Per al llibre de salms d'aquests vells cecs
I.
Qui fa de guia
és el més cec. Alçàvem
al sol les nines.
XI.
-Amb eterns límits
topa l'afany inútil
de la formiga.
XIV.
Quedem de sobte
molt xops de la vessada
sang del capvespres.
XXVII.
Groc, balu, verd, mangra:
aprenc colors diversos
de la mentida.
XXX.
Se'ns atansaven
lentes les ales del dia,
temps de bonança.
Salvador Espriu (1913-1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada