"La memòria perdurable en el temps i acuradament conservada és un dels fonaments de l’existència del poble jueu en les seves diferents encarnacions: a la seva terra, a l’exili i a la diàspora. L’historiador Yosef YayimYerushalmi, qui va veure en la necessitat de mantenir viva la memòria una virtut, afirmava que el poble d’Israel fou un dels primers a atribuir un significat decisiu a la història, la qual cosa va donar forma a una nova cosmovisió́ (Yerushalmi, 1996). Certament, el calendari jueu es construeix sobre la base del record. Recordar Déu en les oracions diàries que rememoren esdeveniments de l’Antic Testament i que han deixat la seva empremta en la història d’Israel; rememorar passatges del Gènesi i de l’Èxode que es reciten en el quidduix de la nit del sàbat; recordar el pacte de Déu amb el poble jueu, que constitueix una part central de l’oració que es recita el Roix ha-Xanà, l’Any Nou del calendari jueu. Tots aquests exemples indiquen el paper que té la memòria com a component fundacional de la identitat.
L’arrel de la paraula hebrea zakhor, que significa ‘recorda!’ està formada per tres lletres de l’alfabet hebreu רכז. Aquesta arrel i el seu imperatiu és un mandat constant que apareix a les pregàries, com ho és recordar la promesa que es repeteix any rere any en l’Hagadà, el conjunt de narracions que es llegeixen en el servei del Péssah, la Pasqua jueva: “L’any vinent a Jerusalem”, i que simbolitza la transició de l’esclavitud a la llibertat. Zakhor és també un aspecte central de l’anomenat lament pels morts, el qaddix, l’objectiu del qual és commemorar els noms dels difunts davant els membres de la congregació. Així també, l’oració yizkorque es pronuncia a Yom Kippur, la diada del Perdó, per les ànimes dels difunts. D’aquesta manera, el preservar la memòria, estudiar la història i mantenir viu el record dels avantpassats passen a ser un imperatiu en la tradició jueva.
No hi ha dubte que el doctor Josep Calvet materialitza en les seves investigacions el desideràtum de zakhor: “recorda!” D’això n’és una prova la seva importantíssima obra de rescat i reconstrucció històrica, en què destaquen Les muntanyes de la llibertat (2008), Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (2014), o el seu assessorament al projecte promogut per la Diputació de Lleida sobre els itineraris de fugida dels milers de jueus que cercaren refugi a l’Estat espanyol intentant travessar el Pirineu lleidatà. Fruit d’aquest projecte fou l’aconseguit documental Perseguits i Salvats en el qual el doctor Calvet va acompanyar supervivents d’aquesta epopeia i els seus familiars a rememorar la travessa i rescatar de l’oblit aquest valuós tram de la història recent. La projecció del documental s’ha convertit en una cita obligada en classes i conferències nacionals i internacionals, actes commemoratius i grups de recerca sobre l’Holocaust. Fou, precisament, en aquestes trobades que vaig tenir l’oportunitat de conèixer Josep Calvet. Primer a la Portland State University dels Estats Units, convocats per la professora Gina Herrmann, i després, en les visites de Josep a Israel, amb la seva activa participació en simpòsiums i exposicions desenvolupats a la Universitat de Tel-Aviv."
Dra. Silvina Schammah Gesser
professora de l’Institut Salti d’Estudis del Ladí de la Universitat de Bar Ilan i investigadora de l’Institut Harry S. Truman per la Promoció de la Pau de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Ra’anana (Israel), novembre del 2020
Del pròleg del llibre Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme, editat per Pagès Editors el març de 2021.
El proper dimarts, 19 d’octubre de 2021, Vespres Literaris, organitza la presentació del llibre de Josep Calvet , “Sort - Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme”.
Amb la presencia de l’autor, l’acte el presentarà el nostre company Joan Francesc Sánchez a l'espai Enric Granados, de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 19.00 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada