cinefòrum juny 2024, apunts pel debat

 

    La pel·lícula d’Erin Brockovich està basada en fets reals. És d’aquelles que pel·lícules que es poden analitzar des de punts de vista diferents, com la personalitat de la protagonista, una dona molt lluitadora, empàtica i autodidacta; aquests trets de la seva personalitat l’han convertit en una veritable activista a la vida real, o el punt de vista legal, on s'han produït importants debats jurídics en quant a la valoració dels riscos i els drets de compensació de danys que són motiu d’estudi en entorns jurídics i legislatius

    Nosaltres hem posat el focus en el aspecte mediambiental que tracta la pel·lícula, en aquest sentit la contaminació dels aqüífers provocada per la companyia Pacicfic Gas and Electric Company (PG&E) en abocar residus no controlats de productes químics (el crom hexavalent), continua encara a data d’avui.

       

    La contaminació ambiental és la degradació del medi ambient com a conseqüència de la introducció de substàncies i elements físics que n'alteren la naturalesa de manera dràstica, impredictible i perillosa, fent-ho menys apte per a la vida.

    La contaminació ambiental és la manifestació de l’impacte que la manera de vida de la humanitat té sobre l’ecosistema.

    Es pot donar en diversos contextos i graus, amb conseqüències negatives per als éssers vius.

    Els agents contaminants poden ser de naturalesa variada, manifestar-se en qualsevol forma física i tenir múltiples orígens. Per sistematitzar el fenomen, se'ls sol classificar en tres categories, d'acord amb el seu comportament un cop introduïts en un ecosistema:

Biodegradables. Aquells que tan aviat es troben al medi ambient inicien un procés natural de descomposició. Això no vol dir que no tinguin impacte sobre el medi ambient, sinó que aquest impacte pot ser neutralitzat de manera natural en un marge temporal relativament breu.

De degradació lenta. Aquests responen també a processos naturals de biodegradació, però ho fan de manera gradual i lenta, per la qual cosa prolonguen el seu impacte mediambiental. Molts d'aquests contaminants requereixen l'ajuda de coadjuvants o catalitzadors per degradar-se.

No biodegradables. Són immunes a processos naturals de biodegradació o la seva resposta als agents naturals és tan lenta i treballosa que pràcticament es consideren permanents. Pels seus efectes prolongats al medi ambient, constitueixen els casos més greus de contaminació ambiental.

    Pel que fa al medi on es produeix la contaminació, pot ser:

Atmosfèrica. Quan s'aboquen gasos o aerosols a l'atmosfera, injectant elements químics inusuals que reaccionen de manera inesperada, alterant els corrents atmosfèrics naturals del planeta. És el cas dels gasos que  deterioren la capa d'ozó li permeten l'ingrés directe de la radiació solar; o també dels gasos emesos pels motors de combustió interna, que augmenten el carboni de l'atmosfera i contribueixen a l'escalfament global del planeta.

Terrestre. Quan el sòl és el receptor de substàncies químiques o tòxiques, o materials sòlids que n'alteren les propietats fisicoquímiques, reduint-ne la fertilitat i fent-lo més sensible a l'erosió, la desertificació o la sequera. Aquest tipus de contaminació sol desencadenar també la contaminació de les aigües.

Hídrica. Quan són les aigües les que reben directament les substàncies contaminants. És el que passa amb l'abocament de les nostres aigües negres, que afegeix substàncies orgàniques que alteren equilibri químic de l'aigua, que facilita, alhora, el creixement desordenat de certes algues i aniquilant centenars d'espècies, cosa que es tradueix en un empobriment de la diversitat biològica de l´ecosistema aquàtic.

Espacial. Amb cada vol espacial, amb cada satèl·lit en òrbita que deixa de funcionar, anem entapissant de fragments d'escombraries l'òrbita baixa del planeta. Al ritme desenfrenat dels darrers anys, aviat tindrem un anell d'escombraries al voltant del planeta de comportament i conseqüències imprevisibles.

    Pel que fa a la naturalesa del contaminant, en podem tenir una:

Química. Té lloc per l'acció de substàncies alienes al medi ambient, o presents en ell, però alterades, que produeixen reaccions químiques, físiques o biològiques indesitjades; ja que les substàncies abocades reaccionen amb les del medi ambient de manera impredictible -generalment perjudicial-, enverina l'entorn i trenca l'equilibri natural. En són exemples els gasos rics en sofre acomiadats a l'atmosfera que, una vegada en aquesta, reaccionen amb el vapor d'aigua present formant àcid sulfúric, és a dir, precipitant pluja àcida sobre la superfície terrestre.

