“Jo no he estat mai cuiner. No tinc la mes petita idea de les receptes culinàries. De la cuina, el que m'interessa son els resultats, l’eficàcia. Jo no he estat mai ni un gourmet ni un gormand. Les meves possibilitats d’absorció alimentaria han estat sempre molt precàries. Es probablement per aquest fet que he pogut arribar a viure alguns anys. Aquest paper, l’escric havent arribat a setanta-quatre anys. Son ja molts anys. El meu ideal culinari es la simplicitat, sempre compatible amb un determinat grau de substància. Demano una cuina simple i lleugera, sense cap element pesat en la digestió, sense taquicàrdia. El menjar es un mal necessari i, per tant, s'ha d'aerificar. Soc contrari al vi fort i de graus. El vi dolc, m'horroritza. El vi ha d'ésser sec, fresc i d'escassa graduació. No m'agraden les coses crues, ni dolces, ni massa salades. El luxe, en el menjar, com en tot, em deprimeix. Sempre he cregut que la taula es un element decisiu de sociabilitat i de tolerància.
No he estat mai partidari de les cuines exòtiques ni dels plats de pobles remots i allunyats. De vegades, trobant-me en una o altra ciutat, els meus amics m'han volgut portar en algun restaurant xinès, o jueu, o polinèsic. No he posat mai els peus en aquests estranys establiments. No he sentit mai la mínima curiositat ni per la cuina àrab, ni semítica, ni extremoriental. M'agrada menjar amb cullera, forquilla i ganivet, més que amb els dits o els palets. Soc un franc partidari de la cuina, tan variada, d'aquest continent i de l’América del Nord. Tot plegat, si vostès volen, es corrent i avorrit, monòton. Aquesta monotonia m'encanta, perquè no crec que les novetats com a sistema ajudin a passar la vida. No m'atreviria mai a comparar un país amb un altre qualsevol: que tothom faci el que pugui — cada terra fa sa guerra — i que mengí de la manera que mes li agradi. M'agraden les coses nostres — sobretot sí son corrents i simples, netes i impecables. No he arribat a comprendre mai per què les coses exòtiques, pel sol fet d'ésser-ho. han d'ésser, sistemàticament, adorables.
La nostra cuina es molt variada — sobretot ara. El règim d'escudella i carn d'olla diària i arròs el diumenge s'ha acabat. Sobre els elements estranys que semblen haver-se infiltrat en la nostra cuina, em mantinc en una adhesió incompleta. Dintre el meu europeisme sistemàtic, m’atinc a l’eficàcia. Cal judicar les nostres coses després d'haver-les provades. Tota la resta es una pretensió ridícula i sense solta apreciable.”
Josep Pla
“El que hem menjat”
Obra completa, XXII
Destino, 2004
Pàgines: 12-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada