miró, final d'etapa

 

Els de Vespres Literaris, avui, hem visitat un dels santuaris mironians: Mont-roig del Camp, etapa final del nostre periple per la vida i l'obra del singular artista barceloní de les darreres setmanes.

Hem iniciat la jornada visitant el Mas Miró, la masia on, més enllà del seu valor estrictament històric, arquitectònic i paisatgístic, presenta un valor afegit, donada la seva importància a la creació pictòrica de Joan Miró. L'obra i l'univers mironià es gestaran en aquest espai físic, en el marc estricte del mas i de les terres que l'envolten. És aquí on Miró va decidir dedicar-se exclusivament a la pintura, i d'on provenen les primeres obres que el catapultaven internacionalment, esdevenint un dels pintors més rellevants del segle XX.

Des de Mas Miró, ens hem desplaçat al nucli urbà de Mont-roig del Camp per visitar l'exposició “L’ànima de la forma. Mont-roig o l´essència de Miró”, a l´església Vella de Mont-roig; una exposició sobre la relació entre Miró i Mont-roig. A la mateixa es poden admirar models originals a guix de les escultures de Miró, imatges de la vida i obra de l’artista i també objectes significatius dels seus processos creatius i d’inspiració. Un petit apropament a les reflexions, valors i vida personal de l’artista. Al mateix lloc, hem pogut contemplar el tapis que va ser una donació de la família de Joan Miró al poble l'any 1993. El tapís va ser confeccionat pel seu amic Josep Royo l’any 1989 a petició de la família de Joan Miró inspirant-se en uns dibuixos que va fer l’artista. Al tapís s'observa el llangardaix de les plomes d'or, aquest està pintat amb els colors primaris que el distingeixen, el roig és el color que dona nom al poble, el negre, és el color oposat, i el va posar per donar equilibri, el blau, el cel de Mont-roig, el verd, és el color dels garrofers i el groc és el color de les petites flors.

Per últim hem visitat un dels espais més inspiradors de l’artista: l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, una ermita situada a 294 metres d’altitud, damunt una roca molt erosionada. Seguint un passadís que passa pel Fossar de les Monges és puja per uns graons tallats a la mateixa roca, a una petita capella rectangular, sense decoració, dedicada a Sant Ramon, situada al cim, com un far.