Radioactiva. El transport o la manipulació de productes químics inestables alliberen al medi partícules subatòmiques nocives. Aquestes són capaces de fer malbé l'ADN i d'enverinar els éssers vius, en funció del grau d'exposició. Aquests materials demoren segles a estabilitzar-se i deixar d'emetre partícules nocives.

Tèrmica. Alteració dràstica de la temperatura d’un ecosistema com a conseqüència de la introducció de substàncies o materials molt calents o freds en quantitats considerables. Exemple d'aquesta manera de contaminació és l'abocament al mar de les aigües bullents residuals de refrigerar centrals elèctriques o indústries siderúrgiques.

Escombraries. Deixalles sòlides comercials, industrials i d'objectes de la nostra forma de vida. Els residus plàstics són un dels contaminants més perillosos ja que triguen segles a biodegradar-se i, alhora, l'acció dels elements el va tallant a trossets diminuts (micro plàstics) que s'introdueixen a la cadena tròfica.

Lumínica. Les fonts artificials de llum en un entorn, destruint l’equilibri nit-dia.

Sonora. La inflació de sons d'alta intensitat al medi ambient. Fenomen propi de les ciutats afecta l'organisme de persones i animals.

Electromagnètica. Fruit de la proliferació d'ones electromagnètiques a l'entorn: ones de ràdio, televisió, telefonia, microones, etcètera. És un fenomen en estudi, subjecte a fortes controvèrsies.

    Finalment, pel grau d'afectació, la contaminació pot ser:

Puntual. Aquella que succeeix en un únic punt, en un lloc determinat i sense impregnar els voltants.

Lineal. La que segueix recorregut determinat al medi ambient. L’exemple són els gasos que allibera la combustió dels motors d’un avió.

Difusa. La que no es limita a una regió determinada, sinó que es transmet de l'una a l'altra. Exemple paradigmàtic és l'ús de pesticides i agrotòxics a la indústria agropecuària, es contamina el sòl, però es transmet, per acció de la pluja, als aqüífers, rius, llacs i mars.

Causants:

Indústria bàsica. Siderúrgica i altres indústries que empren energia i matèria primera per produir productes primaris per a altres indústries.

Plantes d’energia elèctrica. La paradoxa de les paradoxes. Ens cal generar electricitat, ja que tot al nostre voltant depèn d'aquest recurs, però per generar-lo cal la producció massiva d'energia transformable. La seva generació implica cremar combustibles fòssils, produir explosions nuclears controlades o bé aprofitar la caiguda de grans cursos d'aigua, causant una de les activitats contaminants més grans de l'ésser humà.

Vida urbana. Les ciutats són grans emissores de gasos tòxics, tant de la indústria com de la circulació dels automòbils, així com productors d'escombraries, aigües negres sorolls i llum artificial.

Transport aeri i marítim.

    Certs esdeveniments naturals també poden ser font de contaminació, com ara erupcions volcàniques, que emeten metalls pesants i altres elements tòxics a l'atmosfera. Però aquests esdeveniments catastròfics solen ser extremadament rars en comparació de l'entestament humà.

    I ara en veiem les conseqüències:

Empobriment de la biodiversitat. La Terra té una biodiversitat rica i variada, amb milers de milions d'espècies formant part de complexos hàbitats. En modificar o destruir aquests contribuïm a destruir una riquesa biològica que en el futur podrien salvar-nos la vida.

Pèrdua de la qualitat de vida. La proliferació de noves malalties i de síndromes pròpies de l'exposició perllongada a la contaminació ja és una realitat. Danys genètics, danys fisiològics, fins i tot pèrdua gradual de la fertilitat de l'espècie.

Canvi climàtic i catàstrofes naturals. L'escalfament global, el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems són alguns dels símptomes.

    Què fer?

    No hi ha una resposta senzilla, possiblement la solució sigui el resultat de l'aplicació conscient de mesures radicals, tant públiques com privades, col·lectives i individuals. Amb seguretat, aquestes mesures impliquin un gir dràstic en el model de vida actual.

    A títol individual, podem aplicar-nos la regla de les tres erres: Reutilitzar, Reduir i Reciclar. Reutilitzar el que encara tingui vida en lloc de comprar-ne un de nou; reduir el consum de recursos a allò estrictament necessari; no malbaratar aigua, electricitat, ni produir més residus dels estrictament necessaris; i, per últim, reciclar aquells materials que es puguin reincorporar a la cadena productiva.