrevisqueren, els seus fills trobaren refugi a Anglaterra, França, Espanya i Palestina. Les germanes bessones, Rachel i Fanny, es van separar al 1939 i no van tornar a abraçar-se fins cinc anys després. Cinc anys de patiment, d’incertesa i d’estima en la distància tal com posava en relleu Fanny en la carta que el dia 15 de maig de 1944 adreçava a la seva germana. Una carta que després de fer milers de kilòmetres d’anada i tornada, romania amagada entre els papers que una família guardava a Sort i que va trigar setanta-quatre anys a arribar a la seva destinatària.

Aquesta és una de les moltes situacions que visqué el poble jueu, que patí l’extermini, entre 1933 i la finalització de la Segona Guerra Mundial, de dues de les terceres parts dels que vivien a Europa. Una història colpidora, de separació de la família, de pèrdua d’éssers estimats però també de joia perquè dues germanes separades per la persecució nazi s’acabaren retrobant i aconseguiren refer les seves vides. Aquesta vivència s’ha conservat i s’ha escrit mercès al fet que els protagonistes i els seus familiars directes han mantingut viva la memòria d’aquells dies i han volgut reconstruir-los en lloc d’apostar per l’oblit. L’oblit de la memòria ha presidit en molts casos els records d’aquells anys però, en aquest cas, la voluntat de preservar-la ajuda a tenir-la present i rememorar-la. Aquest oblit és especialment significatiu a l’Estat espanyol en referència als compatriotes que van ser deportats als camps nazis. Per tot això pretenc contribuir a retre un primer reconeixement i homenatge a les persones nascudes al municipi de Sort que van passar aquesta terrible experiència i, especialment, al meu familiar Josep Rey Pau.

D’ençà el lliurament de la carta, el març del 2018, ens han deixat alguns dels protagonistes d’aquest relat. El 25 de juny del 2019 moria Rachel Firstenberg. El 20 de juliol del mateix any, Floreal Barberà, el guia que havia ajudat Fanny a arribar a Catalunya. Gràcies a ells i a totes les persones que m’han ajudat a reconstruir i a explicar aquesta petita però gran història.

La Pobla de Segur, 

juliol del 2020

Josep Calvet

Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme s'ha editat per Pagès Editors el març de 2021 

El proper dimarts, 19 d’octubre de 2021, Vespres Literaris, organitza la presentació del llibre de Josep Calvet , “Sort - Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme”. 

Amb la presencia de l’autor,  l’acte el presentarà el nostre company Joan Francesc Sánchez a l'espai Enric Granados, de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 19.00 hores.