el dring del sentit, la crònica

 

    Ahir vam organitzar la presentació de l’últim llibre publicat de la nostra companya Esperança Castell:  El dring del sentit. Itinerari poètic i vital.

    L’acte, conduit pel company Joan Francesc Sánchez i que és va desenvolupar al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), va comptar amb la participació de la autora, la presentació de la poeta, escriptora i filòloga Marta Pérez Sierra i la participació de la Margarita Medina i el Joan Opi.

    Mónica Miró, al pròleg del llibre, diu que la seva lectura li ha produït la sensació “com (d’una) gran lliçó sobre la condició humana, la d’ella, la de tots nosaltres”. El llibre, que Mónica Miró considera unes memòries poètiques i Marta Pérez no s’atreveix a definir (deixant en mans del lector que tregui les seves pròpies conclusions), l’autora, destaca al libre, que l’ha escrit “per donar fe del que he viscut”, dins d’un relat que vol convocar altres veus, “altres poetes”, en definitiva “un llibre que vol ser polifònic”.

    El llibre s’estructura en tres partes. La primera, Riu retrobat, aplega les “imatges i sensacions dels primers vint anys”. La segona, Geranis vermells a les finestres, aborda “una època de descoberta i de lluita” i la tercera, Escoltar les caderneres, afronta “el relat de les inquietuds, els balanços, les esperances....”

    Tony Judt al seu llibre Postguerra, parla de la necessitat comuna de reconstruir la memòria familiar per sobre de la història oficial. El passat serveix a aquesta obligació de retrobar-nos amb nosaltres mateixos i reconfortar-nos amb la nostra societat. 

    Aquesta reflexió de l’historiador anglès la té molt present l’Esperança quan ens diu “La casa on vius la infantesa és una casa que pots perdre com a lloc físic però sempre més la portes a dins”, i recorda a l’avia, a la mare..., vincles entre passat i present ., que és fan futur amb les netes. En un poema del llibre Mig pa i una flor, Durada III, exposa aquesta continuïtat de la vida:

“És avui que puc reconèixer la lleialtat cap a un amor generós

cuinat amb petit gestos, que no prescriu, que fem nostre,

que ens fa saber qui som i d’on venim”

    Petits gestos, petits senders que retroben vides, com aquella carta que vas enviar a una amiga fa quaranta anys i que ha conservat tot aquest temps, i que, desprès de tant temps, te l’envia!, retrobant, d'un cop, aquella noia de quinze anys oblidada, que et recorda tants i tants moments de frustració, de impotència que van deixant, una “ferida infinita”, i que la seva cicatriu ens recorda que estem vius, que cada ferida, cada cicatriu que recorre el nostre cos  ens ha guiat per continuar el camí.

    No vull acabar aquesta crònica sense citar les paraules de Cesare Pavese al seu llibre L'ofici de viure: “No es recorden els dies, es recorden els moments”.

El dring del sentit.

Itinerari poètic i vital

Esperança Castell

pròleg de Mònica Miró

Editorial Trípode

Març 2023

350 pàgines