4 de juny 2024

cinefòrum juny, la crònica

 



    per Pilar Marcos

El passat divendres 31 de maig va tenir lloc la darrera sessió de la temporada del Cinefòrum de Vespres Literaris on es va tractar el tema dels contaminats i els seus efectes en el medi i en les persones.

    En primer lloc, i després d’una petita introducció sobre la part més formal i cinematogràfica de la pel·lícula, es va projectar el film “Erin Brockovich” dirigit l’any 2000 per Steven Soderberg i protagonitzat per Julia Roberts i Albert Finney. La pel·lícula està basada en el cas real de l’activista Erin Brockovich-Ellis que va obtenir una important victòria judicial contra l’empresa Pacific Gas & Electric Company. Erin era una dona divorciada, mare de tres fills, antiga “Miss”, amb dificultats per trobar feina, que per un seguit de circumstàncies entra a treballar en un despatx d’advocats. Després d’una llarga investigació la protagonista aconsegueix demostrar la relació directa entre les malalties d’una clienta i la seva família amb la contaminació de les aigües potables locals produïda per l’ús de crom hexavalent per part de l’empresa.


    Després de la projecció, i per aportar-nos coneixements sobre el tema dels contaminants i els seus efectes, vam comptar amb la presència d’Eva Castells Caballé: Doctora en Biologia, Màster en Ecologia, especialista en ecologia química, metabolòmica i toxicologia; coordinadora de la Unitat de Toxicologia i professora del Departament de farmacologia terapèutica i toxicologia de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a més d’investigadora del CREAF (Centre de Recerca ecològica i aplicacions forestals).

    En primer lloc, l’Eva, per fer-nos reflexionar sobre el que significa la contaminació i iniciar la xerrada, ens va plantejar la pregunta de quines creiem que eren les principals fonts de contaminació que tenim al nostre voltant. Les respostes (l’aigua, l’alimentació, els productes de neteja...) van donar peu a explicar la diferència entre contaminant i tòxic. Un contaminant és una substància que està en algun lloc per sobre de les concentracions en què hauria d’estar i això no vol dir que tots els contaminants siguin tòxics. Hi ha substàncies que són essencials per l’organisme i només són perjudicials si estan per sobre de certs límits.




    D’altra banda, també ens va voler fer entendre que a la paraula químic tampoc se li ha de donar sempre un sentit negatiu i que no sempre les substàncies d’origen antròpic, és a dir, les creades per l’home són perjudicials i les substàncies naturals són beneficioses. Per exemple, els fàrmacs són beneficiosos, mentre que les toxines bacterianes o les micotoxines (d’origen natural) són de les substàncies més tòxiques que ens podem trobar. En resum, l’origen no ens explica el grau de toxicitat. Les substàncies d’origen antròpic ens preocupen per la seva persistència, per l’exposició continua que pot provocar efectes crònics. La dosi és el que causa la toxicitat.

    La ESFA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) és l’encarregada de marcar els límits als quals podem estar exposats, és a dir, del que pot ser tòxic o no segons la dosi i aquests límits poden anar variant.

    En l’actualitat preocupen molt les substàncies anomenades PFAS (un grup d’agents químics artificials, com per exemple el Teflon), de les que no se sap en seguretat quantes n’hi ha en l’actualitat, però poden ser al voltant de 4000. N’estan prohibides dues, s’han analitzat 17 i cada cop s’estan fent més estudis científics. La dificultat d’aquests estudis fa que la ciència sempre vagi una mica endarrere, però és cert que la EFSA ha baixat el llindar del que és considera tòxic i, per tant, productes que fa anys es consideraven saludables avui en dia no es poden comercialitzar i aquesta és la part positiva que s’ha de tenir en compte.




    Per finalitzar l’exposició l’Eva ens va aconsellar una mirada crítica, la vida que portem en l’actualitat té un cost d’exposició a unes determinades substàncies i un bon consell seria intentar consumir productes ecològics d’una banda i fer una dieta variada perquè com més ho sigui menys d’un mateix contaminant assumirem i evitarem superar la “dosi” de toxicitat.

    La pròxima sessió del Cinefòrum tindrà lloc el 27 de setembre i projectarem la pel·lícula “Maixabel” de Iciar Bollaín, per després poder parlar del tema de la reconciliació i de la justícia restaurativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada