“Nací en Reus el 20 de mayo de 1922. Los demás hechos de mi vida son de más incierta descripción y fecharlos resulta más difícil. Me gusta la ginebra con hielo, la pintura de Rembrandt, los tobillos jóvenes y el silencio. Detesto las casas en las que hace frío, y las ideologías”
Entrevista publicada a la revista “Destino” amb motiu de la publicació del llibre “Da nuces pueris”, l’any 1960.
Ahir, els de Vespres Literaris, vam fer un recorregut pels indrets de Sant Cugat del Vallès que guarden memòria de Gabriel Ferrater, tot llegint un recull dels seus poemes.
Aniversari
In Memoriam
La ciutat
Per José María Valverde
Cambra de la tardor
Josep Carner
El lector
Poema Inacabat
A l'inrevès
Tant no turmenta
La vida furtiva
A través dels temperaments
Cançó del gosa poder
Sobre un meublé a Carmen Rojo
La vida perdurable
Fi del món
“Jo no tinc cap renda; em mantinc fent traduccions. Per a la Seix Barral principalment. Bé, si jo m’acontento de viure en un apartament com aquest que com veus és molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduïda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i, doncs, 30 hores són 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no és gaire difícil, i puc guanyar prou per viure…”
Entrevista amb Roberto Rubert, (1969).
“Poca cosa es un poeta, te lo aseguro, si es incapaz de redactar sin angustias, paso a paso y en cualquier momento, con una firme eficacia estilística, cualquier motivación que haya llegado a concebir con claridad. Óptimamente, todo poema debería ser claro, sensato, lúcido y apasionado, en una palabra: divertido.”
Entrevista amb Baltasar Porcel (1967)
“Tinc quaranta vuit anys, prop de quaranta-nou. (...) La infància la vaig tenir molt estranya perquè no vaig anar al col·legi fins als nou anys. Sembla, però, que als tres anys ja llegia i que n’havia après tot sol. T’explico això per donar-te l’inici d’aquest costum de solitud que he seguit tenint tota la vida, i que m’ha marcat i que, per altra banda, m’agrada”.
“El segon fet que m’ha marcat ha estat la guerra. Per la gent dels catorze anys va ésser l’ensorrament de l’autoritat paterna. Tothom anava mort de por. La por era el que dominava els homes i el temps”
“L’estiu del 57 vaig descobrir Shakespeare. Em va caure el món a sobre. Vaig veure que en poesia es podia dir tot.”
Entrevista amb Lluis Pasqual (1971)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada